Assassinat al Pujol

El dia 3 de juny de 1835, al Brull, era enterrat Josep Homs, pagès masover del mas Pujol, “(…) que fou mort a tiros de vala per una forsa armada no coneguda la nit del dia trenta al trenta hu de Maig proxim passat dintre la matexa casa (..)”.[1] Tenia 50 anys.

Homs havia mort assassinat el 30 de maig de 1835, a mans de gent armada que havia arribat al mas a les 11 del vespre i que havia fet obrir la porta a la força. Només obrir, demanen sis unces a en Josep i diuen que si no les paguen el mataran. La resta de la família va ser separada; al pare el varen lligar al seu llit, les dones foren retingudes a la cuina.

En aquells moments, a la masia hi havia el pare del difunt, el seu fill i un germà (Pere), la seva dona (Magdalena Homs) i dues filles (Cristina i Maria), a més de dos fills menors d’edat, dos mossos (un de Tona i l’altre de Rajadell) que varen marxar quan ho varen fer els malfactors, i un subjecte de Tona de qui no en principi no se sabia el nom.

Com que en Josep va dir no tenir els diners, varen dur el seu pare on ell es trobava i allà mateix el varen matar, acusant-lo de ser un espia. Els cirurgians varen testificar que havia mort per arma de foc i que el cadàver presentava tres ferides: una d’arma de foc i dues de tall al coll.

Els malfactors regiraren la casa, menjaren i begueren fins a mitjanit, quan varen marxar-ne; abans, però, ordenaren al seu pare que deshabités la casa en el termini de tres dies i se n’endugueren sis o set camises i alguns diners.

Els fets són molt misteriosos, perquè tothom va afirmar no haver vist res, excepte el pare de l’assassinat. Tampoc els veïns (de Ferreres i Serradusà) es varen voler mullar. Només un noi de 10 anys, que feia de rabadà i que vivia a Tona, va declarar (però sense jurament, per ser menor d’edat) que en arribar els bandolers havien cridat “Quis mou es mort”, moment que aprofità per refugiar-se a la cuina. Només ell va ser capaç de denunciar un home de Tona, però el buit documental no permet, de moment, saber-ne res més.[2]


[1] ABEV, Brull, D/3, p. 1.

[2] ABEV, El Brull, W/2.

Mina del Pujol o de Ferreres

A la pista que puja de Ferreres Vell fins al Pujol, en el punt 4148033 – 0218190 – 572, a la banda de muntanya s’insinua un petit forat actualment tapat per pedres, terra i alguna bardissa.

L’estret forat dóna pas a una rampa de pedra i sorra que acaba en un sòl horitzontal i ens permet accedir a una petita galeria de 8 o 10 metres de llarg, sense ramificacions. La mina, que va resultar un fracàs o que només es tractava d’una prospecció, té les dimensions i la morfologia normals d’aquest tipus d’estructures. S’hi pot caminar dret, però en tot moment es toca el sostre i les parets laterals. Al final, una acumulació de pedres sembla tapar la continuació, però no sembla que es tracti d’un enderroc i, per tant, la mina acaba al cap de poc d’haver començat.

La proximitat de les masies de Ferreres i Ferreres Vell -i una mica més al sud, Picamena- havia permès formular la hipòtesi d’una explotació minera o de l’existència d’una farga en aquesta zona.En principi havíem descartat aquesta hipòtesi, perquè la documentació de l’edat moderna indica que el nom de la masia de Ferreres derivaria del fet que el seu fundador havia estat una persona anomenada o coneguda com a Ferrer de la Plana, que vivia a la casa del mateix nom. Més endavant, aquest home la va mudar dalt d’un serrat i li va posar el nom de Ferreres, segurament en relació al cognom (o renom) del seu inquilí[1] i no a una suposada explotació de ferro que no hi ha cap evidència arqueològica que hagués existit. És possible que la masia originària fos el que el mapa de l’Alpina identifica amb el nom de Ferreres Vell, edifici del qual sobre el terreny només s’identifiquen alguns panys de paret.

Caldrà també intentar recuperar el lloc on fa alguns anys vàrem trobar el que podrien ser restes de mineral de ferro fos, en un punt indeterminat a l’altre costat de la riera d’Avencó.


[1] Llibre de las Rendas … 1730. La Móra, Sant Cebrià, I-L/2. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, L/1.

Nota: si hi voleu entrar, una corda de 8-10 metres us anirà bé a l’hora de sortir (es pot lligar en una arrel que hi ha just a sobre).

 

contador de visitas
Visites

Molí de Casademunt

En el curs de la riera del Pujol (o de Picamena), entre Sant Martí del Brull i Serradusà hi ha les restes de dos molins.

La visita al lloc m’ha portat a conèixer aquestes estructures que, si bé una d’elles ja la coneixia, mai no havia observat detingudament.

En el molí de baix es conserva la bassa i alguns edificis annexos al molí. També es pot resseguir el canal fins a la presa. L’aigua que sortia del molí era recollida per una altra presa i duta una mica més avall on hi havia un altre molí de petites dimensions.

El molí de dalt, mal situat en el mapa de l’Alpina, queda una mica més amunt del torrent, i a l’altre costat del curs hídric. També se’n conserva la bassa i un salt molt espectacular. A diferència de l’anterior, en aquest cas no hi ha cap edifici annex que pugui indicar un habitatge permanent. L’aigua que era utilitzada per aquest molí, recollida al mateix torrent una mica més amunt, era retornada al torrent o la recollia el molí de baix en la presa que ja hem indicat.

Al voltant d’aquests molins hi ha diferents camps i hortes que s’enfilen cap a la zona més solella.

Molí de dalt
Molí de Dalt de Casademunt
Moles del molí de Dalt de Casademunt
Moles del molí de Dalt de Casademunt