geografia existencial – Pàgina 17 – Patrimoni Existencial

Contrapès del Clot

Publicat el 2 Novembre 201431 Octubre 2014 by Francesc Roma Casanovas

En algun lloc de l’Alt Congost es troba el magnífic (i enigmàtic) contrapès de premsa procedent del Clot de la Móra. La peça fa 90 cm x 90 cm x 55 cm de gruix, i està tallada en pedra sorrenca vermellosa (arenisca). Al centre té un forat rodó de 20 cm de diàmetre i 13 cm de profunditat, i en dos dels costats uns encaixos d’uns 10 cm de fons, més amples a la part inferior (20 cm) que no a la superior (8 cm).

Sabem que es va trobar en un camp al costat d’aquesta masia i que es va traslladar a un altre lloc. En el moment de la seva descoberta estava semi enterrat i, al principi, es varen pensar que es tractava d’una roda de molí del relativament proper molinot del Clot. La morfologia, però, no deixa cap dubte que es tracta d’un contrapès de premsa, segurament d’època medieval.

El problema que es planteja ara és saber si al Clot hi havia hagut una premsa (de grans dimensions, per cert) o bé si simplement aquesta peça havia estat tallada en les roques sorrenques del pla de la Calma i es va quedar esperant arribar a la seva destinació.

A favor de la primera hipòtesi tenim el fet que, per sota de la masia, en un lloc avui dia anomenat els Castanyers del Rector, fins al segle XVI hi havia hagut vinyes, però que en aquell moment varen resultar improductives (segurament a causa del canvi climàtic) i es varen substituir pels castanyers que encara hi podem veure. També al 1886, Artur Osona escrivia que des de Picamena «per entre terreno de vinya y bosch y per forat pujada» en una hora s’arribava a la Móra.

A favor de la segona hipòtesi tenim evidències prou clares de l’explotació de la pedra sorrenca per a la construcció o per a obtenir-ne rodes d’esmolar. De fet, hi ha qui diu que el nom de la masia del Molar vindria d’aquesta primitiva dedicació.

Orri de Cubil (Andorra)

Publicat el 10 Octubre 201410 Octubre 2014 by Francesc Roma Casanovas

Els orris són un conjunt de construccions senzilles que s’utilitzaven fins a principis del segle XX per a la ramaderia ovina. Concretament aquest es pensa que podria ser del segle XVIII.

Els criteris d’emplaçament dels orris havien de respondre a necessitats evidents: presència d’aigua, disponibilitat de pedres per a facilitar el transport fins a les construccions i existència de pastures de qualitat.

Durant la temporada d’estiu, els ramats d’ovelles peixien en les pastures d’alta muntanya, i la funció dels orris era la de poder acollir el pastor i el seu ramat durant aquest temps, tot responent a les necessitats bàsiques d’aquesta activitat; donar refugi al pastor i al bestiar més delicat (malalts, ferits, acabats de nèixer), permetre de munyir les ovelles, poder elaborar i emmagatzemar el formatge i permetre reagrupar i tancar el ramat.

Per aquesta raó, en un orri trobem diferents espais, cadascun amb la seva finalitat pròpia.

La cabana del pastor

Exclusivament per a l’ús del pastor, hi cuinava, hi dormia, i en el cas d’orris modestos, hi elaborava el formatge. Eren de forma entre quadrada i circular, les parets de pedra seca i el llosat era constituït per una volta de pedra que es cobria de terra i herba viva (gespet). A l’interior podien existir poselles i nínxols, i el foc es feia en un racó, sortint el fum per un forat en la paret que feia funció de xemeneia. En algunes cabanes, el jaç podia estar format per unes pedres que donaven una mica d’alçada al llit que es cobria amb palla, ginestes, abarsets…

La pleta

És un recinte envoltat de parets de pedra seca que ha de poder contenir el ramat. Solia ser el lloc on es tancava el bestiar durant la nit per tal de tenir els animals disponibles per a munyir-los o curar-los. És de forma generalment circular.

La munyidora

És l’element típic que fàcilment permet reconèixer un orri, encara que aquest estigui molt derruït. És un passadís estret, fet de pedres, d’amplada i llargada variable segons els caps de bestiar que podien acollir les pastures dels voltants. El bestiar bellugadís, atapeït dintre de la munyidora, permetia al pastor munyir-lo amb més facilitat.

L’orri sensu stricto

Indret on es conservava el formatge. Tenia una entrada baixa i un llarg passadís que es recorria a quatre grapes, empenyent el formatge, per finalment arribar a una petita sala rodona on es dipositaven els formatges elaborats durant la temporada.

El corralet

Era com una pleta petita on s’acostumava a tancar les bèsties bacives, és a dir, no reproductores.

També podia existir un galliner, una cabaneta per al gos, la cabana per a la mula…

En aquest enllaç us podeu descarregar el díptic de l’Orri del Cubil, amb un plànol de situació.

[text extret de http://www.encamp.ad/que-fer/cultura/orris/orri-del-cubil ]

El Canyar

Publicat el 3 Setembre 20143 Setembre 2014 by Francesc Roma Casanovas

Restes d’una masia situada al nord del castell de can Bori (Samalús) (41º 41′ 732 – 002º 18′ 851 – 521). El conjunt insinua una construcció de 10 m d’ample per 5 m de profunditat, orientada al sud, on segurament estava la porta principal, dividida en dos espais diferents. Podria ser que el conjunt hagués estat una mica més gran, però a simple vista no s’evidencia res en aquest sentit.

A l’extrem occidental hi ha el forn de pa, encara ben visible tot i tenir la boca desfeta.

El conjunt s’aixeca sobre un espai de feixes fetes amb pedra seca. Just al davant de la casa, una feixa força àmplia hauria fet les funcions d’era.

Trumferes d’Ardericó

Publicat el 18 Agost 201417 Agost 2014 by Francesc Roma Casanovas

Ardericó és una antiga masia convertida actualment en refugi de muntanya, situada a la banda sud de la serra de Catllaràs (Situació). Fa algunes setmanes ens hi vàrem arribar per plaer i per prendre vistes de les trumferes, que sabíem que existien però que no havíem pogut visitar. Ara hi hem tornat, seguint un magnífic itinerari, que ens ha dut a visitar tres d’aquestes trumferes i a localitzar les runes d’una altra que caldria verificar.

Entre les dades del nostre itinerari i aquest altre en tindreu prou per trobar-les. Si no, també ho podeu preguntar al refugi.

Les trumferes d’Ardericó són de planta rectangular, d’aproximadament 4 m de llarg per 2,5 d’ample, i una altura que arriba a més de dos metres. La coberta és feta amb un arc de mig punt (volta de canó), construït amb pedra relligada amb morter i alguna teula. Presenten dos orificis a la part superior i un tercer a mitja altura (més o menys on s’inicia la volta) per on s’introduïen les patates. A la part de sobre està recobert amb terra i alguns vegetals.

Es pot accedir al seu interior per una porta petita (aproximadament un metre d’altura i uns 70 cm d’amplada). De les tres trumferes, una té la boca rebentada, però les altres dues (la més oriental i la més occidental) es troben completes. La que està situada just a tocar del torrent i a sota la casa tenia una data gravada a la volta, però malauradament no l’hem poguda llegir.

Trumfera d'Ardericó. — Trumfera d’Ardericó. Vista Interior

Si us interessa el tema, potser us pot agradar llegir això.

Pel que sabem en aquestes trumferes es guardaven les patates de llavor, que situades a aquesta alçada (Ardericó està a 1.300 m sobre el nivell del mar) no eren atacades pel temut escarabat de la patata. Ens consta que la gent feia quilòmetres per anar a buscar el planter que després es plantava en camps de menor alçada i més a prop de les àrees urbanes. Un dels llocs que s’hi havia especialitzat era Peguera, però als anys quaranta del segle XX ja es deia que un virus va desacreditar les llavors de l’Alt Berguedà, que abastien la meitat del nostre país. A partir de llavors, aquest producte es va produir més a ponent, a les estribacions pirinenques de Lleida, o bé eren importades de Burgos o fins i tot de Bretanya.

Orris de la vall de Claror (Andorra)

Publicat el 10 Agost 20149 Agost 2014 by Francesc Roma Casanovas

La Vall de Claror (Andorra), junt amb les de Perafita i Madriu, ha estat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, fonamentalment perquè en ella es conserven mostres de patrimoni existencial que ens parlen de la vida als Pirineus des del Neolític. Una d’aquestes mostres són els orris, estructures de pedra seca que es feien servir per munyir les ovelles.

Potser l’element que més defineix un orri és el passadís on els animals “feien cua” tot esperant el torn de ser munyits (vegeu la foto superior). Això no treu, però, que en alguns indrets la paraula orri es faci servir per fer referència a la cabana dels pastors. En aquest conjunt (orri + pleta + cabanes) es fabricaven i emmagatzemaven temporalment els formatges. Durant l’estiu, el bestiar pasturava per la muntanya i tornava cada dia a aquest lloc per ser munyit. Segons David Mas i Canalis, l’orri consisteix en un passadís delimitat per un mur de pedra seca a banda i banda, de forma sinuosa i d’entre 20 i 60 metres de llargada, obert per un extrem, mentre que a l’oposat hi havia un petit recinte on es posava el pastor per munyir els animals. Sempre hi ha una cabana o dues formant part de l’estructura, i a vegades una pleta.

A nivell arqueològic, l’explotació pastoral apareix molt ben documentada al Madriu, amb l’eclosió de l’explotació dels orris a partir del segle XIV i una ocupació important a partir de la baixa edat mitjana i en època moderna i contemporània (Mas i Canalís).

El treball de David Mas va fer que, a inicis d’agost, ens traslladéssim fins a la vall de Claror per visitar tres d’aquests orris i passar unes hores enmig d’aquest paisatge ancestral. La nostra sorpresa va ser majúscula quan, sobre el terreny, vàrem veure que hi havia restes d’altres dos orris (de manera que n’hi ha, en molt poc espai, com a mínim cinc) i algunes cabanes que sembla que no estan referenciades.

La veritat és que no podem fer altra cosa que recomanar la visita a aquest racó de pau andorrà. Nosaltres ho vàrem fer des de la Rabassa, que ens va semblar que seria el camí més ràpid. Ara sabem que no és el més agradable paisatgísticament parlant. D’altra banda, no volem afegir res més al que ja n’ha escrit David Mas, de manera que

Podeu trobar la ruta aquí.
I l’article de David Mas, aquí.

Refugi de Claror, el camp base per visitar la vall i els orris

Cabana i inscripció a Fontsavellar

Publicat el 8 Agost 20147 Agost 2014 by Francesc Roma Casanovas

Al nord-oest del turó de les Queredes, a tocar de la pista que baixa a la font Pomereta (41º 49’ 615 – 002º 20’ 485 – 1254). Localització.

Cabana de planta quadrangular, d’entre 2,5 m i 3 m de costat i sostre de volta de canó amb un arc lleugerament rebaixat. La coberta presenta restes d’argamassa i sembla que hauria estat feta amb una cintra. En el punt més alt fa 1,80 m d’altura i la planta té uns 5-6 m². A la banda sud hi ha un petit armari d’uns 40 cm x 30 cm aproximadament i a la cantonada nord-oriental hi ha un forat que fa de xemeneia i al terra una petita llar de foc, just a tocar de la porta, que és rectangular (aproximadament 1,20 d’alçada per 80 cm d’amplada). La porta, de llinda plana, és de fusta i es conserva sencera, tot i que actualment està encallada. Està collada a la paret amb unes frontisses de ferro. A l’interior es conserven restes d’ampolles i un parell de sabates que fan pensar en una ocupació força recent. També hi ha uns empostissats de fusta que serveixen a manera de bancs per seure. Per la part de fora, la cabana està coberta per terra i herbes.

Just al davant de la cabana, molt embardissat, es conserven les restes d’un corral, fet amb un ampli mur de pedra i dividit pel mig en dues parts. Deu tenir uns 300 m².

A uns vint metres al sud-est de la cabana hi ha una pedra plana amb una inscripció que diu “Fonseballa cabida 237 cuarteras (…)” i segueix amb dues is llatines (o dos uns) seguits d’un zero i, per sota, ja pràcticament il·legible es podria intuir que fa referència 110 quartans (però no es pot assegurar).

Agraïm a Joan Campanyà les dades que ens va facilitar per retrobar la cabana i, sobretot, la pedra.

Orri i pleta de Gombrèn (Núria)

Publicat el 4 Agost 20145 Agost 2014 by Francesc Roma Casanovas

Aquest orri es troba un centenar de metres a ponent i per sobre de la cabana de Gombrèn. Per arribar-hi, des de Fontalba agafem el camí que condueix a Núria i al cap de tres quarts d’hora passem pel costat de la cabana. Podeu fer servir aquest itinerari.

El que es veu a la fotografia és una pleta d’uns cinquanta metres de llarg amb un corredor per munyir el bestiar i les restes d’una barraca de planta rodona enfonsada. A sota, a tocar del camí, hi ha la cabana de Gombrèn, de planta circular i sostre de falsa volta, cobert de gleva. Fa gairebé cinc metres de diàmetre i a l’interior hi ha tres fornícules. La porta, orientada a l’est, és força baixa, i els murs amples.

En podeu trobar més informació a http://premisrecerca.udg.edu/Portals/0/CS/premis%202013/693-patrimoni-per-al-record.pdf

Comptadors de bestiar

Publicat el 13 Juny 201412 Juny 2014 by Francesc Roma Casanovas

La transhumància ha estat un dels fenòmens més importants en la història econòmica del nostre país i un dels que més impacte va generar sobre el medi ambient. Sortosament, en els darrers anys s’han realitzat estudis de major o menor amplitud que complementen alguns treballs esdevinguts ja clàssics. Tenim, també, un mapa de camins ramaders publicat per la Fundació del Món Rural i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El comptador de la Cot (Gombrèn, Ripollès)

Més enllà d’això, el passeig per alguns d’aquests camins esdevé un exercici interessant i saludable. Els camins que feia servir el bestiar acostumen a no tenir pendents massa accentuats i eren originàriament suficientment amplis com per permetre el pas de més d’un cap de bestiar en paral·lel. Bona part d’aquests camins eren empedrats, sobretot en les parts més pendents o abruptes.

Un element interessant que s’hi pot trobar són els comptadors. Normalment es diu que un comptador és una obertura de dimensions no massa grans, feta a la paret d’una pleta o corral que servia per facilitar el pas individualitzat del bestiar oví i cabrum i si convenia poder-lo comptar.

Comptador (extret de http://www.catimenu.com/vocabularipedraensec.htm)

Al Ripollès, coneixem dos d’aquests comptadors. El primer una mica més al nord de la Cot (Gombrèn) i el segon just a mig Pujant del Taforc (o d’Altaforc). A diferència dels casos descrits anteriorment, en aquests exemples els comptadors eren passos estrets entre roques verticals, que en alguns casos semblen haver estat tallats a la roca i presenten murs que acaben de definir el circuït que han de seguir els animals. També sembla que tenien espais d’aturada per al bestiar que no podia travessar tot de cop el comptador.

Pleta i barraca de Mantinell (Queralbs)

Publicat el 5 Juny 20143 Juny 2014 by Francesc Roma Casanovas

Es troba en el camí que va des del coll de Tres Pics al refugi de Coma de Vaca (42º 22′ 975 – 002º 13′ 879 – 2281).

La barraca és de planta més o menys rectangular (5,40 m x 2,50 x 1,70 m, aproximadament), amb una porta a la banda sud-oest (1,10 m x 0.60 m). Enganxat a la seva banda oest sembla que hi hauria hagut un petit tancat, avui dia molt malmès. La coberta presenta una estructura curiosa: la meitat està feta amb una falsa cúpula de pedra, mentre l’altra meitat és coberta amb 5 bigues que es recolzen en una de travessera. Curiosament, la part que conserva la gleva és la que té la coberta de bigues.

A l’interior hi ha 4 fornícules o armaris a la paret de la banda est, i dues finestres o respiradors a la sud.

Al costat nord i est hi ha una gran pleta, força pendent, i a tocar de l’angle sud-oest de la barraca una pedra amb un forat que podria correspondre a la polleguera d’algun tancat.

Forn de Ribes de Freser

Publicat el 1 Juny 20141 Juny 2014 by Francesc Roma Casanovas

Al nord-oest de Ribes de Freser, relativament a prop de mas Segura (42º 18′ 738 – 002º 09′ 520- 1124) es troba un forn, que no sembla ser massa antic, de morfologia peculiar. Està construït amb pedres de mides i materials diferents, extretes del lloc, relligades amb ciment i amb les juntes arrebossades a la part inferior.

La part superior està formada per un espai quadrat de 3,30 m de costat, dins del qual hi ha el forn pròpiament dit (2 m de diàmetre). L’estructura fa 3,5 m d’altura per la banda sud. Al nord, està enganxat a un marge i per accedir a la seva boca superior es va construir una volta rebaixada coberta de sorra i pedres.

Curiosament, la boca no s’obre a la banda sud (en perpendicular al marge), sinó que presenta dues boques comunicades als costats est i oest. Això permetia introduir la llenya per tots dos costats. Les boques inferiors fan 1,45 x 1,50 m. Al costat est, la presència de la boca del forn i de la volta que aguanta l’accés superior fa la impressió que sigui un forn de dues boques. A més a més, a la dreta de les dues boques, excavat en el marge hi ha un espai quandrangular que devia servir de refugi als fornaires.

De moment no sabem a què estava destinat. S’agrairà qualsevol tipus d’informació.

Aprofiteu el viatge per arribar-vos a les mines de can Paloca.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: