Mina del Vinyet

Mina del Vinyet
Mina del Vinyet

Aquesta mina està situada correctament en el mapa de l’editorial Alpina, on apareix amb el nom de Font del Vinyet. En realitat, però, és una mina i no una font.

Es troba situada en el punt 41º 42′ 972 – 002º 16′ 854 – 483, just en el lloc on el mapa de l’editorial Alpina indica la font del Vinyet. S’hi pot accedir des de la font d’en Llanes, al Figaró.

La seva boca està excavada en el curs del torrent. Presenta dues boques, una situada un parell de metres per sobre del torrent, que amb prou feines fa 3-4 metres de recorregut; l’altra té més recorregut, però està inundada, com a mínim en el primer tram. De tota manera, el seu recorregut és molt curt (uns 10 metres). Vista des de la boca sembla que faci un revolt a la dreta i continuï; en realitat, s’acaba allà mateix.

Quan hi vàrem entrar, un rat-penat feia una becaina penjat al sostre cap per avall.

El Mojó de Roca Centella

El cim de Roca Centella
Cim de Roca Centella amb el vèrtex geodèsic

Al cim de Roca Centella (41º 43′ 187 – 002º 19 – 339 – 998) s’ajunten els termes municipals de Tagamanent, Figaró-Montmany i Cànoves-Samalús. Per un estrany joc, que Joan López Cortijo ha intentat resseguir en aquest article, sembla que aquest topònim és històricament recent i que aquest cim hauria de dur el nom del Mojó.

El diccionari Alcover-Moll defineix un molló com una “Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d’indicació de límit d’una propietat, d’un país, etc.” i en el mateix sentit es pronuncia el DIEC quan el fa sinònim de fita. De manera que si a algun dels cims de les carenes d’en Bosc li correspon aquest topònim, està clar que aquest seria el cas del que actualment coneixem com a Roca Centella.

En un altre lloc, ja hem parlat de la visita que als anys trenta va fer a aquest indret Antoni Gallardo. Gallardo va néixer a Barcelona al 1889 i va estudiar enginyeria industrial, carrera que li donaria feina durant tota la vida. De manera autodidacta, però, va dedicar-se a la història, la geografia, l’arqueologia, el folklore, etc. Els seus pares tenien una finca a Sant Antoni de Vilamajor i això va permetre que estudiés i conegués les terres vallesanes i les estribacions meridionals del pla de la Calma. Durant la guerra civil va publicar el seu llibre Del Mogent al pla de la Calma, una obra que ens interessa retenir perquè en ella va escriure:

El Mojó.—Pujant cap al pla de la batalla i anant a cercar la Roca Centella al final de la serra que es desprèn de Tagamanent passant per les carenes d’en Bosch, trobem el curiós mojó que ha donat nom a la muntanya. Es de pedra blanca, d’una mica més d’un metre d’alt i porta esculpits un escut barrat i la llegenda MONTMANY, de la qual resten les darreres quatre lletres, pel qual motiu es presta a voler llegir la paraula Carlemany, tan temptadora en aquests indrets“.

El mojó de Roca Centella
El molló de Roca Centella

Aquest text ens va esperonar a intentar trobar aquesta fita de terme, però no teníem cap esperança de sortir-ne amb èxit. Però no sempre les pitjors previsions són les més encertades i, vét aquí, que gràcies al Joan Maria vàrem poder descobrir que el Joan López l’havia trobada i n’havia escrit l’article citat més amunt.

Cal fer notar que el fet que el molló dugués part del nom del municipi, concretament l’expressió many, gravada devia tenir relació amb la llegenda que explica que l’església de Sant Cristòfol de Monteugues havia estat construïda per l’emperador Carlemany. A més, el pla de la Batalla es troba a uns 750 metres al sud-oest del cim de Roca Centella. Recordem que en aquest indret hauria tingut lloc una batalla entre l’emperador i les forces sarraïnes i que el mateix Gallardo, encara al 1938, recollia que “en aquest pla, situat en amunt, encara es troben nombrosos ossos i alguna moneda, per poc que s’escarbi“.

Un aiguat al Figaró (1791)

El registre de defuncions de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera (ABEV, Vallcàrquera, St. Pere, D/1) recull com el dia 9 de juny de 1791, “(…) en la parroquia de St. Pere de Vallcarcara hi hague un fort aiguat y se creu que la abundacnia del aigua que inapropiadament baixa per lo torrent de la font den Llanas del mas Antich sen porta á Joan Draper brasser dela present parroquia casat ab Maria Xicola, lo qual se judica se havia suplogat sota lo pont del Camí Ral, y la aigua lo tragué en la Garriga hont lo trobaren lo endema mort y fou sepultat alá mateixa Iglesia parroquial de la Garriga”.

Creu de Can Plans

Es troba en un coll entre can Plans i Sant Cristòfol de Monteugues (41º 43′ 130 – 002º 17′ 516 – 612), amb vistes cap al Vallès i cap a Tagamanent. Segons la tradició, es va aixecar en aquest lloc per recordar la mort d’un infant per l’atac d’un llop famolenc.

Creu de Can Plans
Creu de Can Plans

Sant Cristòfol de Monteugues

Segons l’Enciclopèdia Catalana, era l’antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany. Ja existia al 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga; més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany (1139). El 1553 posseïa només els masos can Valls i can Plans. Ara depèn de la parròquia del Figueró. La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic.

 

Sant Cristòfol de Monteugues
Sant Cristòfol de Monteugues (font Wikipedia)

Continua la lectura de “Sant Cristòfol de Monteugues”