El treball de Christine Rendu sobre la muntanya d’Enveig segueix sent avui dia un referent inqüestionable en l’estudi del patrimoni de l’alta muntanya.
D’entre tots els indrets que va treballar i excavar, n’hi ha un d’especial: el lloc 61, conegut també com el corral dels Porcs. Les dades que se’n tenen són pràcticament inexistents, i es troba a faltar que Rendu no n’hagués fet una excavació o un sondeig, com a mínim per poder-lo datar. De fet, en el seu llibre ni tan sols no n’ofereix la topografia.
Tal com diu, el topònim deixa pocs dubtes sobre la funció a què estava dedicat: s’hi guardava un ramat comunitari de porcs durant l’estiu, que quedaven a càrrec d’un porquer. Més enllà d’això, ni una sola dada.
De tota manera, Rendu contextualitza aquest corral de porcs dient que l’estivatge dels porcs en ramats ha estat una pràctica constatada en espais de prats humits i pinedes clares de tota la Cerdanya.De fet, a finals del segle XVIII tinc referències documentals d’aquesta pràctica a Coma de Vaca, al Ripollès.
Com es veu al gràfic que en vaig fer a cuita-corrents, el corral tenia tres espais clarament delimitats, amb una superfície aproximada de 700 metres quadrats. A la banda nord quedava tancat per un penya-segat de pedra. Presentava dues estructures més o menys quadrades, una segurament coberta i l’altra possiblement, descoberta. A la part de fora segurament hi havia una barraca de planta rodona, que avui dia està completament esfondrada i coberta totalment per la vegetació.
Si us interessa, el podeu trobar amb el codi 669 de la Wikipedra.
Patrimoni Existencial 