Segons l’informe d’un capità de la Guàrdia Civil, signat a Terrassa l’1 de desembre de 1944, que va ser remès al governador civil de Barcelona, Antonio Correa Veglison, aquest guàrdia civil es va assabentar que per Rellinars corrien “unas partidas de rebeldes” i en conseqüència hi va enviar una partida del grup mòbil de la Guàrdia Civil.
El primer que varen fer va ser muntar “servicios de emboscadas” al poble i a la masia de l’Ubac. Així varen poder veure que cap a la una del migdia a la masia Casajoana (el document diu simplement Juana) es va presentar una partida de maquis. Eren sis persones armades amb fusells i armes automàtiques, que hi anaven a demanar menjar. Immediatament, un caporal i quatre números de la GC varen sortir cap a la casa, on varen arribar quan els maquis ja en marxaven. La GC va començar a disparar i va ferir greument un dels membres de la partida, que va anar deixant un gran rastre de sang que s’acabava en un barranc. Aquí varen trobar una arma i algunes municions, però sembla que se’ls va escapar. Un altre membre de la partida va abandonar també el seu armament.
Els agents de la GC varen avisar telefònicament al puesto de Terrassa, que hi va enviar una desena d’homes. Aquí una part dels guàrdies civils varen explorar la zona fins a Mata-rodona. Quan sobre les 17 hores varen arribar a la casa, varen veure que en sortia una partida d’unes vint persones i, tot i que eren menys que els maquis, els varen atacar amb les seves armes. El grup es va dispersar i un dels maquis va quedar ferit, a punt de morir. Se li va prendre una arma. Set o vuit persones es varen llençar per un barranc.
La narració ens diu que ja era de nit i que els guàrdies civils varen fer servir les bombes de mà del moribund per llençar-les per penya-segat per on havien fugit els seus companys, però no es podia saber si havien ferit o matat algú.
El que aquest document diu és que els maquis, veient que els guàrdies civils, eren pocs, varen decidir enfrontar-se amb ells. Així va començar un llarg tiroteig de metralladores. Finalment, veient que els volien encerclar, els guàrdies civils varen decidir replegar-se cap a Casajoana. Un cop aquí, es varen adonar que un dels guàrdies civils havia estat ferit per la metralla per sota del genoll. El varen evacuar fins a la carretera i d’aquí el varen dur a la Clínica de Terrassa.
En vista dels fets, l’autor de l’informe, el capità en cap, es va traslladar a Terrassa i va ordenar la concentració de forces en aquesta ciutat: hi havia guàrdies civils d’Olesa i Esparreguera, policia armada de Sabadell i una secció de l’exèrcit . Es varen desplegar algunes patrulles durant la nit.
Al dia següent, es va ordenar el reconeixement des de Rellinars, i les forces de l’ordre es varen traslladar al Pont de Vilomara. Com a resultat varen trobar un maqui ferit, que era una persona natural d’Astúries i de 45 anys. Estava tan malferit que el varen dur a l’Hospital Civil de Terrassa, on va quedar detingut i incomunicat. El ferit que s’hauria tirat pel penya-segat no va poder ser trobat.
A Mata-rodona es varen trobar diferents armes i munició, i es va procedir a detenir el masover de la casa, de qui es deia que feia vuit dies que amagava aquella partida. Les autoritats del Pont i de Rellinars varen dir que era una persona de dubtosos antecedents politico-socials i que el tenien per un element d’esquerres.
Patrimoni Existencial 