Sant Martí de Centelles – Pàgina 7

La creu del Pou

Publicat el 8 Març 20128 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Aquesta creu es va aixecar poc després d’acabada la guerra per recordar un fets luctuosos de l’any 1937. La primera pista del que va passar ens l’aporta la inscripció que conté la mateixa creu:

“A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937 / J. TANTIÑA FEBRER / J. FEBRER FEBRER / I. ARGEMÍ FABREGAS / E. CASTELLAR CORS / J. NESPLE DORCA.”

Anna Gómez, en el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, relata els fets de la següent manera: el 19 de febrer de 1937, el comitè revolucionari de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí, cansat d’aquesta mena d’abusos, va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre el rumor que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents.

Per aquest motiu, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l’Abella, de Sant Feliu de Codines i d’altres poblacions, comitès que van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l’indret de la Creu del Pou.

Els morts foren Josep Nasplé Dorca, de 18 anys i masover de l’Aliguer, Josep Fabré Fabré, de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré, de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas, de 24 anys i de can Farigola, i Jaume Castellar Cors, de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuat si la guàrdia d’assalt no s’hagués endut a Barcelona la resta de detinguts, un total de 21 persones. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca.

El web losfolloneros.blogspot.com en dóna alguns detalls més:

“El 19 de febrer d’aquell any es produí un enfrontament armat entre uns pagesos de Sant Martí de Centelles que es trobaven fent guàrdia per aquelles contrades i un cotxe amb membres de la CNT-FAI de l’Abella i de Centelles que havien anat a fer registres i a apropiar-se dels productes d’unes finques veïnes. El tiroteig acabà amb diversos ferits i la mort del cap de les Joventuts Llibertàries de Centelles, que sembla ser que anava dret sobre l’estrep d’un costat del cotxe. L’assassinat féu córrer l’alarma sobre un suposat aixecament feixista i es mobilitzaren diversos milicians de la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries, que varen detenir la majoria dels pagesos de la zona en el camp de la casa del Pou. Mentre que a la vila de Centelles s’hi enterrava multitudinàriament el milicià mort, al prat proper al collet de Taló es produïa la massacre. Els milicians anarquistes anaren executant un a un els pagesos de la zona davant la impotència de les forces de seguretat. L’arribada del comitè revolucionari de Roda de Ter aturà la matança, però ja eren cinc els pagesos afusellats.” (font)

Aquests fets foren l’antecedent més clar dels coneguts Fets de Maig de 1937, que oposaren les forces anarquistes i el POUM amb ERC i el PSUC. A partir d’aquell moment, la guerra estava perduda per a les forces d’esquerra, immerses en una lluita interior pel control del poder.

Es tracta d’una sola peça esculpida en pedra local de 2’5 m d’alçada per 1 m d’amplada, situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s’hi troba una llegenda esculpida.

Per saber-ne més:

http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/seguir_leyendo/els_fets_de_la_creu_del_pou_i

http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/seguir_leyendo/els_fets_de_la_creu_del_pou_ii

http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/seguir_leyendo/els_fets_de_la_creu_del_pou_i_iii/

El Ciment de l'Oller

Publicat el 6 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al costat de la nova zona esportiva de l’Oller, a Sant Martí de Centelles, es troben les restes d’aquest conjunt de forns de calç d’explotació industrial (41º 45′ 395 – 002º 14′ 596 – 406).

Es tracta d’un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns de calç i un quart de més petit (segurament utilitzat per a la construcció dels altres tres). També es conserven les estructures d’algunes de les dependències d’aquest establiment.

Aquesta estructura està construïda en carreus de pedra local ben escairats i de disposició regular, tancada per les quatre bandes. Els tres forns grans es diu que tenen una profunditat de 12 m.

Com diu el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, aquest complex evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç a la zona de l’Alt Congost. El conjunt apareix documentat cap a 1900, però va durar poc, perquè es va tancar al primer decenni del s. XX.

Sembla que està documentat que la calç es transportava amb vagonetes fins a l’estació de Sant Martí i a partir d’allà es redistribuïa. Aquesta indústria pertanyia a Francesc Senties, que posteriorment s’associà a Falgueres.

Els Senties, propietaris del mas Oller, havien estat una de les famílies més potents del municipi. Ho prova el panteó que acull les seves restes al cementiri de Sant Pere de Valldeneu: format per un recinte rectangular de 2,5 per 3 metres, tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l’estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d’un pedestal i amb una flor a l’encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. El text gravat com a inscripció diu: “A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo” (font).

Possiblement per aquesta raó, anys més tard, durant la guerra civil, alguns membres de la família varen ser víctimes de la fúria del comitè revolucionari, fins al punt que el pare i dos dels seus fills hi deixaren la vida.

En aquell moment foren assassinats Francesc Senties Fabregar (el propietari) i els seus fills Francesc i Josep. Una placa ho recorda amb les següents paraules: “En recordança de Francesc Sentias Fabregar i dels seus fills Francesc Sentias de Encio i Josep Sentias de Encio que aquí moriren respectivament a l’edat de 44-18 i14 anys el 8 – 11 – 1936 RIP. Vianant que aquí et detures prega que sempre hi hagi pau.”

Tal com diu una altra placa col·locada al lloc per l’Ajuntament de Sant Martí, les víctimes es defensaren a trets des del mas, on encara es veuen les marques de les bales, mentre els membres del comitè revolucionari els atacaven des de fora. Detinguts i torturats, foren finalment executats a la boca d’un d’aquests forns. Era el 8 de novembre de 1936 i un dels episodis més sagnants de la història contemporània de Sant Martí de Centelles.

Font de Castellar

Publicat el 1 Març 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest de la masia, en el llit d’un torrent tributari del Sot de les Guilloteres, al peu del serrat de la Font (41º 44’ 108 – 002º 14’ 829 – 556). Es tracta d’una font de cisterna en què s’ha construït un dipòsit excavat a la roca i cobert tot plegat per un petity edifici amb ràfec.
La font presenta una porta de fusta al nivell del terra que dóna accés a la cisterna. A banda i banda de la porta hi ha dues petites fornícules. Als costats hi ha uns petits empedrats per poder seure i una bassa que en el moment de visitar-la es trobava buida.
La porta de l’edifici té una llinda d’una sola peça amb un arc escarser i una inscripció que diu “Bega qvi Wlga mentres ni aja 1767” (begui qui vulgui mentre n’hi hagi, 1767).

Teuleria de Castellar

Publicat el 25 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al costat de la bassa de Castellar queden les restes d’una teuleria (41º 44’ 225 – 002º 14’ 826 – 590). Es reconeix per la seva planta quadrada, d’uns quatre metres de costat. Actualment està en un estat molt ruïnós.
Està feta amb pedra seca i a la part de la boca es veuen uns troncs que degueren d’actuar com a bigues per separar els diferents pisos de l’estructura. S’evidencia una estructura de com a mínim dos pisos (però que podrien haver estat tres). En el pis inferior hi hauria la fogaina, a la qual s’accediria des de la boca, i a la superior la cambra on es couria el material.
La part frontal fa gairebé quatre metres d’alçada i la superior està aixecada aproximadament un metre sobre el nivell del marge on s’ha construït per poder aprofitar precisament aquest desnivell. A la banda nord semblaria haver-hi hagut una entrada per posar i treure el material que s’havia de coure o que ja estava cuit. Als rodals hi ha restes de teules i de maons, que evidencien l’ús que se li va donar.

Bassa de Castellar

Publicat el 23 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

A la part sud d’aquesta bassa (41º 44’ 271 – 002º 14’ 847 – 573), a l’interior, hi ha gravada la data 1965 sobre una línia horitzontal que podria correspondre o bé a una data de reforma d’aquesta estructura o bé al nivell a què va arribar l’aigua en aquell any.

inscripció a la bassa de Castellar — Inscripció a la bassa de Castellar (detall)

La part més interessant, però, es troba a la banda nord, just sota el mur que li fa de presa. Aquí hi ha una petita cabana encastada a la paret que fa uns tres metres de profunditat i una alçada màxima (a l’entrada) d’1,95 metres. El sostre va baixant progressivament fins arribar a 1,30 metres. També l’amplada va variant: a l’entrada fa 1’60 metres mentre que a la part interior només fa 1 metre. Aquesta disposició li dóna una aparença que recorda la boca d’un forn de calç o una teuleria.
A la paret de la dreta (nord) hi ha una fornícula de 67 cm d’alt per 52 cm d’ample i 38 de profunditat. Al fons, hi ha una pica feta en pedra tallada, dividida en dos compartiments, on trobem dues aixetes. A la paret esquerra (sud) hi ha un forat rectangular (62 cm d’alt per 51 d’ample i 50 de recorregut) que comunica amb una petita sala per on surt a l’exterior l’aigua que raja de les aixetes.
Vista des de fora, aquesta cabana presenta un ràfec que sobresurt de la façana i al costat de la porta, una petita finestra. Al costat, una galeria quadrada que és per on surt l’aigua i comunica amb el forat que s’ha esmentat. La cabana és feta de pedra enganxada amb morter i tanca amb una porta de fusta, amb una llinda plana d’una sola peça. La porta fa 1,60 m per 90 cm d’amplada.
Bassa de Castellar A la paret del fons, just a sobre la pica i les aixetes, hi ha una inscripció, difícil de llegir, que diu “Antonio Castellar a fet escurar la basa y comprat lo mascla de la axeta. Any 1838. Renuvat Any (…)”. La resta és il•legible.
A l’entrada, a la dreta, una petita placa ens informa que aquesta bassa (o la cabana) “Serrenuva el 22 de Sbe de 1915”.
La bassa recollia l’aigua que li arribava d’un còrrec temporal, que encara avui dia travessa la pista. Just a l’altre costat de la pista hi ha un forat que fa les funcions de bassa secundària i que suposem que servia com a decantador per retenir els sediments duts per l’aigua i evitar que arribessin a l’interior de la bassa. D’aquesta manera, com es veu en les dates, es podia arribar a passar períodes força més llarg sense haver-la d’escurar.
Al costat de la bassa (al sud-oest) hi ha la teuleria de Castellar.

Refugi superior de la Solella de l’Oller

Publicat el 14 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Precari refugi format sota un gran bloc calcari caigut, de dimensions expectaculars. El gran bloc superior, de més de dos metres d’alçada, permet un sostre pràcticament pla. Reposa entre els materials sedimentaris caiguts del cingle (pedres i terra), a la banda de ponent, i un altre gran bloc, a llevant. L’espai original es va eixamplar fins a aconseguir una superfície força irregular de 4,10 m x 2,50 m i una alçada mitjana d’1,50 m.

A la cara nord, l’obertura, que ja era més petita, ha estat parcialment tancada amb un mur de pedra seca. El fet de quedar lleugerament més elevada li dóna l’aparença d’una finestra. En canvi, a la cara sud-oest hi ha una gran obertura per on s’accedeix a l’interior.

Aquest refugi presenta mostres evidents d’haver estat ocupat esporàdicament en els darrers anys.

Es troba en el punt 41º 45′ 228 – 002º 14′ 104 – 577, una vintena de metres per sobre de la pista.

Entre la pista i aquest refugi hi ha un altre bloc amb un precari recer tancat per un petit mur de pedres, segurament de construcció recent. Es troba en el punt 41º 45′ 229 – 002º 14′ 117 – 568.

Francesc Roma i Casanovas

Inventari del Patrimoni Existencial de l’Alt Congost

Aquesta obra està subjecta a una llicència de 
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons

Cabanes II i III de la Solella de l'Oller

Publicat el 12 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

La primera, actualment enrunada, es troba en el punt 41º 45′ 289 – 002º 14′ 299 – 496, a tocar de la pista i amagada entre la vegetació.

Es tracta d’una cabana de 2,50 x 1,50 m i d’una alçada que segurament permetia estar-hi drets (no es pot precisar perquè està ensorrada). Als costats est i oest hi ha dues fornícules. La de ponent és molt petita i podria correspondre a la pèrdua d’un dels blocs que formaven la paret. La de llevant fa 0,35 d’ample per 0,45 d’altura i una profunditat de 0,60 m.

La porta obria cap al sud i tenia una amplada de 60 cm. La coberta segurament era feta de volta per aproximació de filades. Es trobava al costat d’un camí delimitat per murs de pedres i d’aproximadament 1,10 m d’amplada i encaixada dins d’un marge.

El seu estat de conservació és molt precari.

La segona cabana es troba en el punt 41º 45′ 285 – 002º 14′ 189 – 544, per tant una mica més a ponent i més amunt de la primera. Està, també, al costat mateix de la pista i igualment està totalment esfondrada. El seu estat és tan precari que no s’ha pogut ni prendre’n les mides.

Les Pujades

Publicat el 5 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al sud de la pista que porta a Castellar, aproximadament un quilòmetre abans d’arribar-hi, just quan la pista deixa l’orientació sud per dirigir-se cap a l’oest, poc abans d’una pista que marxa cap al nord (41º 44′ 261 – 002º 15′ 250 – 540), apareixen les runes d’aquest antic mas.
La casa presenta una estructura de dos pisos construïda en pedra local lligada amb morter amb una petita part arrebossada.
Com diu el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “La història d’aquest mas anirà lligada a la domus del Castellar, tant per la seva proximitat geogràfica com per la relació de dependència de les Pujades cap el Castellar. En el fogatge de 1553 com a cap de casa de la parròquia de Valldeneu s’esmenta a Antoni Pujades. Són molt poques les evidències documentals referents a aquest mas i per la seva tipologia constructiva es podria parlar d’una construcció d’avançada època moderna. Els segles XVII i XVIII foren un moment de gran auge demogràfic i constructiu, ocupant-se terrenys que fins llavors havien estat considerats erms i construint-se nous masos i masoveries en busca de noves explotacions tant forestals com agrícola-ramaderes. No és d’estranyar que aquest fos el cas de les Pujades, un mas de dimensions mitjanes, situat al costat del camí del Castellar a Sant Pere de Valldeneu i amb unes condicions òptimes per a l’obtenció de recursos naturals. L’hereu del Castellar ens ha permès documentar, per tradició oral, la seva desocupació que hauria tingut lloc a mitjans del segle XIX.”

Cabana del Bac davant l’Església

Publicat el 3 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

cabana baga mirones — Cabana del Bac davant L'església de Valldeneu

Es tracta d’una estructura, segurament d’una barraca, d’uns tres metres de llarg per 2,90 m d’ample. Segurament tenia una porta a l’oest. El seu estat actual no permet fer massa més afirmacions, només que estava adossada a un petit mur de pedra d’origen natural, consolidat amb una construcció de pedra seca. Es troba uns 20 metres per sobre de la pista, en un lloc que han netejat recentment (2011) (41º 44′ 854 – 002º 15′ 335 – 485).
Uns 180 metres al sud, al costat d’un antic camí que va a buscar la serra de Castellar, s’ha trobat una altra estructura que podria correspondre també a una cabana (41º 44′ 760 – 002º 15′ 375 – 538).

Es troba a lloc que el mapa de l’editorial Alpina anomena la baga de les Mirones, però que anomenem com bac davant l’Església per les referències històriques que hem trobat i que semblen fer-hi referència.

En aquest sentit, el 9 de setembre de 1691, Pau Pujadas, pagès del mas Pujadas de Valldeneu, arrenda per 4 anys una artiga a Joan Torn, pagès de Tagamanent. Aquesta peça de terra es troba als bacs davant l’església de Valldeneu, al migdia, en terres de Pau Pujadas. En la mateixa data estableix dues artigues mes, també al bac davant l’Església de Valldeneu, dins la seva heretat. I el mateix Pau Pujadas, el 23 de març de 1692, arrenda una artiga al Bach de la Pujada que vista a la iglesia de Valldeneu prop de la font dita dels Bachs.

El cas del mas Pujadas és interessant perquè la misèria que vivia en aquell moment va dur la casa a establir uns arrendaments en unes condicions molt poc interessants. D’aquesta manera, el 18 d’abril de 1700, l’hereu Pau Pujadas, “(…) pro subveniendo aliquibus necessitatibus (…) per pagar Pujas de Censals y comprar Blat per sostento de ma familia (…)” arrenda per 4 anys a Francesc Xicola de Vallcàrquera una peça de terra boscosa que té a Valldeneu “(…) in loco dicto la Maniscla sota lo single del Troll enomanat Mix dia” (el Grony?). El que té aquest arrendament d’interessant és que és en Pujadas qui s’obliga a rompre la terra en el termini de dos anys. Això permet veure que es tracta d’un arrendament fictici pel qual es venia el producte d’unes terres que encara no s’havien artigat a un arrendatari, tot i que era l’arrendador qui les havia d’explotar i posar en funcionament. Aquesta situació es va repetir en aquell moment també a la masia de Castellar de Baix i, de fet, tant Castellar de Baix com les Pujades varen acabar a mans de Castellar Sobirà més endavant.

Més al sud-est han aparegut altres construccions d’aquest estil, que podrien respondre al mateix context. Vegeu això (no disponible). Malauradament, la documentació històrica no fa referència a aquestes cabanes.

Font de la Rovira de Dalt

Publicat el 1 febrer 2012 by Francesc Roma Casanovas

Font de cisterna, al sud de la Rovira i al nord-oest del castell de Sant Martí (41º 46′ 280 – 002º 12′ 114 – 803), en l’antic camí que va al castell.

Es tracta d’una cisterna formada dins d’una fornícula d’un metre de longitud per 75 cm d’amplada, coberta amb una volta de mig punt de pedra seca. Té una porta de pedra picada, antigament amb algun element que la tancava, de 40 cm d’ample per 50 d’alt. L’aigua queda embassada en el fons de la cisterna, segurament en una cavitat excavada en la mateixa pedra.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: