El Llançà

El Llançar

Es troba a l’est del turó del Llançà (41º 46’ 404 – 002º 21’ 436 – 815).
Es tracta d’una masia de 13 m x 11,5 m, amb dues portes a la banda sud, la més occidental de les quals dóna accés a la cuina (8 m x 3,40). En aquesta estança hi ha un forn negre, una petita pica per rentar la vaixella (42 cm x 30 cm x 3 cm) i un parell d’armaris. La porta que hi condueix fa poc més d’un metre d’ample.
L’edifici aprofita el pendent del terreny, de manera que a la banda est hi havia hagut dos pisos (el segon segurament construït en un segon moment). Des de la cuina, una porta permetia accedir a un quarto del segon pis, que suposem que servia com a dormitori. Sembla que tota la planta baixa (tres espais) i un espai annex a la cuina (nord), però amb entrada independent, era dedicat al bestiar.
La casa tenia una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana que suposem que era a la banda sud. Els murs són fets de pedra i fang i fan 50 cm de gruix.

Segons la tradició folklòrica, de Llançà de la Castanya al pla de la Calma hi havia una carretera molt fresada pel pas de les bruixes. És més, el capitost de les bruixes vivia a can Llançà; segons A. Mestres era un contrabandista. Les bruixes li lligaven a l’esquena (prèviament adquiria la forma d’un animal) les saques de carbó que no es podien deslligar de cap manera fins que eren al poble.

Pladevall (1998, p.137 i 152) documenta el topònim Puig Llançar al 1156 (al costat de la Calma de Zeles, que possiblement fa referència a l’altiplà al peu del qual es troba la masia) i de nou al 1419, però sembla que fa referència al turó. La masia només apareixeria en una relació de cases de 1855 (Pladevall i Font 1998, p.153).

Mina i bassa del Boix

Mina del Boix
Mina del Boix

Es troben en el llit del sot de la Mina, al sud del Boix (41º 47’ 956 – 002º 16’ 945 – 790).

Es tracta d’una petita mina d’un parell de metres de profunditat i 1 m d’alçada, gairebé es podria dir una font de capelleta, construïda en el mateix llit del torrent. La boca presenta una volta feta a plec de llibre amb maons de terra cuita.

Una mica més avall, just a sobre d’una feixa, hi ha una bassa i un rentador. La bassa fa 7 m x 7 m i té una profunditat de 2 m. En canvi, el rentador només fa 3 m x 3 m i té una profunditat d’1 m. Ambdues estructures estan enganxades per una de les parets, que és comuna a totes elles. Els murs fan 70 cm de gruix i estan fets amb pedra calcària relligada amb morter. L’estructura sobresurt aproximadament mig metre per sobre del nivell del terra.

Cabana dels Cortals

 

Cabana dels Cortals
Cabana dels Cortals

Es troba al lloc anomenat els Cortals, al sud del collet de Font Pomereta, just després de travessar el torrent Gros (41º 48’ 967 – 002º 20’ 318 – 1154).

Es tracta d’un fons de cabana de 3,50 m de costat, construït sobre un petit espai terrassat, amb murs de pedra seca de 50 cm de gruix. La paret nord està constituïda per una paret d’esquistos força inclinada. Sembla que la porta es trobaria a l’oest. El mur sud és el que es conserva més complet, i arriba fins a 1,40 m d’altura màxima.

Per les restes que s’hi conserven, segurament el sostre estava format per blanques de ginebre i altres elements vegetals.

Tercer molinot de Casademunt

Molinot de Casademunt
Molinot de Casademunt

Uns cent metres més avall de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 479 – 002º 18’ 442 – 589). S’hi pot accedir des de la Palanca, per un corriol que remunta la riba dreta del torrent. Es troba per sota del camí i costa de veure’l.

La part de l’obrador feia aproximadament 3 m x 5 m, amb murs d’un metre de gruix. Actualment està en molt mal estat i està completament omplert de blocs i sediments, entre els quals destaquen les restes de dues rodes de molí.

El carcabà estava constituït per una volta de mig punt feta amb pedra seca disposada a plec de llibre, amb una altura de 80 cm i una amplada 1,25 m. Com s’ha dit, al seu interior hi ha dues pedres de molí trencades, segurament la jussana i la sobirana. Sobre la boca del carcabà hi ha una petita fornícula que podria ser una finestra a nivell del sòl de l’obrador. A l’interior del carcabà s’ha trobat un tros de ceràmica que podria servir per datar l’estructura.

Segon molinot de Casademunt

Roda de molí del segon molinot de Casademunt
Roda de molí del segon molinot de Casademunt

Es troba uns 150 m més al sud de l’anterior, també a la riba dreta de la riera del Pujol (41º 48’ 526 – 002º 18’ 502 – 656).

Des de l’interior del torrent en destaca el carcabà, constructivament dividit en dues parts. Els primers centímetres són fets per un mur construït seguint el sistema de l’aproximació de filades, però de seguida es converteix en una volta de mig punt de 2,50 m de recorregut. Fa 1,40 m d’amplada i 1,10 m d’altura. Des de l’interior es veu el forat per on passava l’arbre i la pedra sotana, que tot i ser al seu lloc no és visible des de dalt a causa dels enderrocs que cobreixen l’obrador.

L’obrador està molt malmès i feia uns 4 o 5 m de llarg per 3 d’ample. Segurament no tenia coberta, però no es pot assegurar. Al seu interior destaca la presència d’una roda de molí, parcialment trencada, d’1,10 m de diàmetre i 20 cm de gruix. El forat interior, que apareix a la fotografia, fa 17 cm de diàmetre. S’accedia a l’obrador per una petita escala que pujava del riu. És possible que a sobre hi hagués hagut una petita bassa i un canal, del qual queden unes restes que podrien també correspondre a un camí empedrat. En tot cas, si hi havia hagut una bassa, el rec que hi duia l’aigua havia de ser una construcció molt arriscada que agafava l’aigua del mateix torrent.

Jaça Vella

Es troba en el límit municipal entre el Brull i el poble de Montseny, a la carena oriental que baixa del Puig Drau (41º 45’ 918 – 002º 21’ 220 – 1208).

Es tracta d’un indret orientat al sud i, per tant, assolellat, a recer d’un mur natural que el protegeix dels vents del nord (aquest mur podria haver estat utilitzat com a pedrera). Té un espai pla, avui dia totalment embrollat, en el qual s’intueix un corral més o menys arrodonit d’una quinzena de metres de diàmetre. A la banda sud hi ha les restes del que podria haver estat una barraca, d’aproximadament 1 m x 2 m.

Pous de la Barraca del Sord

Pou de la Barraca del Sord
Pou de la Barraca del Sord

Es troben al nord del Puig Drau, al bac del Vilar (41º 46’ 021 – 002º 20’ 788 – 1240).

El mapa de l’editorial Alpina dibuixa dos pictogrames corresponents a pous de neu en aquest indret, però nosaltres vàrem saber que hi havia un pou aquí gràcies a en Ramon del Boscàs, que ens va parlar d’un únic pou.

El primer pou és a tocar mateix de la barraca del Sord (vegeu pàgina 101), arran de pista. Presenta un clot molt poc definit i podria ser que fos esbotzat en el moment de construir la pista de desembosc. De tota manera, tenim seriosos dubtes que es tracti d’un autèntic pou.

Del que no hi ha cap dubte és del que hi ha una mica més a llevant i per sobre de la pista (vegeu les coordenades més amunt). Aquest pou té forma ovalada i fa 6,40 m de diàmetre en el punt més ample i 4,20 en el més estret. Les seves parets són totes fetes amb pedra seca i la de la banda sud presenta tres nivells constructius clarament diferenciats i uns forats per suportar els empostissats que permetien la càrrega i descàrrega del pou. Aquesta paret conserva la màxima profunditat del pou: 6,5 metres.

Les parets que conformen el pou estan fets amb un doble mur, un interior i l’altre exterior.

Barraca del Sord

Barraca del Sord
Barraca del Sord

Es troba al nord i per sota de la font del Vilar (41º 46’ 037 – 002º 20’ 712 – 1237), just a sobre de la pista en un petit serradet dins de la fageda.

La seva planta recorda una cabana de carboner, però evolucionada de manera que el parador ha anat creixent convertint-se en les parets laterals de la barraca. Les mides externes són 4,30 m x 5 m, amb una altura màxima a la banda sud d’1,50 m. Les murs laterals, fets amb pedra seca, fan 50 cm de gruix, mentre el frontal sud, que correspondria al parador, fa 1,10 m.

Al costat est hi ha un altre parador i al nord un espai pla que podria correspondre a una plaça carbonera. El cert és que al costat de la cabana hi ha diverses carboneres, però no es pot descartar que servís també per aixoplugar els empouadors del pou que hi ha a tocar seu.

Un camí conduïa cap a la font del Vilar.

Cabana d’artigaires del pla d’en Xixa

Es troba a ponent del Puig Drau, en el camí que baixa a la font del Vilar, just al costat d’uns grans saüquers (41º 45’ 838 – 002º 20’ 627 – 1291).

Avui dia, el lloc està tan brut que les bardisses i ginesteres impedeixen fer-se una idea exacta de com era. Sembla que ocupava un espai de 6 m x 5 m i que estava construïda amb pedra seca, amb uns murs de 65 cm de gruix, fets amb una tècnica poc refinada. Es troba adossada al marge.

En Ramon del Boscàs ens va explicar (juny de 2012) que els artigaires que plantaven patates en aquell paratge hi havien plantat també uns saüquers i un faig perquè els fessin ombra, però que el faig va morir. El mateix informant ens va fer saber d’altres barraques d’artigaires i pastors, avui dia totes desaparegudes: la barraca d’en Jaume del Clot, que es trobava a sobre del Terrús (l’havíem vista anys enrere i ara només en queden unes planxes metàl·liques com a record), una cabana que tenien ells al pla del Ginestar, una altra a la carena dels Llops. Avui, totes han desaparegut.