Això és a Tavertet…
Molera de la Corbera
Sortint de la carretera que porta a Tavertet, just una mica abans d’arribar a la pista que porta al Noguer, però per l’altra banda, un camí s’enfila fins a la Corbera Vella, als peus del cingle.
Ressegint el penya-segat cap al nord, i deixant-lo a la nostra dreta, trobarem una petita cavitat on hi ha l’inici d’una mola a l’interior, la balma del Secall. La Diputació de Barcelona n’ofereix una fitxa, tal com fa el web Espeleo World.
Lo gaiter de la Cerdanya
A la Solana de la Cerdanya, he trobat això, que jo diria que és una persona tocant una cornamusa o gaita:
He destacat algunes línies per ajudar a la meva interpretació.
Calvari de Pardines
A Pardines, en la mateixa pista que porta a la collada Verda, he trobat, a peu de pista, aquest gravat, que sembla que correspon a un calvari.
Amulet fet amb una pedra foradada
Havia sentit a dir que les pedres foradades eren utilitzades com a amulets que prevenien alguns mals o malalties, sobretot dels animals. Però mai no n’havia pogut veure una de veritat.
Però ara ja no ho puc dir, perquè a la Garrotxa, en una masia abandonada he trobat un d’aquests amulets penjats en el que semblaria un refugi d’un pastor:
A simple vista, sembla que el forat de la pedra era natural. En anglès es diuen hag stones o witch stones (pedres foradades o pedres de bruixa) i això us pot donar una pista per saber-ne més coses.
Clots de pega dels Ports
Al Centre d’Interpretació del mas de Quiquet (Horta de Sant Joan, Terra Alta) hi ha una reproducció del que en aquella zona es deia un clot de pega o de quitrà, que es pot veure en la fotografia següent:
En aquests forns de pega es cremava la fusta interna dels pins negres (Pinus nigra), que conté una gran quantitat de reïna. El forn constava de dues part clarament diferenciades, dues cavitats que en aquest cas eren de mides molt diferents. En la primera hi hauria el forn pròpiament dit, que s’omplia d’estelles de fusta, disposades verticalment. Un cop ple, s’encenia per la part de dalt i la mateixa calor generada per la combustió de la fusta feia que la reïna anés sortint poc a poc fins arribar al fons del forn. Aquí, mitjançant un canal, era conduïda a una segona cavitat, molt més petita, anomenada olla.
El que s’obtenia amb aquesta destil·lació era un producte anomenat quitrà o a vegades brea, procés que durava unes 24 hores.
El quitrà es feia servir fonamentalment per impermeabilitzar les embarcacions (calafatejar).
Però si el que es volia obtenir era pega, calia calar foc al quitrà i anar remenant-lo. Al cap de mitja hora s’apagava i es deixava reposar, de manera que en sortia un producte sòlid i negre, la pega.
Aquesta tenia aplicacions medicinals (d’aquí la paraula pegat, que avui dia ha estat substituïda per parxe), però servia per moltes altres coses: els pastors la feien servir per fer les fèrules dels animals que s’havien trencat alguna extremitat, servia per enganxar coses (d’aquí la paraula pegamento), i també per impermeabilitzar les botelles de vi (la bota de pell) o els bots.
De fet, fins a l’arribada del plàstic i altres derivats del petroli, la pega i el quitrà varen ser molt demandats.
Cassoletes i creus al Calvari d’Arnes
Diu l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que aquesta ermita va ser costejada per un tal Don, que seria “un dels principals senyors d’armes, la casa del qual se situa davant de l’església” i que a sobre de l’arc d’entrada hi ha la data de 1815.
El que no diu aquest inventari és que la dreta de la façana principal (mirant tal ho fem en la imatge anterior) hi ha un petit pedró o taula format per una llosa rectangular, d’una mica més d’un metre en el costat més llarg. Està feta de gresos i conté algunes cavitats, que podrien ser cassoletes, sobretot perquè s’hi veuen un parell de creus molt clares, una de les quals estaria feta per la connexió de quatre cassoletes.
Poc abans d’arribar a l’ermita hi havia hagut la Creu del Calvari, que es va perdre i que només podem veure en una foto.
Podria ser que la llosa que comentem fos anterior a la construcció de l’edifici? I que estigués relacionada amb la creu del Calvari?
Nous gravats a la Solana (2)
Buscant i rebuscant, a la Solana de la Cerdanya, a més d’això, hi he trobat això:
I encara en queden més…
Nous gravats a la Solana de la Cerdanya
Això dels gravats depèn, entre moltes altres coses, de com vingui la llum en el moment de fer l’observació. I no fa massa que em vaig tornar a mirar una zona que tenia requetemirada de la Solana de la Cerdanya, i que vaig publicar aquí.
Resulta que hi vaig trobar unes “bailaoras” que Casamajor i Gálvez descriuen en el seu llibre (p. 61), però crec que n’he trobat dues inèdites (una per sobre i l’altra per sota de les que aquests autors descriuen).
No massa lluny, vaig trobar una sèrie de gravats que corresponen clarament a antropomorfs, com el que apareix a continuació:
D’aquí no massa temps miraré de publicar uns altres antropomorfs que he trobat amagats entre un munt de ratlles sense interpretació possible…
Contrapès de les Cases de Posada
L’església de Santa Eulàlia de les Cases de Posada és un edifici preromànic de Navès (el Solsonès), d’una datació que es remunta al segle IX o X. De fet, d’aquest preromànic en queden molt poques coses.
A la paret sud, encastat, trobem un contrapès de premsa, que podria ser del segle IX o X…
Patrimoni Existencial 