Antiga masia avui enrunada que es troba al sud de can Geperut (41º 46’ 991 – 002º 21’ 275 – 865). No sembla que presenti cap interès especial, excepte una cisterna o pou negre que hi ha a la banda de llevant, entre la casa i unes corts. Pladevall (1998, 153) la documenta al 1855, però podria ser anterior.
Creu de Cambrodon
Creu metàl·lica de 20 cm x 20 cm, dotada d’un llarg punxo per clavar-la. Actualment es troba clavada sobre un tronc sec, segurament un ginebre. Porta inscrita la lletra ema i la data 1629. A Cambrodon ens diuen que no en sabem l’origen, però que té a veure amb els hereus de la masia.
Caselles
Zona de camps que es troba a llevant de la pista que condueix a Cambrodon. Segons la gent de la masia, es tracta d’una zona de camps, on mai ha existit cap casa. De tota manera, hi hem trobat les restes de dues barraques (41º 47’ 723 – 002º 21’ 540 – 1015 i 41º 47’ 717 – 1019).
Documentalment sabem que al 1736 Joan Puig, de la Castanya, ven a Francesc Casanovas dues peces de terra que es diuen les Caselles, que afronten amb Camprodon, camí ral de Vic a Palautordera, torrent de Caselles i mas Santandreu i a tramuntana amb el mas Camprodon.[1]
[1] ABEV, Castanya, U/1.
Can Pla
A ponent de can Ribes (41º 47’ 162 – 002º 21’ 530 – 991). Restes d’una construcció de 10 m x 6 m, amb dos espais dividits per un ampli mur i un portal al sud. Els murs fan 60 cm de gruix i són fets de pedra i fang.
Pladevall (1998, p.153) documenta aquesta masia per primer cop a l’any 1717, però el 14 d’abril de 1711, Jaume Vilar de la Castanya registra l’establiment d’una peça de terra a favor d’Antoni Cruells. Aquesta peça afronta amb el Juvany i amb terrenys Gabriel Uyà, i es troba en un lloc que es diu Rebollo. Una nota que permet identificar el protocol indica que es tracta de can Pla.[1]
[1] ABEV, Castanya, U/1.
Can Ribes
Masia situada al nord de can Pou i can Font (41º 47’ 162 – 002º 21’ 399 – 969).
Restes d’una masia de dos pisos, amb la cuina i el forn a la planta baixa. ES conserva encara la pica i diverses prestatgeries. Al costat hi ha diverses quadres.
Ens diuen que havia funcionat com a hostal i botiga i que cada setmana mataven un porc. Els minaires del Remei hi anaven a passar les estones de lleure.
Pladevall (1998, p.153) el documenta al 1855, però al 1781 ja apareix en la llista de confrares del Roser.[1]
[1] ABEV, Castanya, P. 01/3 (1775-1835).
Forn de carbonet de les Planes
Al sud del turó de les Planes, dit també dels Tremolencs al mapa de l’ICC (41º 41’ 742 – 002º 15’ 548 – 534), al marge de la pista principal.
Es tracta d’un forat d’entre 1,30 i 1,40 metres de diàmetre i una profunditat d’un metre, actualment ocupat per sediments. Algunes de les parets semblen haver estat sotmeses a altes temperatures o directament al foc. Per la seva tipologia, considerem que es tracta d’un forn de carbonet. Caldria una excavació per poder-ho documentar amb més certesa.
Can Pou i can Font
Són dues masies situades a llevant de la Castanya, passat el sot de l’Adrobau (41º 47’ 094 – 002º 21’ 407 – 937 i 41º 47’ 084 – 002º 21’ 357 – 921).
Can Font està completament embardissada i no s’ha pogut examinar. En canvi, can Pou presenta una estructura d’uns 12 m x 6 m, distribuïda en dos pisos, a l’interior de la qual s’accedeix per una porta de llinda plana, actualment trencada, on figurava escrita una data que avui dia no es pot llegir. La porta dóna accés a la cuina, amb xemeneia i forn blanc i els basaments de l’escala que conduïa al primer pis. Del primer pis es conserva una finestra força interessant, sobre la porta principal. La teulada era a dues aigües, perpendicular a la façana principal.
Ens diuen que al costat hi havia el Pou Xic, que de moment no hem trobat.
Mas Bonet
El mapa de l’editorial Alpina indica una casa amb aquest nom a llevant del Domingo, on comença el pendent que condueix a la riera del Molí de l’Adrobau. Suposem que es tracta d’una estructura de la qual només es conserva un pany de paret de pedra i fang i una seixantena de centímetres de gruix, situada en el punt 41º 47’ 062 – 002º 21’ 852 – 780, a tocar d’uns camps.
Pladevall (1998, p.152) documenta un mas Bonet habitat al 1419. Al 1748, en una llista de confrares del Roser apareix Ramon Vesa de Masbonet.[1]
El 18 de febrer de 1840 s’enterrava a la Castanya un home a qui anomenaven “el Abi Pilé”, que es deia Anton. Era un vidu de Castelladral. “(…) est home lo dia anterior mori de una caiguda en una Peña de Masbonet, que feia carbó, y despues de la caiguda no tarda motl a morir (…) se demaná á las casas de esta Parroquia si voldrian fer la caritat de donar fusta per ferli caixa, se lográ, y tot se feu de caritat per no tenir ell res.”[2]
El Jovany
Masia a escassos metres al sud del Domingo (41º 47’ 001 – 002º 21’ 838 – 811).
En la seva estructura actual, s’hi accedeix per una porta a la banda sud-est de la casa (mirant cap a llevant). De seguida es troba la que fou la porta principal (amb un arc conopial mig amagat per les reformes) d’on, pujant quatre graons, s’arriba a la cuina, amb forn, xemeneia, una finestra, una pica d’aigua i una cuina econòmica.
A la banda dreta de la cuina, una porta condueix a un segon pis (sobre un estable amb accés independent des de la façana est), on una petita escala de fusta duia a una nova estança sobre el rebedor. De lluny s’observa una llinda de cert interès, però no s’hi pot accedir. A la banda esquerra de la cuina, una escala de fusta permet pujar a les habitacions. Actualment les parets són negres de sutge.
Pladevall (1998, p.153) la documenta al 1697, però al 1616 ja apareix una Magdalena Jovanyia en una llista de confrares de la confraria del Roser de la parròquia, referència que trobem de nou al 1654.[1]
El 22 de novembre de 1723, s’enterrava a la Castanya Arcàngela Figuera, del mas Jovany, que només va rebre el sagrament de la penitència “(…) per aver mort de repente de un sanch fluix en lo part y pari una filla y fou batejada per mi lo Rr de la Castanya a peu de obra y mori al instant y fou enterrada junt ab la mara ab una missa resada.”[2]
El Domingo
Masia al nord-oest del molí de l’Adrobau, a tocar de can Jovany (41º 47’ 024 – 002º 21’ 823 – 814).
Té una planta de 10 m x 10,70 m, sense comptar un parell de corts que hi ha al sud, i la seva estructura és molt semblant a la del Llançà. L’entrada de la casa condueix a la cuina per una porta d’1 m x 1,80 m. Aquesta peça fa 4,80 m x 4,0 m i té una petita finestra a la banda nord (20 cm x 25 cm). A la cuina hi ha un forn negre, que es manifesta a la façana principal, a ponent de la porta d’entrada.
A la banda de llevant de la cuina, una porta permetia accedir a un segon pis (el primer pis era reservat als animals) on hi havia dues habitacions. En la primera d’elles hi ha dues fornícules a la paret oest.
La part de la cuina presenta una coberta a dues aigües paral·lela a la façana principal. La coberta era feta de teules àrabs, però no hi manquen algunes lloses de pedra plana. Els murs són fets amb pedra i fang i fan 60 cm de gruix.
A la part destinada al bestiar, que està formada per dues grans estances situades sota les habitacions, s’hi accedeix per un arc rebaixat que deixa una obertura d’1,80 m d’amplada.
A la porta de la cuina, una llinda plana molt desgastada sembla presentar la data de 1679. Tot i això, Pladevall (1998, p.153) no la documenta fins al 1855. Nosaltres creiem, però, que seria força anterior, perquè en una confessió de les peces de terra que posseeix Pere Figuerola i Viladecans, de l’any 1797, es parla de “tota enterament aquella casa vulgo dita den Domenech o la Barraca”.[1] De fet, segurament es tracta del mateix Domingo que paga la confraria del Roser de la parròquia des de 1656.[2]
