Mas Rocaguinarda

Gravats al mas Rocaguinarda

Ja fa trenta-sis anys que Àngels Casanovas va fer el seu estudi sobre els gravats de Rocaguinarda (Oristà). En aquell treball es parlava d’uns gravats que es trobaven a les parets de la masia. El temps ha passat i els gravats s’han anat esborrant.

Mentrestant s’han anat fent algunes recerques sobre els gravats rupestres, que han donat lloc a coses interessants i curioses que veurem properament. Però dels que hi havia a les parets del mas, em sembla que ningú n’ha cantat mai ni gall ni gallina…

Per sort, encara hi hem arribat a temps per poder veure alguna cosa, més aviat poca i que estava amagada sota la capa de calç, on segurament hi havia uns altres gravats perduts per sempre més.

En la foto adjunta es veuen clarament tres rodones, traçades amb un compàs, que contenen a l’interior una mena de creu. Per la seva posició, en una obertura que donava a l’exterior, es podrien tractar d’amulets protectors, dels quals sabem que les masies no estaven exemptes (aquí).

Aquesta mena de figura no és estrany que es gravés o esculpís a les llindes de les portes o de les finestres d’algunes masies, fins i tot a les interiors (mireu això).

Haurem de seguir investigant.

Gravats a les Agudes

Les Agudes (1.974 m) és un cim situat en el lloc on es troben els termes municipals de Setcases, Llanars i Vilallonga de Ter. Als vessants de la part superior d’aquest “cim de vaques” hi hem trobat 9 inscultures de diferents formes. Dues corresponen a cassoletes (com les que trobem al turó de la Barraqueta), però la resta són gravats incisos, la majoria de forma simbòlica.

Com es veu en les imatges que acompanyen aquest post, segurament es tracta d’imatges fetes en diferents moments històrics, algunes de les quals contenen elements clarament antropomorfs, tot i que altres són més aviat simbòlics.

En el darrer cas que presentem, el dubte és si ens trobem davant d’una representació d’una ballesta (medieval) o en realitat es tracta d’una representació antropomorfa, com veurem en altres llocs. També podria ser que es tractés d’un palimsest, o sigui, que hi hagués imatges gravades en moments històrics diferents.

 

 

El fumador de Llanars

Es troba just a la frontera entre Llanars i Camprodon, però a tocar de Molló, pocs metres al sud del Puig Dalt (1.661 m). La imatge és prou explicativa: s’hi veu un home una mica “reforçat” i amb una orella molt gran (l’altra està tapada per uns líquens), que fuma una llarga pipa.

Al seu costat hi ha algunes coses gravades que no es distingeixen i que podrien ser anteriors i al costat hi ha uns números. Sembla que diuen 186 i que segurament feien referència a algun any de la dècada dels seixanta del segle XIX (l’últim número s’hauria perdut en caure un tros de pedra).

No costa gaire imaginar-se un pastor atalaiant el bestiar des del cim d’aquesta roca, mentre entre pipada i pipada del seu caliquenyo anava gravant la roca amb una navaja. Però això són imaginacions… el que es pot dir és el que es veu en la següent imatge:

Gravat de Camprodon/Llanars

I poca cosa més, entre elles que no són els únics gravats de la zona: aquest gravat forma part d’un conjunt de 8 inscultures que es troben a les rodalies, de manera que es pot dir que els pastors varen fer prou bé la seva feina.

En propers posts publicarem algun dels altres gravats…

Sant Jaume de Queralbs

Sant Jaume de Queralbs és famós pel seu porxo o nàrtex, una meravella que sembla que es va fer al segle XII, tot i que l’església fos força anterior.

Sant Jaume de Queralbs

En les seves cinc columnes de marbre i en el banc que ressegueix l’interior del porxo es poden veure diferents gravats, entre els quals diversos pentacles i una figura en forma de creu.

Pentacle al nàrtex de Queralbs

Cruciforme de Queralbs

 

Inscripcions de la Collada

La Collada es troba al sud-oest de Viliella (Lles de Cerdanya). Segons la “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” (PAM, 2006) hi apareixen una cinquantena d’inscultures, entre les que s’esmenten les cassoletes, motius antropomorfs, cruciformes, esmoladors i reguerons. Diu la guia que serien de dos moments històrics diferents (neolític i edat dels metalls).

Cassoletes i reguerons a la Collada

A més a més, la mateixa guia diu que el lloc on es troben les inscultures sembla no tenir cap funció pràctica, ja que la pedra granítica no serveix per esmolar metall ni pedra. També diu que no correspon a una situació estratègica, aspecte que seria força discutible.

Però el que ho canvia tot és la presència d’algunes creus gravades al costat de tots els elements que hem esmentat:

Creus de la Collada

S’ha de tenir en compte, però, que aquestes creus no eren gaire visibles i que algunes d’elles estaven tapades per les herbes del lloc.

La presència de creus en aquest roc sembla indicar alguna mena de límit, i tenint en compte la posició de la roca, segurament marcava la separació entre Lles i Viliella. És possible que en algun moment els límits (parroquials?) s’haguessin marcat amb altres indicadors, com ara les cassoletes (fet que sabem que passa en altres llocs).

Cassoletes de la Collada