Francesc Roma i Casanovas
El segon cas de cassoletes en creu de terme el trobem a just al davant del portal de Sant Antoni de Tarragona. No en dic res més, només penjo tres fotografies de la creu i les cassoletes:
I que consti, que això només acaba de començar…
No fa massa dies vaig publicar una entrada sobre el Mas del Bondia i la creu de terme que hi ha a l’entrada. Allà deia que a la base d’aquesta creu es troben un seguit de cassoletes que podrien semblar prehistòriques.
Avui ofereixo dos casos més, de creus de terme amb cassoletes, una realitat que algú m’hauria d’explicar.
El primer cas es troba a Montblanc (Conca de Barberà), just al davant de la façana principal de l’església de Santa Maria, que se suposa que és gòtica del segle XIV, tot i que la portalada deu ser renaixentista.
Continuant amb el que havia dit sobre les marededeus i els ocells (aquí), vàrem anar a visitar el Museu d’Art de Girona, on vaig trobar tres estàtues més d’època gòtica amb imatges de la Mare de Déu i el Nen Jesús amb un ocell.
Una de les imatges em va cridar especialment l’atenció. Es tracta de la marededeu de Pontós, feta en alabastre policromat i datada al segle XV. No només perquè el Nen porta un ocell a la seva mà, sinó pel “penjoll” que porta al coll. Podria semblar una petíta estàtua amb un antropomorf, però segurament es tracta d’una peça de corall, amulet que sabem que històricament havia estat molt utilitzat per protegir-se dels llamps.
A la sortida de l’Alzina d’Alinya, anant per la pista que porta a Ossera, més o menys per on el mapa diu que es troben els Agols, hi ha un arner arrambat a la paret calcària.
S’hi distingeixen tres zones ben clares. Les dues primeres corresponen a dos arners, que estan un a continuació de l’altre (de fet, comparteixen una paret lateal). Les arnes són de fusta, i algunes caixes, però també hi ha una arna de tronc d’arbre.
A la banda de ponent hi ha alguna altra arna, aquest cop sense sostre i protegida per la paret natural i un bloc per sobre de la caixa.
No fa massa vaig fer una visita al MEV buscant algunes coses que no vaig trobar i altres que se’m varen presentar sense pensar-hi.
Aquest darrer va ser el cas d’unes imatges de la Mare de Déu dels segles XIV i XV en què la Verge o el Nen Jesús sostenen un colom a les seves mans (tres casos en mans del nen, un de la mare i un cas que el sostenen entre els dos).
El que més em va cridar l’atenció va ser que en un parell de casos l’animal està mossegant el dit del nen o de la mare.
Josep Gudiol –que va ser conservador d’aquest museu– deia que sembla que l’ocell -que hauria desaparegut en les imatges del segle XV- bregui per fugir “i que simbolitza al pecador”.
Però en alguns escrits del segle XVIII (i segurament abans), es diu que la Verge Maria, tot i no necessitar-ho (ja que la seva concepció havia estat immaculada), es va presentar al temple el dia de la Purificació i hi va oferir dues tórtores o coloms en senyal de redimir a Crist.
En les portes d’un orgue de la catedral de la Seu d’Urgell, que actualment es poden veure al MNAC, apareix una imatge pintada pel mestre de la Seu d’Urgell amb la Mare de Déu en el moment de la presentació al temple de Jerusalem i sant Josep que duu un cistell amb dues aus blanques, possiblement coloms. Així mateix, en el retaule de Verdú, de la primera meitat del segle XV, obra de Jaume Ferrer II que s’exposa al MEV, es veu una predel·la amb la presentació de Jesús al temple en què sant Josep també porta un cistell amb cinc ocells blancs al seu interior.
Sabem que Joan Amades explicava que en alguns llocs la festa de la Candelera −que commemora la presentació al temple i la purificació de la Verge després de tenir un fill− se celebrava amb l’alliberament de colomins dins del temple per part de les mares recents.
De manera que tenim com a mínim dues explicacions del mateix animal, sense voler dur la contrària a mossèn Gudiol, per qui sento un profund respecte.
Mas de Bondia és una vila closa espectacular del municipi segarrenc de Montornès de Segarra. De fet, només té un únic carrer al qual s’accedeix per una única entrada.
L’entrada, que es veu en la imatge que agafo en préstec de la Wikipedia, sembla l’accés a una masia, però en realitat és l’entrada al carrer del Portal, l’únic que formava la vila closa.
En aquesta imatge es veu una creu en primer terme i els elements que volem comentar es troben en la seva base. Es tracta d’un conjunt de cassoletes que semblarien prehistòriques, però a la base de la creu es troba gravada la data de 1950…
No sé si mai sabrem com és que una pedra amb cassoletes ha acabat fent de base d’una creu que teòricament es va erigir l’any 1950. Les cassoletes preexistien a la pedra que es va tallar? Es varen gravar després? Si en sabeu alguna cosa, m’agradarà saber-la.
Es troba a l’Alta Garrotxa, a l’oest de la masia anomenada el Pujol. Fa uns dos metres de diàmetre i es conserven 80 cm de la meitat de la paret (excepte el que hi pugui haver enterrat).
Sauvanyà o Selvanyà és un poble abandonat que forma part del municipi de la Ribera d’Urgellet, a l’Alt Urgell. Actualment està format per una església dedicada a sant Esteve, tres o quatre cases que formen un nucli agrupat al costat de l’església, i diverses masies aïllades.
Com que no m’agrada copiar res i fer-ho passar per meu, us remeto al que ja està escrit sobre aquesta església.
En aquest nucli es pot trobar, abandonat, un contrapès de premsa de vi de manual, fet que ens estaria indicant que als seus 1.000-1.100 metres sobre el nivell del mar també s’hi prrduïa vi.
Simplement, m’encanta!
Cadascú té els seus propis dimonis!
En el número 17 de la revista Ker vaig publicar un article sobre uns gravats de la Solana de la Cerdanya, entre els quals hi ha una figura d’un cavaller armat amb una llança i una dona que va a peu (pàgina 62).
En el seu moment vaig pensar que podria tractar-se de gravats ibèrics, però tornant al lloc he trobat una pedra, que anomeno dels Guerrers, on hi ha tres personatges masculins (el penis és molt clar), armats amb llances. Sota d’un dells es veu clarament la paraula “Niula”, de manera que sembla que respon a una cronologia medieval.
De moment no he pogut desxifrar la inscripció que apareix a la part de sobre, que segurament ens aportaria molta informació sobre el que es vol representar. La visió d’aquesta imatge em suggereix una lluita entre dos grups (pobles?), separats per un frontera (dues línies verticals, potser un riu). Les llances que porten ambdós guerrers són desproporcionades, i el cap de l’únic que es veu, molt petit.
El guerrer de la nostra esquerra és evident que va ser esborrat a cops de roc, però per sort en veiem els peus, la llança i el penis, que ja ens serveixen per afirmar que es tracta d’un altre guerrer. Tot porta a pensar que seria un enemic del primer.
La pedra fa un metre de llarg, i a la part inferior hi ha un altre guerrer gravat. En aquest cas no li veiem el cap, que en principi hauria de quedar darrere d’una ballesta que sembla que porta en una mà. A l’altra mà, ens apareix clarament una llança. No es pot assegurar que ambdós gravats formessin part de la mateixa composició.
Patrimoni Existencial 