El dia 3 de juny de 1835, al Brull, era enterrat Josep Homs, pagès masover del mas Pujol, “(…) que fou mort a tiros de vala per una forsa armada no coneguda la nit del dia trenta al trenta hu de Maig proxim passat dintre la matexa casa (..)”.[1] Tenia 50 anys.
Homs havia mort assassinat el 30 de maig de 1835, a mans de gent armada que havia arribat al mas a les 11 del vespre i que havia fet obrir la porta a la força. Només obrir, demanen sis unces a en Josep i diuen que si no les paguen el mataran. La resta de la família va ser separada; al pare el varen lligar al seu llit, les dones foren retingudes a la cuina.
En aquells moments, a la masia hi havia el pare del difunt, el seu fill i un germà (Pere), la seva dona (Magdalena Homs) i dues filles (Cristina i Maria), a més de dos fills menors d’edat, dos mossos (un de Tona i l’altre de Rajadell) que varen marxar quan ho varen fer els malfactors, i un subjecte de Tona de qui no en principi no se sabia el nom.
Com que en Josep va dir no tenir els diners, varen dur el seu pare on ell es trobava i allà mateix el varen matar, acusant-lo de ser un espia. Els cirurgians varen testificar que havia mort per arma de foc i que el cadàver presentava tres ferides: una d’arma de foc i dues de tall al coll.
Els malfactors regiraren la casa, menjaren i begueren fins a mitjanit, quan varen marxar-ne; abans, però, ordenaren al seu pare que deshabités la casa en el termini de tres dies i se n’endugueren sis o set camises i alguns diners.
Els fets són molt misteriosos, perquè tothom va afirmar no haver vist res, excepte el pare de l’assassinat. Tampoc els veïns (de Ferreres i Serradusà) es varen voler mullar. Només un noi de 10 anys, que feia de rabadà i que vivia a Tona, va declarar (però sense jurament, per ser menor d’edat) que en arribar els bandolers havien cridat “Quis mou es mort”, moment que aprofità per refugiar-se a la cuina. Només ell va ser capaç de denunciar un home de Tona, però el buit documental no permet, de moment, saber-ne res més.[2]
Patrimoni Existencial 