Abric de la Baridana

En un dels dos abrics de la Baridana (Montblanc, Conca de Barberà) es troba una inscripció feta en color vermell i lletra gòtica, que podria ser de finals de l’edat mitjana. Hi ha qui afirma que es tracta d’una frase del llibre de Francesc Eiximenis, “El dotzè del Cristià”.

Inscripció a l’abric de la Baridana

Segons llegim, segurament deia: “Molt (cuy)dar e poch saber/ Molt prear e poch valer“, que com dèiem, seria una frase de Francesc Eiximenis (1330-1409), tot i que no una citació directa (el text d’Eiximenis deia “Poch saber e molt cuydar, poc aver e larch donar, e poch valer e molt prear”).

Sembla ser que el primer a parlar-ne va ser Fèlix Torres i Amat de Palou, l’any 1830. Un segle més tard, l’any 1929, Josep Iglésies i Salvador Vilaseca la varen transcriure, potser parcialment, i la varen datar al segle XV. L’any 1944 Salvador Vilaseca també en va parlar.

Inscripció àrab o JHS?

Al costat hi veiem una imatge que semblaria escrita en lletres àrabs, però que darrerament ha estat transcrita com l’anagrama de Jesucrist (JHS).

Al costat hi ha una inscripció que diu “M. Pons y Glame“, i una data: 1844.

Aquestes dues inscripcions destaquen pel fet que a les parets de la Baridana també trobem algunes pintures rupestres clarament prehistòriques.

Cassoletes de la Peyra Escrita

A Formiguera (Capcir) hi ha la famosa Peyra Escrita, que Jean Abélanet va descriure en el seu llibre “Signes sans paroles” (Hachette 1986) i que ha estat reinterpretada aquí.

Cassoletes de la Pedra Escrita

La pedra es plena de gravats i inscripcions amb un passat més que mil·lenari. Hi hauria d’haver una sèrie de representacions antropomorfes, segurament altmedievals, una mena de màscara molt més antiga i moltes coses que no són fàcils de datar. Però costen molt de veure (si és que encara hi són, perquè algú es va emportar un tros de pedra a casa seva).

El que sí que hem vist són un conjunt d’11 cassoletes d’uns 4 cm de diàmetre, rodones, i de molt poca profunditat, que semblen distribuïdes (en part) en una línia recta. Tot fa pensar que són més antigues que la resta de gravats, perquè aquests es varen adaptar a les cassoletes per no trepitjar-les, o en algun cas es varen gravar just a sobre. Només n’ha parlat (fins on sabem) mégalithes du monde.

Com es veu en la foto de sota, les cassoletes no han estat polides, sinó que es varen gravar per picoteig.

Detall de les cassoletes

Creu gravada a Moià

Es troba a la banda de dalt de la pista que va del Pla de Maria al Rourell, a Moià.

Imatge del gravat

Es tracta d’un gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d’altura i 55 cm d’amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors
En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d’uns 20 cm d’altura, amb una petita peanya, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.

Segona creu

Mas Rocaguinarda

Gravats al mas Rocaguinarda

Ja fa trenta-sis anys que Àngels Casanovas va fer el seu estudi sobre els gravats de Rocaguinarda (Oristà). En aquell treball es parlava d’uns gravats que es trobaven a les parets de la masia. El temps ha passat i els gravats s’han anat esborrant.

Mentrestant s’han anat fent algunes recerques sobre els gravats rupestres, que han donat lloc a coses interessants i curioses que veurem properament. Però dels que hi havia a les parets del mas, em sembla que ningú n’ha cantat mai ni gall ni gallina…

Per sort, encara hi hem arribat a temps per poder veure alguna cosa, més aviat poca i que estava amagada sota la capa de calç, on segurament hi havia uns altres gravats perduts per sempre més.

En la foto adjunta es veuen clarament tres rodones, traçades amb un compàs, que contenen a l’interior una mena de creu. Per la seva posició, en una obertura que donava a l’exterior, es podrien tractar d’amulets protectors, dels quals sabem que les masies no estaven exemptes (aquí).

Aquesta mena de figura no és estrany que es gravés o esculpís a les llindes de les portes o de les finestres d’algunes masies, fins i tot a les interiors (mireu això).

Haurem de seguir investigant.

Gravats a les Agudes

Les Agudes (1.974 m) és un cim situat en el lloc on es troben els termes municipals de Setcases, Llanars i Vilallonga de Ter. Als vessants de la part superior d’aquest “cim de vaques” hi hem trobat 9 inscultures de diferents formes. Dues corresponen a cassoletes (com les que trobem al turó de la Barraqueta), però la resta són gravats incisos, la majoria de forma simbòlica.

Com es veu en les imatges que acompanyen aquest post, segurament es tracta d’imatges fetes en diferents moments històrics, algunes de les quals contenen elements clarament antropomorfs, tot i que altres són més aviat simbòlics.

En el darrer cas que presentem, el dubte és si ens trobem davant d’una representació d’una ballesta (medieval) o en realitat es tracta d’una representació antropomorfa, com veurem en altres llocs. També podria ser que es tractés d’un palimsest, o sigui, que hi hagués imatges gravades en moments històrics diferents.

 

 

El fumador de Llanars

Es troba just a la frontera entre Llanars i Camprodon, però a tocar de Molló, pocs metres al sud del Puig Dalt (1.661 m). La imatge és prou explicativa: s’hi veu un home una mica “reforçat” i amb una orella molt gran (l’altra està tapada per uns líquens), que fuma una llarga pipa.

Al seu costat hi ha algunes coses gravades que no es distingeixen i que podrien ser anteriors i al costat hi ha uns números. Sembla que diuen 186 i que segurament feien referència a algun any de la dècada dels seixanta del segle XIX (l’últim número s’hauria perdut en caure un tros de pedra).

No costa gaire imaginar-se un pastor atalaiant el bestiar des del cim d’aquesta roca, mentre entre pipada i pipada del seu caliquenyo anava gravant la roca amb una navaja. Però això són imaginacions… el que es pot dir és el que es veu en la següent imatge:

Gravat de Camprodon/Llanars

I poca cosa més, entre elles que no són els únics gravats de la zona: aquest gravat forma part d’un conjunt de 8 inscultures que es troben a les rodalies, de manera que es pot dir que els pastors varen fer prou bé la seva feina.

En propers posts publicarem algun dels altres gravats…

Sant Jaume de Queralbs

Sant Jaume de Queralbs és famós pel seu porxo o nàrtex, una meravella que sembla que es va fer al segle XII, tot i que l’església fos força anterior.

Sant Jaume de Queralbs

En les seves cinc columnes de marbre i en el banc que ressegueix l’interior del porxo es poden veure diferents gravats, entre els quals diversos pentacles i una figura en forma de creu.

Pentacle al nàrtex de Queralbs

Cruciforme de Queralbs