Francesc Roma i Casanovas
El pou d’en Cuc es troba a la carena que puja al Sui (41º 44’ 722 – 002º 21’ 153 – 1224). Es tracta d’una congesta d’uns 7 m de diàmetre.
El pou d’en Bessa es troba a ponent del turó d’en Cuc (41º 44’ 719 – 002º 21’ 340 – 1191). És una construcció en pedra seca de forma circular amb sis metres de diàmetre i uns 6 m de profunditat. Presenta la paret del llavi inferior esfondrada.
Aquest darrer pou té una llegenda fantàstica que l’Higini Herrero ha transcrit aquí.
A llevant de la riera del Cortès (Sant Pere de Vilamajor) (41º 43’ 533 – 002º 21’ 980 – 787).
Restes d’una cabana de 4,90 m x 4, 70 m feta amb pedra seca i murs de 60 cm de gruix, amb una possible porta a la banda sud.
A la carena que va del morro Negre al turó d’en Cuc, a la divisòria entre Cànoves i Sant Pere de Vilamajor (41º 44’ 382 – 002º 20’ 696 – 981).
Gran casa de 17 m x 19 m, amb diverses estances i com a mínim dos pisos, amb un corral a la banda occidental amb un pilar rodó. Els murs arriben a fer 8o cm de gruix i són fets de pedra i fang.
En el mapa de Senén Mateos, de 1924, apareix com un mas habitat anomenat Mas de Deu o Almadiós
Al sud de can Morera del Serrat, a Cànoves (41º 42’ 429 – 002º 21’ 460 – 616).
Antiga masia de 14,5 m de llarg per 8,5 d’ample, amb una planta en forma d’ela i una porta a la banda sud. Presenta murs de 50 cm fets amb pedra i fang i segurament tenia dos pisos.
Al sud del Puig Cogull, en terme de Cànoves (41º 42’ 561 – 002º 21’ 488 – 712).
Estructura de 10 m x 4,90 m, situada dalt del serrat i enmig del bosc, feta amb murs de pedra i fang d’aproximadament 40 cm de gruix. Podria presentar una porta al sud i no es distingeix cap divisió al seu interior.
A l’oest de can Perera, a Sant Pere de Vilamajor (41º 42’ 537 – 002º 22’ 410 – 558).
Estructura de 9,70 m de llarg per 5 m d’amplada, feta amb murs de pedra i fang de 45 cm de gruix, separada de la muntanya per un ampli vall. Presenta tres espais clarament diferenciats, el de més a llevant dels quals podria ser posterior. Possiblement tenia una coberta de teules.
Al nord de can Giravent, a la pista que puja a can Jeroni (41º 43’ 171 – 002º 25’ 913 – 273), a Santa Maria de Palautordera.
El forn pròpiament dit feia 2 m x 2,5 m i es conserven una trentena de forats (fumeroles) d’aproximadament 20 cm x 12 cm. Aquests forats, tenen una profunditat de 40 cm i comuniquen amb les dues olles. De fet, es tracta d’una única cambra de combustió separada per un mur, de manera que queden dos espais d’aproximadament un metre d’ample i uns 80 cm d’altura.
Va ser desenterrat als anys setanta del segle XX. El mapa de patrimoni de la Generalitat el data de l’edat del ferro/ibèric (-650 / -50).
Antiga teuleria que es troba al sud del molí de les Cadires, a l’altra banda del torrent (41º 42’ 908 – 002º 26’ 011), a Sant Esteve de Palautordera.
El forn fa aproximadament uns 3 m de costat i es conserva complet. Les dues boques, orientades al sud, fan 2 m d’altura per 1,30 m d’amplada. Es conserva força bé el reixat que separava les olles del forn.
Es troba en una terrassa a sobre del Rifer, a ponent de can Noguera (41º 43’ 296 – 002º 26’ 660 – 319), a Fogars de Montclús.
Des de can Noguera es veuen les restes d’una obra esfondrada en el marge dret del torrent. Una visitat a la part superior sembla indicar que es tracta d’una antiga bassa de molí, avui dia reblerta de sediments i utilitzada com a camp de conreu, amb el pou seccionat per la meitat per l’esllavissament del marge.
Al costat hi ha la font del Molinot, amb una inscripció que diu “Año 1865”. Una altra inscripció al costat indica que es va restaurar als anys setanta del segle XX.
Al nord de can Valls de Mosqueroles (Fogars de Montclús), al sot del Còdol (41º 43’ 568 – 002º 27’ 008 – 315).
Es tracta d’un forn de 3,30 m de diàmetre i uns 3 m d’alçada, amb un fons còncau de 2,30 m que comença al sòcol. A la part superior, les mides van disminuint fins que la boca superior arriba a fer uns dos metres de diàmetre.
S’accedeix al seu interior per una porta a la cara sud d’1,70 m per 0,60 m, que deixa just al peu d’aquest sòcol. Sembla que per sota del nivell de la porta, en el punt més baix del forn, hi podria haver algun tipus de connexió amb el cobert que hi ha a l’entrada.
Efectivament, aquest forn presenta un espai cobert just al davant de la boca de 5 m x 3 m , cobert amb una teulada de teules àrabs a una aigua. A dins, a llevant, hi ha una fornícula de 90 cm x 35 cm x 50 cm. Hi queden les restes d’un antic carro.
La part interior presenta una zona força vidriada, però a les rodalies no es troben pedres calcàries amb abundància. Només n’hi ha una petita beta. De tota manera, a la casa ens diuen que han sentit explicar que amb la calç d’aquest forn es varen fer les obres de la carretera de Santa Fe.
