Dues depuracions a Tagamanent

En Josep vivia a la masia de Puig-agut, a Tagamanent, municipi on havia nascut. Estava casat amb la Coloma i feia de pagès. En esclatar la Guerra Civil es trobava a Tagamanent ocupat en les feines del camp i no es va posar al costat franquista, sinó que es va allistar a l’exèrcit republicà, on va treballar com a peó fent fortificacions a Anglesola. L’11 de juliol de 1939 va passar a la España Nacional per la Jonquera, després de presentar-se al camp de concentració de Cervera. Aquest passat va fer que fos depurat pel nou règim; per aconseguir-ho va presentar un informe favorable de l’Ajuntament i un  altre de la Falange de Tagamanent.

L’informe de l’alcalde, del 20 de maig de 1940 deia que era un individu de bona conducta, de filiació dretana que no havia col·laborat amb els rojos, “considerándole adicto al Glorioso Movimiento Nacional”.

En Florenci, nascut a Gurb, estava casat amb l’Angels i vivia al Molí de la Torra, també a Tagamanent. També era pagès i la guerra també l’anà a trobar mentre feia les feines pròpies del seu ofici a Tagamanent. Tampoc va servir a l’exèrcit nacional i, com en Josep, va servir l’exèrcit roig fent fortificacions. El 10 de febrer de 1940 va passar la frontera per Irún en qualitat de presoner.

Cap dels dos tenia béns ni parents que responguessin per ells; en Florenci no sabia ni signar. De tota manera, també va aconseguir l’aval de l’alcalde del poble i de Falange. En vista de tot plegat, també va ser depurat i etiquetat com el seu veí Josep.

Com deia Salvador Espriu, “Escolto sempre el teu etern silenci a la muntanya. Altres temps, altres hores  fan el record difícil.”

Roda de molí de mas Bosc

Roda de molí del Bosc

La restauració de l’antiga masia del Bosc ha deixat al descobert una roda de molí granítica d’1,05 m de diàmetre i 40 cm de gruix, amb un forat quadrat al centre de 20 cm de costat. Segurament es tracta d’una pedra sotana. Actualment està posada sobre una altra pedra plana, potser arrodonida, completament enterrada, i amb un ribet de petits maons cuits que en delimiten el perímetre. Desconeixem si formaven part del mateix conjunt o si eren elements diferents. En tot cas, aquesta descoberta sembla confirmar la hipòtesi de l’existència d’un molinot que hauria donat nom al turó que s’aixeca a l’oest de la casa, just a l’altra riba del torrent.

Sot de la Maçana

Parador als peus del turó d’en Rec

Les aigües que baixen pel sot de la Maçana provenen de l’extrem sud del pla de la Calma, concretament del pla de la Llacuna. Es tracta d’una extensa zona, pendent i molt arbrada, solcada per diversos camins carboners. Les places carboneres són innombrables i hi hem evidenciat la presència de quatre grans paradors d’antigues barraques de carboners. L’espai està solcat per antics murs de pedra on discorrien els camins principals, de bast, i on s’assentaven tant les carboneres com les barraques dels seus estadants.

Pica del Sot de la Noguereta

Al nord de Vallfornès, sota la pista que puja al pla de la Calma i al costat d’un antic camí (41º 44’ 494 – 002º 19’ 886 – 715).

Sembla que es tracta d’una estructura força recent, feta amb rajoles cuites aprofitant un angle d’una gran roca de granit. Té una planta triangular amb tres costats d’1,05 m (el de la pedra granítica) i d’1 m els altres dos (fets amb rajoles). El fons està format per la mateixa roca granítica, lleugerament inclinada. En el punt més baix hi ha un petit forat a mode de boixa. La paret nord és feta amb quatre filades de rajoles mentre la sud en presenta cinc. L’alçada màxima que es conserva és de 70 cm.

Podria correspondre a un dipòsit d’aigua, però està molt a prop de diverses surgències naturals. A més a més, el fet que estigui elevada fa molt difícil utilitzar-la per a qualsevol tipus de treball. Potser podria servir de pista per endevinar el seu ús saber que es troba prop d’un camí força important (per l’amplada que tenia) i just a sobre d’un corral de bestiar. Al voltant hi ha diverses feixes que sembla que corresponien a camps de la propera masia de Vallfornès.

Mina del Forn de Vidre

Mina del Forn de Vidre (sala final)

Es troba davant per davant de la masia del Forn, a l’altre costat del torrent (41º 44’ 189 – 002º 19’ 770 – 611), tal com indicava Salvador Llobet.

Consta d’una única galeria sinuosa d’uns 18 m de recorregut, que acaba en un espai arrodonit on, a la banda de llevant, s’inicia una petita galeria parcialment reblerta de les restes desaprofitades del conjunt de l’explotació. En el seu tram mig, la galeria fa 1,70 m d’altura i 1,40 m d’amplada, fet que fa pensar en una explotació històricament recent.

Està oberta en un sòcol de granit i no es veu amb claredat quin mineral s’hi devia explotar.

El Forn (de Vidre)

Nom d’una masia de tres plantes, situada just a sota de Vallforners (41º 44’ 180 – 002º 19’ 723 – 616). Tot i que ens diuen que era un forn de vidre, el mapa de l’editorial Alpina l’anomena simplement el Forn i una visita no ha donat cap indici de forn (només una obertura de mig punt tapiada permetria sostenir aquesta hipòtesi, però en realitat dóna dins de l’espai de la construcció).

De tota manera, Salvador Llobet (Llobet 1990, p.311) va deixar escrit que la casa dita el Forn havia estat un forn de vidre i que davant per davant de la casa, a la riba esquerra del torrent, hi havia una mina de la qual es treia el material per a la fabricació.

Cabana de Puig-Agut

Cabana de Puig-Agut
Cabana de Puig-Agut

Situada a uns quatre-cents metres a l’est de Puig-Agut, al costat del camí que puja cap a Tagamanent i passa pel nord del Turó Vermell (41º 45’ 655 – 002º 16’ 767 – 711).

Es tracta d’un fons de cabana quadrada amb els murs que la delimitaven, de fins a 70 cm d’altura. Les mides exteriors fan 2,50 m de costat (1,70 m a l’interior). És una estructura exempta, excepte en el costat est, que està adossat a un petit marge.

Els murs són fets de peces de pedra rogenca sense relligar i fan uns 40 cm de gruix. Tenia una porta al sud, de 60 cm d’amplada. Per les restes que hi ha a l’interior, podria haver tingut una coberta de lloses de pedres rogenques.

Casa sota el collet de Sant Martí

Casa del Collet de Sant Martí
Casa del Collet de Sant Martí

Es troba a escassos metres al sud de l’ermita de Sant Martí, a tocar de la pista que puja al Bellver, tant a tocar que segurament la construcció de la pista va fer-se a costa de part de la casa (41º 44’ 852 – 002º 17’ 882 – 957).

Fa 12 m de llarg per 5 m d’ample i té uns murs de 50 cm fets de pedra i fang, dels quals es conserva fins a 1,5 m d’alçada a la banda de ponent. La cantonada és feta de pedres mitjanes treballades.

Tot i que podria no tractar-se d’una casa, les restes que es conserven semblen indicar que es tracta d’aquest tipus d’estructura.

Teuleria de la Baga de Vilardebò

Es troba al nord del collet de Vilardebò, a l’obaga de la Vila o de Vilardebò (41º 44’ 963 – 002º 16’ 925 – 696).

Segons Garcia-Pey (1998; 118) va fer-se per construir les cases de la rodalia i fer-hi reparacions.

Actualment no en queda pràcticament res i costa molt distingir-ne les escasses restes de l’estructura. Malgrat això, la presència de restes de teula, maons i culots indica que els murs amb forma més o menys quadrada que s’insinuen sota un gran bloc caigut corresponien a aquesta teuleria.

Just a sobre de la teuleria hi ha un petit biot on segurament es recollia l’aigua. Al costat de l’estructura hi ha un espai pla que segurament servia per pastar l’argila.

Forns del Folló

Forn del Folló
Forn del Folló

Es troben al sud del Folló (41º 44’ 290 – 002º 16’ 354 – 498 i 41 44’ 287 – 002º 16’ 368 – 496).

El primer té un diàmetre de 3 m i una altura màxima de 4 m. Està situat just a l’inici de la franja de pedres sorrenques, de manera que tota la roca calcària queda per sobre del seu nivell.

A escassos metres a llegant, hi ha un segon forn, parcialment enderrocat, del qual es conserva una paret de més o menys cinc metres d’altura, completament vidriada i tallada directament a la roca mare.