Els mapes actuals anomenen Puig Descalç un turó de formes arrodonides que es troba al sud-oest de Sant Pere de Bertí (41º 43’ 079 – 002º 13’ 462 – 848) i que és visible des de qualsevol lloc de la rodalia.
En un document de l’any 1580 es parla d’aquest turó i se l’anomena Puigtascal.[1] Actualment al seu cim hi ha un pedró amb una creu i una inscripció que recorda l’incendi del 4 de juliol de 1994, construït per la gent de cal Magre.
Mossèn Pladevall (2009; 108) recull una consueta de l’any 1690 que diu que el dia de la Santa Creu, el tres de maig, s’anava en processó al puig Tessial, actualment anomenat puig Descalç, per beneir el terme.
L’any 1886 el capellà de Sant Pere de Bertí, Pere Vall-llobera, demanava permís al bisbat per erigir un via crucis a la parròquia, permís que li va ser concedit l’agost del mateix any. No sabem si aquest via crucis conduïa fins al cim d’aquest turó, ni tan sols si sortia fora de l’edifici parroquial.
Es troba en el punt 41º 43′ 252 – 002º 16′ 705 – 391, en un revolt de la pista que puja cap a can Valls des del Figaró, en el sot de les Pomeretes. Commemora l’assassinat de mossèn Ramon Pascual Casanoves, rector de la Garriga, el dia 2 d’agost de 1936, a mans del comitè revolucionari del poble. La creu es va aixecar després de la guerra.
Segons el catàleg de la Diputació, la base de la creu està situada a l’interior d’un encaix a la roca natural. Al costat sud-est de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l’interior de l’encaix hi ha molsa i material sedimentat.
La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d’una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d’ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes marcades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l’inici dels braços, 16 cm. A la roca de la base es pot observar una llarga llegenda, totalment il·legible.
El plafó informatiu que s’ha col·locat en el lloc dels fets l’anomena “Creu de Sant Ramon”. No sabem, però, si mossèn Pascual va ser un dels sacerdots morts durant la guerra civil beatificats; en cap cas, però, no hauria estat canonitzat i, per tant, caldria parlar de la creu del beat i no de la creu del sant.
Aquesta creu es va aixecar poc després d’acabada la guerra per recordar un fets luctuosos de l’any 1937. La primera pista del que va passar ens l’aporta la inscripció que conté la mateixa creu:
“A la memòria de los asesinados por las tropas rojas el dia 12-2-1937 / J. TANTIÑA FEBRER / J. FEBRER FEBRER / I. ARGEMÍ FABREGAS / E. CASTELLAR CORS / J. NESPLE DORCA.”
Anna Gómez, en el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, relata els fets de la següent manera: el 19 de febrer de 1937, el comitè revolucionari de Centelles va pujar a Sant Martí a requisar bestiar i queviures de les cases de pagès i un veí, cansat d’aquesta mena d’abusos, va sortir amb una arma i va matar un membre del comitè. Els altres membres del comitè van marxar cap a Centelles i tot seguit es va difondre el rumor que a Sant Martí hi havia una revolta feixista de diversos terratinents.
Per aquest motiu, el 21 de febrer del mateix any es concentraren a Sant Martí els comitès de Centelles, de l’Abella, de Sant Feliu de Codines i d’altres poblacions, comitès que van agafar tots els homes de les cases que pogueren i els van afusellar a l’indret de la Creu del Pou.
Els morts foren Josep Nasplé Dorca, de 18 anys i masover de l’Aliguer, Josep Fabré Fabré, de 32 anys i del mas Presseguer, Joan Tentiñà i Fabré, de 45 anys i també del Presseguer, Isidre Argemí i Fàbregas, de 24 anys i de can Farigola, i Jaume Castellar Cors, de 21 anys i fill de Melcior Castellar del mas Pou. Les execucions haurien continuat si la guàrdia d’assalt no s’hagués endut a Barcelona la resta de detinguts, un total de 21 persones. Aquest episodi tingué gran ressò a la premsa local i a tota la comarca.
El web losfolloneros.blogspot.com en dóna alguns detalls més:
“El 19 de febrer d’aquell any es produí un enfrontament armat entre uns pagesos de Sant Martí de Centelles que es trobaven fent guàrdia per aquelles contrades i un cotxe amb membres de la CNT-FAI de l’Abella i de Centelles que havien anat a fer registres i a apropiar-se dels productes d’unes finques veïnes. El tiroteig acabà amb diversos ferits i la mort del cap de les Joventuts Llibertàries de Centelles, que sembla ser que anava dret sobre l’estrep d’un costat del cotxe. L’assassinat féu córrer l’alarma sobre un suposat aixecament feixista i es mobilitzaren diversos milicians de la CNT, la FAI i les Joventuts Llibertàries, que varen detenir la majoria dels pagesos de la zona en el camp de la casa del Pou. Mentre que a la vila de Centelles s’hi enterrava multitudinàriament el milicià mort, al prat proper al collet de Taló es produïa la massacre. Els milicians anarquistes anaren executant un a un els pagesos de la zona davant la impotència de les forces de seguretat. L’arribada del comitè revolucionari de Roda de Ter aturà la matança, però ja eren cinc els pagesos afusellats.” (font)
Aquests fets foren l’antecedent més clar dels coneguts Fets de Maig de 1937, que oposaren les forces anarquistes i el POUM amb ERC i el PSUC. A partir d’aquell moment, la guerra estava perduda per a les forces d’esquerra, immerses en una lluita interior pel control del poder.
Es tracta d’una sola peça esculpida en pedra local de 2’5 m d’alçada per 1 m d’amplada, situada sobre un pedestal en pedra que segueix la mateixa tècnica constructiva i on a la part oest s’hi troba una llegenda esculpida.
Creu de l'Ajuda, amb el santuari al fons (fotografia de Graciel·la Vidal)
Aquesta creu de terme va ser construïda el 22 de maig de 1695, segons consta en una inscripció, però possiblement en va reemplaçar una altra d’anterior.
La creu presenta per una banda una imatge de Jesucrist i per l’altra, la Verge Maria.
Una llegenda, que recollim d’aquí, diu que unes nenes, tot jugant a l’era, van trencar les cames del Sant Crist, raó per la qual Déu les va castigar amb el mateix mal.
Si feu clic sobre la fotografia, en podreu veure un magnífic reportatge fotogràfic fet per Graciel·la Vidal.
El Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, segurament edificat al segle IX, va ser el nucli parroquial fins a l’edat moderna. Segons Jordi Ginesta, “El nom de Santuari de la Verge de l’Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L’edifici es va consagrar l’any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l’antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d’una epidèmia de pesta. Actualment al Santuari s’hi diu missa setmanalment i és freqüent trobar-hi de visita bastants feligresos ja que la Verge és estimada per la majoria de balenyanencs.” (font)
Petita balma situada en un cap de cingle al nord-oest del pla del Bassau. S’hi accedeix des de la pista que baixa cap a la Móra (41º 47′ 237 – 002º 19′ 562 – 1139). Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, fa una alçada exterior o profunditat màxima de 2’80 m i a l’interior 1’70 m, amb una amplada aproximadament de 5’10 m.
Està excavada en un aflorament de pedra rogenca i s’orienta al nord-oest, fet que la fa poc confortable de cara a una eventual ocupació. D’altra banda, tampoc no s’hi han observat restes de material arqueològic. Des del nostre punt de vista, el més interessant són les representacions gràfiques gravades sobre pedra de la part superior.
En el mapa de patrimoni es diu que hi ha quatre creus gravades, cubetes amb canalons i diversos orificis, de dimensions variables. La veritat és que, a simple vista, costa de veure les creus; però hi són. Un altre element interessant són les cubetes i els canalons, que ve podrien ser fets expressament i estar en relació amb els que s’han descrit prop del turó de la Torre.
Des del nostre punt de vista, tot i que no tenim cap dada prou sòlida per formular aquesta hipòtesi, es podria pensar que les creus corresponen a una antiga delimitació parroquial o municipal (entre Tagamanent-la Mora i el Brull). Vegeu sobre aquest punt el que ja tenim escrit en un altre lloc. Ajudaria a mantenir aquesta hipòtesi la presència, al nord de la balma, de l’anomenat serrat del Pal, que podria correspondre perfectament a un element que delimités aquestes unitats administratives. Aquesta zona va ser una disputa constant durant l’edat moderna, i no seria estrany que aquesta hagués deixat petjada en la toponímia del lloc.
De tota manera, la presència de la roca dels Aubats podria invalidar aquesta explicació.
Es tracta d’una petita treu metàl·lica de 30,5 cm d’ample per 40 cm d’alçada, situada sobre un roquissar a prop del coll de la Creu de l’Agustí (41ª 45′ 127 – 002º 18′ 466 – 1072).
Aquesta creu, durant molt temps es va creure que havia desaparegut a causa d’un despreniment. Però l’Eloi ens va indicar que encara existeix.No sabem si és l’original o si algú la va reposar en el seu lloc.
Segons la tradició popular, “una pubilla de la masia de Ca l’Agustí, festejava amb l’hereu del mas del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d’hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí del Sot de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l’endemà al matí, a l’estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques“.
Per trobar-la, des del revolt que descriu la pista que travessa el pla de la Calma, continueu la carena del Passarell fins que trobeu una petita bassa al coll. La creu és a una cinquantena de metres, sobre un roquissar, just en un lloc on es veu que hi va haver un despreniment. És a un centenar de metres de la pista, just a dalt de la carena, com dèiem, sobre una roca.
Patrimoni Existencial 