En un lloc que per raons òbvies no revelaré, hi ha tot un pany de paret amb alguns gravats de diferents èpoques. En total es pot parlar de 21 conjunts o roques.
En el primer grup, en la primera i la segona roques apareixen només algunes ratlles traçades en un sostre caigut.
En el número 3 hi ha una representació esquemàtica que podria correspondre a un home i un possible sol.
En el número 4 apareixen un parell de figures antropomòrfiques, iguals que l’anterior, emmarcades en un conjunt de ratlles.
En un segon grup trobem les roques número 5, amb dos peus i una creu; 6, amb un dibuix geomètric; 7, amb el que semblaria una inscripció ibera i dues representacions de peus. A la roca 8 hi ha una escala i algunes figures geomètriques. A la 9 apareixen més ratlles, alguna figura geomètrica i una quadrícula. I finalment, en la roca número 10 trobem una sèrie de ratlles i un gran rectangle.
En el tercer grup, en el conjunt 11 només trobem ratlles i figures geomètriques.
En un quart grup apareixen ratlles, representacions de peus, les lletres a, be, ce i de i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha una creu potençada amb el nom de “Jachintu” gravat. Hi ha dos requadres que inclouen un nom i uns caràcters que semblen dir “anum” o “signum” –aquest gravat està massa elevat i no s’arriba a veure amb facilitat− (roca 12).
A la roca 13, despresa de la paret, troben representacions de peus i ratlles en dos dels seus extrems.
La roca 14 presenta una escena de dos cavallers dalt de cavalls, seguits d’una figura reticulada que no es pot identificar. De la cara del primer cavaller surt un conjunt de forats picats, en línia recta, com si volgués indicar-nos que està mirant l’horitzó, a la llunyania. Sembla que no van armats i que no porten sella. Les cues dels cavalls i les regnes dels cavalls estan molt ben dibuixades. També hi ha una gran ratlla que es va convertir en una espiga, una retícula (que podria ser una xarxa de caça, però en tot cas està fora de context) i algunes figures amb forma de creu potençada.
En la roca 15 trobem més peus (cinc parells) i un cavall d’aparença prehistòrica (però amb algú que el munta), una inscripció molt moderna que diu “Penya els Bastons” i algunes altres inscripcions, de les que podem llegir “baix de Baume” (sembla que hi ha alguna cosa il·legible abans) y “modo de rezar rozario” o “rozariana”.
Aquesta roca és la més complexa de totes i també hi trobem un cavall amb cavaller, diverses línies rectes, un ocell (possiblement un paó), alguns caràcters possiblement ibèrics, un cérvol a la part superior i molt camuflat i unes figures que tant podrien ser peus com les torres d’un castell.
La roca 16 s’ha desprès de la paret i presenta peus i ralles.
La roca 17 també presenta només ratlles.
A la roca 18 es troba un gran castell, amb tres torres i un traç que sembla suggerir una possible vall. Hi ha diverses ratlles i un espai en què es varen picotejar alguns petits forats. En el seu extrem apareixen diversos gravats que recorden figures prehistòriques (o marques de pastor).
La roca 19 presenta ratlles i les roques 20 i 21, un parell de peus cadascuna.
El conjunt és conegut només per algunes persones (a mi me’l varen ensenyar ja fa anys, gràcies Xavier), en un lloc de difícil accés. Alguns dels gravats estaven tapats per fang que s’havia llençat contra la paret, com si algú els hagués tractat de dissimular.
Cal destacar-ne l’heterogeneïtat, tant en les figures com en les possibles datacions, que anirien des de possibles gravats prehistòrics (que recorden molt els de les coves dels Encantats, al Ripollès) fins a inscripcions d’època contemporània. Els dos cavallers sembla clar que són medievals.
Pel que fa a les tècniques de gravat, hi predominen les incisions fetes amb algun objecte metàl·lic, però de mides molt més grans que les de la parada de caça d’Ogassa. Tot i això, hi ha algunes figures en què s’ha fet servir la tècnica del picoteig o puntejat, que en un cas ha donat lloc a una mena de cassoleta d’un cinc centímetres de diàmetre.
Temàticament destaquen les figures dels peus humans, pràcticament de mida natural, que en alguns casos es poden confondre amb torres de defensa (els peus sempre estan posats en sentit vertical, mirant amunt). Però les figures animals també hi són ben presents (cavalls, paó, cérvol). En tots els casos es troben ratlles i figures geomètriques indesxifrables.
Algunes de les ratlles fa la sensació que fossin el producte de l’extracció per fregament de petits trossos de pols amb usos rituals o medicinals (com a mínim en la cultura ibèrica).
Patrimoni Existencial 