L’Atlante español, un llibre de Bernat Espinalt (aquí, pàgina 132-135) publicat l’any 1783, parlant de Tiana i de la cartoixa de Montalegre, diu que a un quart d’hora de la Conreria, cap a ponent, hi ha la font de les Monges, “una fuente muy antigua, de agua buena, y abundante“.
Font de les Monges (extret de Wikipèdia)
Avui dia és un lloc abandonat i vandalitzat, però que té una història molt rica, que podeu seguir en aquest vídeo:
A part de la mateixa font, l’indret té associades dues llegendes, que podeu trobar aquí i aquí.
A part de tots aquests llocs que en parlen, també apareix en el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona. De manera que no cal dir-ne res més!
Aquest pou de glaç es troba al municipi de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental). Diuen que és el més gran de tota Europa, encara que jo no ho he pogut comprovar. També diuen que data del segle XVI. (En tot cas, la referència medieval que a vegades es dona és dubtosa.)
El pou en si té forma cilíndrica, amb un diàmetre de 14 metres, però té adossat un edifici de planta rectangular que només conté una escala de pedra que comunica amb el pou a diverses altures.
Per sobre del pou en qüestió hi ha una gran bassa (més de trenta metres de llarg i gairebé quatre de fondària) i un canal que recollia les aigües d’un torrent proper i les duia fins a la bassa. L’estructura de captació d’aigua al torrent mereixeria un estudi arqueològic més aprofundit, perquè podria ser que es tractés d’una mina d’aigua.
Un document de 1718 (2) esmenta un pou petit que de moment ningú sap on para, si és que mai es va arribar a construir. Així mateix, aquest mateix treball (2) ens fa saber que pel fons regalimava l’aigua, fet que originava la fusió del glaç.
L’any 2021 l’Ajuntament de Sant Fost el va declarar Be Cultural d’Interès Local (BCIL).
Si en voleu saber més coses, l’article del Joan Maria està força bé.
Fa uns quants anys, Lluís Bosch va escriure un article dedicat a parlar de la fàbrica de dinamita de Sant Fost de Campsentelles (aquí), que comercialment responia al nom de La Nueva Manresana.
Casa dels treballadors de la Fàbrica de Dinamita
L’any 1886 Vicenç Plantada, que exercia les funcions de veterinari a Mollet, va haver d’anar-hi per atendre un dels animals que havia resultat ferit a conseqüència d’una bolcada que havia tingut lloc mentre transportava un àcid.
Plantada parla de sis edificis: “lo charpanta” (un cobert fet de fusta?), el molí, un magatzem i dipòsit dels carros, un dipòsit de pasta, el lloc on s’omplien els cartutxos i finalment, a dalt de tot, la casa on residien els cinc dependents que treballaven a l’establiment i els seus animals.
Un dels edificis de la fàbrica
Aquesta fàbrica era propietat de dues persones de Barcelona, el senyors Tarruella i Berch. El molí de què parla la documentació era un molí de sang (que feia anar un animal que girava entorn de la pastera), que està o havia estat en una casa de Mollet. Per evitar explosions, els productes que es molien eren barrejats amb aigua. Després la mescla es deixava assecar i es recollia, però amb uns instruments que no fossin metàl·lics per tal de no causar espurnes i possibles deflagracions.
La pólvora elaborada era duta a un magatzem que hi havia a Mollet i després als seus destinataris. Consta que els focs d’artifici que es varen fer amb motiu de l’exposició internacional de 1888.
Sembla ser que aquesta fàbrica hauria entrat en funcionament l’any 1883 i va deixar de funcionar a principis del 1900. Durant aquest temps, Lluís Bosch documenta tres explosions amb víctimes a la fàbrica, els anys 1883, 1885 i 1896.
Avui dia són un munt de runes al costat de la font de la Dinamita:
Patrimoni Existencial 