Francesc Roma i Casanovas
Ara que diu que fa trenta anys dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, potser ve al cas parlar d’un gravat modern que es troba al Pallars, concretament a la paret principal de l’ermita de Sant Beado (Cerbi, la Guingueta d’Àneu). El gravat es comenta tot sol:
Aquest article acaba d’aparèixer al programa de Festa Major de Sant Martí de Centelles, 2022.
Fent-hi clic es veu una mica més gran.
Ja fa trenta-sis anys que Àngels Casanovas va fer el seu estudi sobre els gravats de Rocaguinarda (Oristà). En aquell treball es parlava d’uns gravats que es trobaven a les parets de la masia. El temps ha passat i els gravats s’han anat esborrant.
Mentrestant s’han anat fent algunes recerques sobre els gravats rupestres, que han donat lloc a coses interessants i curioses que veurem properament. Però dels que hi havia a les parets del mas, em sembla que ningú n’ha cantat mai ni gall ni gallina…
Per sort, encara hi hem arribat a temps per poder veure alguna cosa, més aviat poca i que estava amagada sota la capa de calç, on segurament hi havia uns altres gravats perduts per sempre més.
En la foto adjunta es veuen clarament tres rodones, traçades amb un compàs, que contenen a l’interior una mena de creu. Per la seva posició, en una obertura que donava a l’exterior, es podrien tractar d’amulets protectors, dels quals sabem que les masies no estaven exemptes (aquí).
Aquesta mena de figura no és estrany que es gravés o esculpís a les llindes de les portes o de les finestres d’algunes masies, fins i tot a les interiors (mireu això).
Haurem de seguir investigant.
Les Agudes (1.974 m) és un cim situat en el lloc on es troben els termes municipals de Setcases, Llanars i Vilallonga de Ter. Als vessants de la part superior d’aquest “cim de vaques” hi hem trobat 9 inscultures de diferents formes. Dues corresponen a cassoletes (com les que trobem al turó de la Barraqueta), però la resta són gravats incisos, la majoria de forma simbòlica.
Com es veu en les imatges que acompanyen aquest post, segurament es tracta d’imatges fetes en diferents moments històrics, algunes de les quals contenen elements clarament antropomorfs, tot i que altres són més aviat simbòlics.
En el darrer cas que presentem, el dubte és si ens trobem davant d’una representació d’una ballesta (medieval) o en realitat es tracta d’una representació antropomorfa, com veurem en altres llocs. També podria ser que es tractés d’un palimsest, o sigui, que hi hagués imatges gravades en moments històrics diferents.
Es troba just a la frontera entre Llanars i Camprodon, però a tocar de Molló, pocs metres al sud del Puig Dalt (1.661 m). La imatge és prou explicativa: s’hi veu un home una mica “reforçat” i amb una orella molt gran (l’altra està tapada per uns líquens), que fuma una llarga pipa.
Al seu costat hi ha algunes coses gravades que no es distingeixen i que podrien ser anteriors i al costat hi ha uns números. Sembla que diuen 186 i que segurament feien referència a algun any de la dècada dels seixanta del segle XIX (l’últim número s’hauria perdut en caure un tros de pedra).
No costa gaire imaginar-se un pastor atalaiant el bestiar des del cim d’aquesta roca, mentre entre pipada i pipada del seu caliquenyo anava gravant la roca amb una navaja. Però això són imaginacions… el que es pot dir és el que es veu en la següent imatge:
I poca cosa més, entre elles que no són els únics gravats de la zona: aquest gravat forma part d’un conjunt de 8 inscultures que es troben a les rodalies, de manera que es pot dir que els pastors varen fer prou bé la seva feina.
En propers posts publicarem algun dels altres gravats…
Sant Jaume de Queralbs és famós pel seu porxo o nàrtex, una meravella que sembla que es va fer al segle XII, tot i que l’església fos força anterior.
En les seves cinc columnes de marbre i en el banc que ressegueix l’interior del porxo es poden veure diferents gravats, entre els quals diversos pentacles i una figura en forma de creu.
A la portada de Sant Esteve de Llanars hi ha quatre columnes, i en una d’elles, la de més a l’esquerra, hi hem trobat dos fantasmes del passat:
Les columnes són fetes de marbre.
La Collada es troba al sud-oest de Viliella (Lles de Cerdanya). Segons la “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” (PAM, 2006) hi apareixen una cinquantena d’inscultures, entre les que s’esmenten les cassoletes, motius antropomorfs, cruciformes, esmoladors i reguerons. Diu la guia que serien de dos moments històrics diferents (neolític i edat dels metalls).
A més a més, la mateixa guia diu que el lloc on es troben les inscultures sembla no tenir cap funció pràctica, ja que la pedra granítica no serveix per esmolar metall ni pedra. També diu que no correspon a una situació estratègica, aspecte que seria força discutible.
Però el que ho canvia tot és la presència d’algunes creus gravades al costat de tots els elements que hem esmentat:
S’ha de tenir en compte, però, que aquestes creus no eren gaire visibles i que algunes d’elles estaven tapades per les herbes del lloc.
La presència de creus en aquest roc sembla indicar alguna mena de límit, i tenint en compte la posició de la roca, segurament marcava la separació entre Lles i Viliella. És possible que en algun moment els límits (parroquials?) s’haguessin marcat amb altres indicadors, com ara les cassoletes (fet que sabem que passa en altres llocs).
Dins del nucli de Viliella (Lles de Cerdanya) hi ha una font amb una inscripció força curiosa:
Sembla que la inscripció diu “Añ + 18?7(?) / veve si q[u]ier[es]”.
En un lloc que per raons òbvies no revelaré, hi ha tot un pany de paret amb alguns gravats de diferents èpoques. En total es pot parlar de 21 conjunts o roques.
En el primer grup, en la primera i la segona roques apareixen només algunes ratlles traçades en un sostre caigut.
En el número 3 hi ha una representació esquemàtica que podria correspondre a un home i un possible sol.
En el número 4 apareixen un parell de figures antropomòrfiques, iguals que l’anterior, emmarcades en un conjunt de ratlles.
En un segon grup trobem les roques número 5, amb dos peus i una creu; 6, amb un dibuix geomètric; 7, amb el que semblaria una inscripció ibera i dues representacions de peus. A la roca 8 hi ha una escala i algunes figures geomètriques. A la 9 apareixen més ratlles, alguna figura geomètrica i una quadrícula. I finalment, en la roca número 10 trobem una sèrie de ratlles i un gran rectangle.
En el tercer grup, en el conjunt 11 només trobem ratlles i figures geomètriques.
En un quart grup apareixen ratlles, representacions de peus, les lletres a, be, ce i de i diversos dibuixos geomètrics. També hi ha una creu potençada amb el nom de “Jachintu” gravat. Hi ha dos requadres que inclouen un nom i uns caràcters que semblen dir “anum” o “signum” –aquest gravat està massa elevat i no s’arriba a veure amb facilitat− (roca 12).
A la roca 13, despresa de la paret, troben representacions de peus i ratlles en dos dels seus extrems.
La roca 14 presenta una escena de dos cavallers dalt de cavalls, seguits d’una figura reticulada que no es pot identificar. De la cara del primer cavaller surt un conjunt de forats picats, en línia recta, com si volgués indicar-nos que està mirant l’horitzó, a la llunyania. Sembla que no van armats i que no porten sella. Les cues dels cavalls i les regnes dels cavalls estan molt ben dibuixades. També hi ha una gran ratlla que es va convertir en una espiga, una retícula (que podria ser una xarxa de caça, però en tot cas està fora de context) i algunes figures amb forma de creu potençada.
En la roca 15 trobem més peus (cinc parells) i un cavall d’aparença prehistòrica (però amb algú que el munta), una inscripció molt moderna que diu “Penya els Bastons” i algunes altres inscripcions, de les que podem llegir “baix de Baume” (sembla que hi ha alguna cosa il·legible abans) y “modo de rezar rozario” o “rozariana”.
Aquesta roca és la més complexa de totes i també hi trobem un cavall amb cavaller, diverses línies rectes, un ocell (possiblement un paó), alguns caràcters possiblement ibèrics, un cérvol a la part superior i molt camuflat i unes figures que tant podrien ser peus com les torres d’un castell.
La roca 16 s’ha desprès de la paret i presenta peus i ralles.
La roca 17 també presenta només ratlles.
A la roca 18 es troba un gran castell, amb tres torres i un traç que sembla suggerir una possible vall. Hi ha diverses ratlles i un espai en què es varen picotejar alguns petits forats. En el seu extrem apareixen diversos gravats que recorden figures prehistòriques (o marques de pastor).
La roca 19 presenta ratlles i les roques 20 i 21, un parell de peus cadascuna.
El conjunt és conegut només per algunes persones (a mi me’l varen ensenyar ja fa anys, gràcies Xavier), en un lloc de difícil accés. Alguns dels gravats estaven tapats per fang que s’havia llençat contra la paret, com si algú els hagués tractat de dissimular.
Cal destacar-ne l’heterogeneïtat, tant en les figures com en les possibles datacions, que anirien des de possibles gravats prehistòrics (que recorden molt els de les coves dels Encantats, al Ripollès) fins a inscripcions d’època contemporània. Els dos cavallers sembla clar que són medievals.
Pel que fa a les tècniques de gravat, hi predominen les incisions fetes amb algun objecte metàl·lic, però de mides molt més grans que les de la parada de caça d’Ogassa. Tot i això, hi ha algunes figures en què s’ha fet servir la tècnica del picoteig o puntejat, que en un cas ha donat lloc a una mena de cassoleta d’un cinc centímetres de diàmetre.
Temàticament destaquen les figures dels peus humans, pràcticament de mida natural, que en alguns casos es poden confondre amb torres de defensa (els peus sempre estan posats en sentit vertical, mirant amunt). Però les figures animals també hi són ben presents (cavalls, paó, cérvol). En tots els casos es troben ratlles i figures geomètriques indesxifrables.
Algunes de les ratlles fa la sensació que fossin el producte de l’extracció per fregament de petits trossos de pols amb usos rituals o medicinals (com a mínim en la cultura ibèrica).
Patrimoni Existencial 