El mapa de l’editorial Alpina situa correctament les restes d’aquest mas en el punt 41º 43′ 498 – 002º 16′ 781 – 400. En canvi, sembla que les restes que porten aquest nom en el mapa de patrimoni de la Diputació correspondrien a una altra masia.
Can Martorell va créixer adossada a una gran pedra sorrenca, que tanca la construcció per la banda nord, fent-li de paret. Aquest gran bloc va ser estabilitzat mitjançant la construcció d’un contrafort per evitar el seu moviment.
Es troba al costat mateix d’un petit torrent, que sembla que permetia regar algunes hortes. En conjunt, l’edifici podria fer uns 15 m per cada costat i sembla que estaria distribuït en tres grans espais, situats a diferent nivell.
Al voltant de les restes de la casa hi ha unes feixes molt ben disposades, en les quals encara s’aprecien restes d’oliveres i castanyers. També hi ha una plantació de pi roig i alguna alzina amb indicis d’haver estat carbonada.
Dins de l’estança que actualment presenta la millor conservació hi ha una peça quadrada de 2,30 m x 1,80 m que podria correspondre a una antiga tina, a la qual s’abocaria el contingut des de l’habitació superior (el seu espai útil a l’interior fa aproximadament 1,75 x 1,30 m).
Una de les coses que destaca d’aquesta masia és la presència d’una llinda de l’any 1827 (1,60 m x 30 cm x 20 cm de gruix). De tota manera no es pot dir si es tracta d’una reforma o de la data de construcció de l’edifici. La podeu veure aquí.
En molt mal estat i d’escassa rellevància. Es troba en el punt 41º 44′ 921 – 002º 16′ 570 – 692, a tocar de la pista, just en el primer revolt a l’esquerra que hi ha després de passar la Vila.
A la paret del fons, just a sobre la pica i les aixetes, hi ha una inscripció, difícil de llegir, que diu “Antonio Castellar a fet escurar la basa y comprat lo mascla de la axeta. Any 1838. Renuvat Any (…)”. La resta és il•legible.
