Categoria: Hostalets

Pou del Molí del Verdaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord del molí del Verdaguer, just a sobre del Congost (41º 49’ 433 – 002º 13’ 558 – 573), a tocar d’una granja. Tot i que l’hem visitat, no hi hem pogut entrar perquè la porta està tancada. Per tant, només anotem el que en diu Josep Milà:

“El pou o poua de gel és una cavitat excavada a la roca d’uns dotze metres de profunditat, des de la porta d’entrada, i d’uns quinze metres aproximadament, des de la cúpula de roca fins al terra. És construïda de pedra marga (sediments del mar) típica de la zona. Està situada al costat d’un torrent i una granja porcina i aparenta ser un turó recobert de vegetació. La porta rovellada de l’entrada està amagada però molt a prop del camí; per tant, no suposa cap desviació acostar-s’hi. Actualment no s’hi pot entrar ja que està molt malmesa, però, tot i així, des de l’obertura es pot veure l’interior d’aquesta “nevera” gegant (dotze metres de diàmetre)”.[1]

Font de Puig-Alt

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cisterna de la font de Puig-Alt
Cisterna de la font de Puig-Alt

Es troba just al nord de la masia de Puig-Alt, en el llit del torrent de Rocallisa, sota el marge d’un camp (41º 47’ 846 – 002º 11’ 301 – 903). Un camí amb un tren en miniatura, que comença a la casa, porta fins a la font.

És del mateix estil que la de Mirambell, però una mica més gran. L’entrada està formada per una galeria de 3 m de recorregut per 1,70 m d’ample i 2,30 m d’alçada màxima, coberta amb una volta de canó feta amb pedra seca relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. A la paret de l’esquerra (oest), al final, hi ha una porta de 55 cm d’ample per 80 d’alt, feta en pedra tallada, tancada amb una portella de fusta que presenta una obertura quadrada. La llinda té una creu gravada i una inscripció, segurament posterior, que diu “Font”, però no es pot llegir res més. També una data mig esborrada i força posterior que diu “X 63”.

Aquesta porta dóna accés a cisterna on es recull l’aigua, que raja de la paret nord-oest. Es tracta d’un espai fet amb pedra seca de 2 m de llarg per 1 m d’ample i una altura d’1,60 m. Dins d’aquest espai hi ha una cisterna excavada a la roca d’1,50 m x 85 cm  io 90 cm de profunditat. A la banda sud, entre la cisterna i la paret hi ha un espai d’una vintena de centímetres que permet entrar a l’interior de l’estança.

L’aigua, després de passar per la cisterna, surt pel seu llavi superior i passa per un canaló excavat en una pedra. Cau a raig i és recollida per una canalització subterrània que la treu a fora, fins que uns metres més enllà surt a l’exterior  i un canal la condueix fins a una gran bassa que hi ha uns metres per sota (41º 47’ 748 – 002º 11’ 267 – 885).

Escrivim Puig-Alt seguint el criteri de l’Institut Cartogràfic, i no Pujal com ho fa el mapa de l’editorial Alpina.

Balma sota la Creuta de Mirambell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma sota la Creueta de Mirambell
Balma sota la Creueta de Mirambell

Es tracta d’una petita balma formada per la regressió del cingle. Tot i que no hi ha indicis de què hagi estat ocupada, presenta un cert atractiu paisatgístic i està situada en un espai molt proper a zones urbanitzades. Creiem que valdria la pena prendre consciència del seu interès.

Es troba a ponent del coll de la Creueta de Mirambell, a uns dos-cents metres d’aquest, per sobre de la pista asfaltada (41º 48’ 212 – 002º 11’ 507 – 951).

Santa Maria Savall

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Santa Maria Savall
Santa Maria Savall

Les runes d’aquesta antiga església i petit convent es troben al nord del pantà del mateix nom, al tram superior del torrent de Sauva Negra, al seu vessant dret, just a la part interior de la gran corba que hi dibuixa la carretera asfaltada (41º 47’ 283 – 002º 11’ 620 – 834).

Aquesta església ja existia al 1121, quan apareix documentada com Santa Maria de Sauva Negra. Segons l’Enciclopèdia Catalana, entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX.

Una consueta de 1659, copiada al 1700, indica que els feligresos dels Hostalets de Balenyà hi anaven en processó el 22 de maig.[1]

[1] ABEV, Balenyà, Sant Fruitós, I/1.

Font de Mirambell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font de Mirambell
Font de Mirambell

Es troba a llevant i sota Mirambell, en el llit del torrent (41º 48’ 226 – 002º 11’ 200 – 901). Consta d’una gran volta de 2,60 m d’ample i 1,80 d’altura, feta amb pedra relligada amb argamassa disposada a plec de llibre, que descansa sobre dos bancals perpendiculars. L’aigua raja d’un tub metàl·lic i cau en una pica de pedra. Una porta quadrangular indica que es tracta d’una font de mina.

Tina d'aglans de la Tria

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Tina de la Tria
Tina d'aglans de la Tria

Aquesta tina per guardar aglans actualment es troba molt embardissada i força abandonada. Està situada just en el llit del torrent que passa pel costat de la pista que del santuari de l’Ajuda va cap al nord, a tocar de la casa de la Tria (que queda al nord-oest i una mica per sobre).
Es tracta d’una estructura semisoterrada d’uns 3 metres d’ample per uns 7 o 8 de llarg, coberta amb una volta de canó feta amb pedra tosca. Aquesta volta arrenca a mitja alçada, on es recolza a la paret. S’hi entra per la banda oest, tot i que al costat oposat un ensorrament també ha obert la paret.
El fons és ocupat per un espai dividit en dues parts per un mur. La primera actualment és plena d’aigua. La part superior està coberta de vegetació i terra i sobresurt del nivell del sòl.
Es diu que l’aigua possiblement naixia dins d’aquest “pou”. En qualsevol cas, el torrent passa molt a prop i no hi hauria cap problema per tenir tota la que es necessités. També es diu que la divisió interna en dues meitats era per guardar els aglans d’alzina i de roure en llocs diferents.
A la banda dreta de l’entrada, fent cantonada, una pedra porta gravada la data 1716.

Data tina de glans de la tria
Data inscrita en una pedra a la tina de la Tria

La Guerra del Francès a Sant Fruitós de Balenyà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A la parròquia de Balenyà també es deixaren sentir les conseqüències de la Guerra del Francès, a les quals seguí un episodi epidèmic. El rector ho va anotar així al llibre de defuncions:

 

“En lo dia setsa del mes de Abril del any mil vuitcents y nou entraren los francesos en esta parroquia de Balenyá, y estigueren fins al dia divuit de juny del mateix any, cremaren la iglesia, li robaren molta part del tresor, y molts ornaments, destruiren la iglesia de Nostra Senyora de Collcespina, cremaren part de la rectoria, moltas altres casas, derrotaren y usaren de moltas crueltats, morí molta gent fora de la parroquia, entre los quals los següents (…)”[1]

Aquí seguia una llista de 30 pàgines de persones mortes durant la contesa, acabada la qual es continuava escrivint:

“Foren tantas las enfermedats de malalties putridas y morts en estos temps, com se pot veurer en los obits retro escrits, pues y hagué dia en esta parrqouia de Balenyá que de una axida del Santíssim Sagrament sen combregaren sis, y encara tornà axir una vegada al mateix dia; se enmalantian ab molta promtitut comunament, fenia á modo de constipació, y freqüentment luego eran ab desvaris; regularment la malaltia pujava fins al catorsé dia, patian gran dolor de cap, cor, ossos, y nervis; se’n morian molts, pues hi hagué día que entre Albats, y Cossos y hagué vuit morts encaraque no morts tots ab un mateix día: forent tants los malalts que ni haguepochs los que no se enmalaltiren, y los que eran de edad avansada moltissíms morian: se dexa á la consideració dels treballs en estos temps, en especial venir en un  temps despres de haver dexat los Francesos un terreno enterament destruït, moltissims sense llit, havent de jaurer per los sostres en terra ab una poca de palla, pochs aliments, pocas medicines per no tenir que gastar; las cases plenes de malalts ab poca asistencia per causa de la gran multitud de malalts, molts per no tenir res per rahó que so havien gastat anant corrent per lo mon, y perdut lo que desaren á casa, altres ab poca acistencia dels metjes perquè no podien assistir esser (sic) ab tots; en fin era gran tribulació com se pot pensar: en estos temps al Sr. Rr.y Vicaris havien de anar a tota tribulació per assistir al malalts, però gracias á Deu que sempre estiguérem bons, a pesar que quasi tot lo dia havíem de estar entre malalts; y axis si torna dit temps, lo que Deu Nostr Sr no permetia, sobre tot animo, y acistencia. Ab totes estas tribulacions no se pogueren fer los funerals quant se morían per causa de estar los capellans molt ocupats, y molts perquè no tenia per ferlos, perso se feren despues passat las malalties, y foren los següents (…)”[2]

 

Una carta datada el 22 de juny de 1809 explica que l’església es troba derruïda i que només ha quedat íntegra la sagristia i la volta del campanar (ABEV, Balenyà, Sant Fruitós, N/1).

[1] ABEV, Balenyà, Sant Fruitós, D/3, p. 17.

[2] ABEV, Balenyà, Sant Fruitós, D/3, p. 47.

Creu de l'Ajuda

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Creu de l'Ajuda
Creu de l'Ajuda, amb el santuari al fons (fotografia de Graciel·la Vidal)

Aquesta creu de terme va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons consta en una inscripció, però possiblement en va reemplaçar una altra d’anterior.

La creu presenta per una banda una imatge de Jesucrist i per l’altra, la Verge Maria.

Una llegenda, que recollim d’aquí, diu que unes nenes, tot jugant a l’era, van trencar les cames del Sant Crist, raó per la qual Déu les va castigar amb el mateix mal.

Si feu clic sobre la fotografia, en podreu veure un magnífic reportatge fotogràfic fet per Graciel·la Vidal.

El Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, segurament edificat al segle IX, va ser el nucli parroquial fins a l’edat moderna. Segons Jordi Ginesta, “El nom de Santuari de la Verge de l’Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L’edifici es va consagrar l’any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l’antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d’una epidèmia de pesta. Actualment al Santuari s’hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos ja que la Verge és estimada per la majoria de balenyanencs.” (font)

Sobre el santuari vegeu també La Guerra del Francès a Sant Fruitós de Balenyà.

Mines del Grau

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Mina de Dalt
Mina de dalt (pou)

Es tracta de dues mines de dimensions força grans (s’hi pot caminar dret amb comoditat),que es troben al peu del Roc Gros.

L’anomenada Mina de Baix està inundada en tot el seu recorregut (com a mínim al principi). Es diu que fa 180 m de recorregut,

Per sobre d’aquesta, que és molt fàcil de localitzar perquè es troba just al costat del camí que pujar al Roc Gros, hi ha la Mina de Dalt, de més difícil localització (us aconsellem que consulteu això si hi voleu anar).

La primera part del recorregut té un perfil irregular, a causa dels ensorraments que s’han succeït pel fet que està excavada en un dipòsit sedimentari. Més endins s’arriba a la roca mare i la galeria adquireix les dimensions i formes originals. A mig recorregut hi ha un pou que ocupa part del sòl. S’ha de vigilar no prendre-hi un bany sense intenció de fer-ho. S’ha dit que fa uns 160 metres de recorregut.

Copiem a continuació la informació històrica que en dóna Josep Milà en aquest article:

Mina de Baix
Mina de Baix

Les mines van ser construïdes entre els anys 1940 i 1950, amb l’objectiu de trobar aigua per al poble de Centelles. Van ser excavades per una empresa privada anomenada Falgueres ja que un saurí (persona que detecta aigua subterrània)que va ser contractat els va dir que per aquella zona passava una deu d’aigua. Aquest punt interessava a l’empresa ja que pel desnivell natural, l’aigua baixaria al poble de Centelles sense la necessitat de ser bombada. Les excavacions es feien mitjançant una barrina de vuitanta o noranta cm i, un cop foradada la roca, hi introduïen la dinamita o pólvora necessària. Durant la nit es feien explotar i seguidament uns treballadors treien les roques de la mina; al matí següent, ja estava a punt per tornar a perforar. Un cop acabades les mines i al veure que no hi havia aigua, el saurí els va dir que la deu d’aigua passava entremig de les dues mines (estan disposades una damunt de l’altre i en diagonal) i després van fer un forat a la mina de dalt per veure si era cert i trobaven l’aigua més avall, però, tot i així, no en van trobar. Fa uns anys un altre saurí va tornar a dir que passava una deu d’aigua entremig de les dues mines i l’antic alcalde d’Hostalets de Balenyà va decidir perforar d’una manera vertical des del costat de la mina de dalt fins a la mina de baix per veure si se’n trobava, però la recerca no va tenir resultats. Les teories dels saurins van quedar desautoritzades.

Les mines són als punts 41º 49′ 264 – 002º 12′ 240 – 697 i 41º 49′ 259 – 002º 12′ 209 – 717.