Forns – Pàgina 4 – Patrimoni Existencial

Forn de guix del camí de la Cuspinera

Publicat el 22 Març 20139 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Aquest article actualitza l’anterior post.

Forn de guix del camí de la Cuspinera (Figaró)

Es troba en el punt 41º 42’ 936 – 002º 15’ 121 – 546, en una zona embardissada sobre la pista que duu a la Cuspinera (just on arrenca una pista de desembosc que s’enfila cap al nord.

En una visió frontal, el conjunt presenta tres boques amb arcs de mig punt situades sota un marge de pedra sorrenca d’1,15 m de gruix. Les dues boques més occidentals fan 1 m d’ample per 1,60 m d’altura i donen accés a una única cambra de planta cilíndrica (al voltant de 4,50 m de diàmetre i 2,80 m d’altura). Estan fetes amb maons. La boca més oriental fa 1,25 m d’altura per 1 m d’amplada i dóna accés a una cambra ovalada de 3,10 m x 2,10 i una altura de 3,50 m. A la banda nord, a la part de dalt del marge, hi ha una porta. La cantonada sud-oriental presenta una columna de maons. A la base d’aquest forn hi ha uns graons paral·lels a les parets oriental i occidental de 55 cm i 35 cm de gruix respectivament.

Forn del camí de la Cupinera, anys 80 (fotografia X. Vila)

A ponent del forn s’ha trobat una estructura quadrada, que podria correspondre a un dipòsit, i per la part sud, a sota, hi ha les estructures de càrrega i elaboració del material desenfornat.

S’ha descrit com un forn de calç, però creiem que es tracta d’un forn de guix que hauria explotat la pedrera de guixos que hi ha just a sobre del lloc on es troba el forn. El mapa del cartògraf Salvador Brugués, de l’any 1924, indica en aquest lloc una “cantera de yeso” amb un edifici. En el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina, de 1967, es manté la presència de l’edifici, però ja no es fa referència a la pedrera.

Aquesta estructura va ser redescoberta arran dels incendis de 1994.

Forns del Flix

Publicat el 19 Març 201319 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Es troben en terme de Bigues, però a tocar de Santa Eulàlia.

Ja fa temps que es coneix el forn de calç de Flix, un forn de 3,25 m de diàmetre i una altura màxima d’aproximadament 5 m. Presenta una boca d’1,30 m d’amplada (l’altura no es pot calcular perquè l’interior és ocupat per sediments) i podria ser que hagués tingut una segona boca situada a sobre, però no es pot assegurar perquè el forn està parcialment esbocat. Les parets són copiosament vidriades.

Cal remarcar que es troba en un terreny saulonós i, per tant, sense presència de materials calcaris, fet que permetria pensar que la seva utilitat fos una altra. Aquesta hipòtesi es reforça sabent que a escassos metres es troben dues altres estructures que sembla clar que són forns de pega.

El primer forn, el que està més ben conservat i més a llevant dels dos, fa 2,50 m de diàmetre a la part més baixa i se’n conserva una altura màxima d’1,80 (cal tenir en compte que el fons és ple de sediments). Les parets són de 10 cm de gruix i fetes amb terra cuita. Té forma acampanada, de manera que es pot calcular que l’obertura superior podria tenir entre mig metre i un metre de diàmetre.

El segon forn es troba a un parell o tres de metres del primer, a l’oest d’aquest i al mateix nivell. Fa 2,40 m de diàmetre i es conserva una altura màxima de dos metres, però cal tenir en compte que la part sud del forn està esfondrada, raó per la qual les mesures podrien ser molt aproximades. A la part nord-est d’aquest forn, al fons, hi ha un forat que podria correspondre al canal per on es recollia el quitrà o la pega. Fa més d’un metre i mig de recorregut i és de reduïdes dimensions. Si realment es tracta del canal per on es recollia la pega, tot fa pensar que en el primer forn n’hi hauria d’haver un d’equivalent que duria el resultat de les seves cuites a una mateixa olla.

Forns de can Jeroni

Publicat el 17 Març 201314 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Forn d'obra de can Jeroni (Bigues i Riells) — Forn d’obra de can Jeroni (Bigues i Riells)

Es tracta de dues estructures clarament diferenciades que es troben al nord de la masia de can Jeroni (Bigues), a la riba dreta del torrent, lleugerament elevades i enmig d’un clap de bosc (41º 41’ 008 – 002º 13’ 196 – 275).

El primer és un forn d’obra de dos metres d’ample per 2,20 m de profunditat. A la banda de muntanya (est), encara presenta la part inferior de la paret que tancava el forn. S’observen disset forats (fumeroles) que comuniquen el forn amb l’olla (un metre de profunditat). Aquesta té planta circular i s’hi accedeix per un corredor de mig metre, tot fet en argila cuita. L’interior està ocupat per una columna circular.

Presenta una important analogia formal amb el que s’anomenen forns ibèrics, però el material que apareix a la zona (maons i teules) no corresponen a aquesta datació.

La segona estructura es troba a escassos metres de l’anterior, en el mateix marge. Es va descriure com una estructura indeterminada que podria correspondre a un forn de pega, segons l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Presenta la forma d’una gran olla feta amb terra cuita. Fa uns dos metres de diàmetre en la seva part més ampla i una mica més d’un metre i mig d’altura.

Forn de pega de can Jeroni (Bigues i Riells)

Forn Gros de can Valls

Publicat el 6 Març 20135 Març 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al nord de can Valls de Mosqueroles (Fogars de Montclús), al sot del Còdol (41º 43’ 568 – 002º 27’ 008 – 315).

Es tracta d’un forn de 3,30 m de diàmetre i uns 3 m d’alçada, amb un fons còncau de 2,30 m que comença al sòcol. A la part superior, les mides van disminuint fins que la boca superior arriba a fer uns dos metres de diàmetre.

S’accedeix al seu interior per una porta a la cara sud d’1,70 m per 0,60 m, que deixa just al peu d’aquest sòcol. Sembla que per sota del nivell de la porta, en el punt més baix del forn, hi podria haver algun tipus de connexió amb el cobert que hi ha a l’entrada.

Efectivament, aquest forn presenta un espai cobert just al davant de la boca de 5 m x 3 m , cobert amb una teulada de teules àrabs a una aigua. A dins, a llevant, hi ha una fornícula de 90 cm x 35 cm x 50 cm. Hi queden les restes d’un antic carro.

La part interior presenta una zona força vidriada, però a les rodalies no es troben pedres calcàries amb abundància. Només n’hi ha una petita beta. De tota manera, a la casa ens diuen que han sentit explicar que amb la calç d’aquest forn es varen fer les obres de la carretera de Santa Fe.

Forn de can Ferrers

Publicat el 4 Març 201328 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

A Mosqueroles (Fogars de Montclús), al nord de la masia de Ferrers, al costat mateix de la font homònima, a tocar del torrent.

Forn de planta rodona, de 2,90 m de diàmetre, del qual es conserven uns 3 m d’altura. Està parcialment cobert de sediments i en una zona força emboscada. Podria ser que a la banda sud hi hagués hagut algun tipus d’obertura que permetés accedir al seu interior, però caldria comprovar-ho.

Aquest forn ha estat descrit com un forn de calç, però no hi ha materials calcaris al lloc on es troba.

A la masia ens el descriuen com un pou de glaç, i ens ensenyen les restes d’una possible teuleria uns metres per sobre del forn, en un marge entre els camps. També ens ensenyen el que segurament eren les restes d’un trull i una premsa amb base de pedra i la resta feta de fusta.

Forn de pega del Bruguer

Publicat el 3 Març 201325 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al bosc del Forn, al sud del Bruguer (41º 39’ 535 – 002º 125’ 267 – 303), al marge esquerre del torrent.

Estructura de forma acampanada amb parets de terra cuita de 15 cm de gruix, excavada al marge del torrent i de planta rodona. Presenta una boca superior circular d’uns 80 cm de diàmetre, que es va eixamplant progressivament a partir dels 40 cm fins que arriba a un diàmetre d’1,80 m a la part més baixa (una part del llavi està trencada). Presenta una alçada d’1,60 m, tot i que sembla que bona part del fons està omplert de sediments. A la part del davant hi ha una obertura en forma de semicircumferència de 40 cm d’ample per 30 cm d’altura.

Les parets no estan gens vidriades.

Aquest forn sembla correspondre al mateix model dels que es troben a Olzinelles, a can Valls, que podrien remuntar-se al segle IX.

Forn de Mas Forts

Publicat el 1 Març 201328 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a ponent de mas Forts, a Sant Pere de Vilamajor (41º 43’ 019 – 002º 24’ 019 – 407).

A primera vista semblaria un forn de calç d’uns quatre metres de diàmetre, però la manca de material calcari a la zona i la coloració negrosa de les parets permetria pensar que es tractés d’un forn de pega. Se l’ha datat, de manera aproximada, al segle XVIII.

Cal destacar la presència d’una banqueta, que normalment es troba en els forns de calç. A diferència del forn de can Sagarra, aquest sembla que només presentava un únic forn (o el segon va desaparèixer en construir la pista que passa pel seu davant).

Forn d’en Segarra

Publicat el 28 febrer 201328 febrer 2013 by Francesc Roma Casanovas

Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al nord de can Segarra, a la riba dreta del torrent de la Serra de la Dona Morta (41º 42’ 241 – 002º 23’ 791 – 326).

Es tracta de dues estructures cilíndriques d’uns 5 metres d’altura, una excavada completament en el sòl argilós i l’altra al seu costat aprofitant un marge, comunicades entre elles per un passatge d’1 m x 1 m i 60 cm de longitud. El forn interior fa 4,30 m de diàmetre mentre l’exterior en fa 4,0 m.

Mentre les parets del forn interior es presenten pràcticament netes fins al punt que encara es veuen les marques de quan es va excavar, l’exterior està en bona part recobert per una capa negrosa.

Segurament es tracta d’un forn de calç, però podria tractar-se també d’un forn de pega, entre altres raons perquè, en el lloc on es troba, la pedra calcària (la matèria primera dels forns de calç) és pràcticament testimonial (estem enmig d’unes terrasses quaternàries formades pels materials que provenen de les parts superiors del massís del Montseny). La capa negrosa del forn exterior i algunes pedres que es troben a la rodalia podrien ajudar a mantenir aquesta hipòtesi.

Segurament ens trobem davant d’una estructura de l’edat moderna, amb una utilització quasi industrial.

Forn de carbonet de les Planes

Publicat el 18 febrer 201314 gener 2018 by Francesc Roma Casanovas

Al sud del turó de les Planes, dit també dels Tremolencs al mapa de l’ICC (41º 41’ 742 – 002º 15’ 548 – 534), al marge de la pista principal.

Es tracta d’un forat d’entre 1,30 i 1,40 metres de diàmetre i una profunditat d’un metre, actualment ocupat per sediments. Algunes de les parets semblen haver estat sotmeses a altes temperatures o directament al foc. Per la seva tipologia, considerem que es tracta d’un forn de carbonet. Caldria una excavació per poder-ho documentar amb més certesa.

Forn de pega de la Font del Capellà

Publicat el 2 febrer 201320 gener 2013 by Francesc Roma Casanovas

Estructura de volta apuntada, en forma d’embut invertit, seccionada per la construcció de la pista, que es troba poc abans d’arribar a la font del Capellà (41º 42’ 567 – 002º 20’ 650 – 496).

La part que es conserva fa 1’50 m d’ample i 1,30 m d’altura (actualment, però devia ser més fons perquè el sòl està ocupat per sediments). La part superior consisteix en un tub que se suposa que actuava com a xemeneia que té 90 cm de llargada i tot i això no arriba a sortir a la superfície.

Uns caçadors ens diuen que es tractava d’un antic forn de ferro, que funcionava amb soques de bruc.

Més informació

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: