Francesc Roma i Casanovas
Al sud del Puig Cogull, en terme de Cànoves (41º 42’ 561 – 002º 21’ 488 – 712).
Estructura de 10 m x 4,90 m, situada dalt del serrat i enmig del bosc, feta amb murs de pedra i fang d’aproximadament 40 cm de gruix. Podria presentar una porta al sud i no es distingeix cap divisió al seu interior.
A l’oest de can Perera, a Sant Pere de Vilamajor (41º 42’ 537 – 002º 22’ 410 – 558).
Estructura de 9,70 m de llarg per 5 m d’amplada, feta amb murs de pedra i fang de 45 cm de gruix, separada de la muntanya per un ampli vall. Presenta tres espais clarament diferenciats, el de més a llevant dels quals podria ser posterior. Possiblement tenia una coberta de teules.
Al nord de can Giravent, a la pista que puja a can Jeroni (41º 43’ 171 – 002º 25’ 913 – 273), a Santa Maria de Palautordera.
El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) d’aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais d’aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura.
Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50).
Antiga teuleria que es troba al sud del molí de les Cadires, a l’altra banda del torrent (41º 42’ 908 – 002º 26’ 011), a Sant Esteve de Palautordera.
El forn fa aproximadament uns 3 m de costat i es conserva complet. Les dues boques, orientades al sud, fan 2 m d’altura per 1,30 m d’amplada. Es conserva força bé el reixat que separava les olles del forn.
Es troba en una terrassa a sobre del Rifer, a ponent de can Noguera (41º 43’ 296 – 002º 26’ 660 – 319), a Fogars de Montclús.
Des de can Noguera es veuen les restes d’una obra esfondrada en el marge dret del torrent. Una visitat a la part superior sembla indicar que es tracta d’una antiga bassa de molí, avui dia reblerta de sediments i utilitzada com a camp de conreu, amb el pou seccionat per la meitat per l’esllavissament del marge.
Al costat hi ha la font del Molinot, amb una inscripció que diu “Año 1865”. Una altra inscripció al costat indica que es va restaurar als anys setanta del segle XX.
Al nord de can Valls de Mosqueroles (Fogars de Montclús), al sot del Còdol (41º 43’ 568 – 002º 27’ 008 – 315).
Es tracta d’un forn de 3,30 m de diàmetre i uns 3 m d’alçada, amb un fons còncau de 2,30 m que comença al sòcol. A la part superior, les mides van disminuint fins que la boca superior arriba a fer uns dos metres de diàmetre.
S’accedeix al seu interior per una porta a la cara sud d’1,70 m per 0,60 m, que deixa just al peu d’aquest sòcol. Sembla que per sota del nivell de la porta, en el punt més baix del forn, hi podria haver algun tipus de connexió amb el cobert que hi ha a l’entrada.
Efectivament, aquest forn presenta un espai cobert just al davant de la boca de 5 m x 3 m , cobert amb una teulada de teules àrabs a una aigua. A dins, a llevant, hi ha una fornícula de 90 cm x 35 cm x 50 cm. Hi queden les restes d’un antic carro.
La part interior presenta una zona força vidriada, però a les rodalies no es troben pedres calcàries amb abundància. Només n’hi ha una petita beta. De tota manera, a la casa ens diuen que han sentit explicar que amb la calç d’aquest forn es varen fer les obres de la carretera de Santa Fe.
Al nord de can Valls de Mosqueroles, sobre la carena.
Les restes d’aquest molí d’oli es conserven en força bon estat. S’hi distingeix el trull pròpiament dit, la foganya i la bassa. La mola fa 1 m de diàmetre per 40 cm de gruix i té un forat quadrat al centre d’uns 28 cm de costat. La sotamola fa 2,25 m de diàmetre i té una altura màxima de 45 cm. Sota un cobert es conserven dues basses de pedra de secció circular recobertes de rajoles, dues basses i la foganya.
A Mosqueroles (Fogars de Montclús), al nord de la masia de Ferrers, al costat mateix de la font homònima, a tocar del torrent.
Forn de planta rodona, de 2,90 m de diàmetre, del qual es conserven uns 3 m d’altura. Està parcialment cobert de sediments i en una zona força emboscada. Podria ser que a la banda sud hi hagués hagut algun tipus d’obertura que permetés accedir al seu interior, però caldria comprovar-ho.
Aquest forn ha estat descrit com un forn de calç, però no hi ha materials calcaris al lloc on es troba.
A la masia ens el descriuen com un pou de glaç, i ens ensenyen les restes d’una possible teuleria uns metres per sobre del forn, en un marge entre els camps. També ens ensenyen el que segurament eren les restes d’un trull i una premsa amb base de pedra i la resta feta de fusta.
Boca de mina, o si més no refugi, que es troba a Sant Pere de Vilamajor, al sud-est del turó de Sant Elies (41º 43’ 515 – 002º 23’ 173 – 786).
Té encara no un parell de metres de recorregut i sembla que correspondria a un intent d’explotació d’algun mineral ferruginós o carbonífer. De tota manera, no es pot descartar que correspongui a un refugi vinculat a les artigues de Can Terrer, que es troben just a sobre, a l’altre costat de la pista.
Del que no hi ha dubte és del seu origen antròpic.
Es troba a ponent de mas Forts, a Sant Pere de Vilamajor (41º 43’ 019 – 002º 24’ 019 – 407).
A primera vista semblaria un forn de calç d’uns quatre metres de diàmetre, però la manca de material calcari a la zona i la coloració negrosa de les parets permetria pensar que es tractés d’un forn de pega. Se l’ha datat, de manera aproximada, al segle XVIII.
Cal destacar la presència d’una banqueta, que normalment es troba en els forns de calç. A diferència del forn de can Sagarra, aquest sembla que només presentava un únic forn (o el segon va desaparèixer en construir la pista que passa pel seu davant).
Patrimoni Existencial 