Etiqueta: Masies

Casa amb tina al nord de Vilanova (Castellterçol)

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Entrada a la tina

Es troba a la mateixa alçada que la masia de Vilanova, a l’altra banda del torrent del mateix nom (41º 45’ 662 – 002º 04’ 386 – 636), al municipi de Castellterçol. Localització

Es tracta d’una casa nova, que s’adscriu a la tipologia de petites masies construïdes sobretot al llarg dels segles XVII i XVIII. D’aquesta manera, té una planta quadrada de 9,50 m de costat i l’espai útil es distribueix en dos pisos. Al pis inferior hi ha l’entrada, que era comuna per a les persones i el bestiar, i, a la dreta, la cuina amb el forn de coure el pa, una pica i un armari encastat a la paret. També s’evidencia el conducte del que fou la xemeneia. A l’entrada queden les restes de l’arrencada de l’escala que duia al primer pis

A l’estança del fons, que ocupa la meitat nord de la casa, hi ha la boixa de la tina de vi que tot seguit es comentarà. La coberta era feta amb un arc rebaixat.

La façana s’obre al sud-est per una gran porta d’uns dos metres d’amplada per 1,80 m d’altura. També hi ha tres finestres, dues al pis superior (una a cada habitació) i una altra de més petita a la cuina. Aquesta façana és paral·lela a l’eix de la teulada, a dues aigües i coberta amb lloses planes. Les llindes de les portes i les finestres són planes i sense cap inscripció. Les parets fan uns 60 cm de gruix i són fetes amb pedres i fang.

A la banda est hi ha les restes del que se suposa que va ser una antiga barraca, amb coberta de lloses, però ensorrada.

A la banda nord oriental hi ha una tina per a la fabricació de vi de forma cilíndrica i uns 2 m de diàmetre. Es troba dins d’un edifici de 3,30 m x 3,50 m, al qual s’accedia per la banda nord, pujant dos o tres graons que conduïen a una porta d’1,50 m d’amplada. La tina pròpiament dita està recoberta de cairons i presenta una petita rebava per permetre fixar-hi un brescat. Com s’ha dit, la boixa dóna a l‘interior de la casa.

S’evidencia que la casa ha estat construïda en moments històrics diferents, que s’han materialitzat en diferents ampliacions.
Aquesta casa no apareix en el mapa de 1914 que va fer el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.

 

Balma de Puigsobirà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de Puigsobirà
Balma de Puigsobirà

Es troba al sud de la serra de Puigsobirà, sota una cinglera orientada al sud (41º 47’ 701 – 002º 05’ 571 – 666), en terme de Moià.

La balma fa uns 20 o 30 metres de llarg i 6 o 7 d’amplada a la part més ampla. El més evident són unes restes de murs que semblen força recents, junt amb unes evidències d’excavacions arqueològiques on es veuen les bases d’uns murs d’uns 80 cm de gruix, fets amb pedra i fang (fotografia). Algunes de les pedres es veuen treballades i de mida mitjana.

A la paret es veuen fins a 10 encaixos de diferents mides (el més gran fa 25-30 cm d’amplada), situats pràcticament al mateix nivell, però a la banda oest podrien haver-n’hi dos o tres més, situats més amunt, que permetrien pensar en un segon pis. La paret és negra d’haver-s’hi fet fum en temps reculats.

Balma dels Gitanos

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
© Galeria fotogràfica del Moianès

A l’extrem nord del municipi de Sant Quirze de Safaja, tocant la carretera de Moià, els mapes indiquen una balma dels Gitanos. Es tracta d’un espai ombrívol i humit, i la balma és pràcticament inapreciable.

D’altra banda, el mapa de Patrimoni de la Diputació de Barcelona indica una Balma dels Gitanos al costat del torrent de la Fàbrega i indica que es troba “al sud-oest de la vila. Termenejant amb el municipi de Castellterçol. A prop del pont de la Fàbrega.” Creiem que la situació està equivocada, com a mínim si tenim en compte que els mapes de l’editorial Alpina la situen més al nord, a l’altra banda de la font de la Falzia (riera de Castellnou).  Sembla que les fotografies que la Diputació va posar a aquest espai corresponen a aquest darrer emplaçament. Actualment hi ha algunes vies d’escalada que semblen d’obertura força recent.

En tot cas, el que voldríem en aquest post és cridar l’atenció sobre el valor patrimonial de la balma. El terra és ocupat per grans blocs que segurament havien format part d’algun mur. També s’hi evidencien restes de parets, tot i que molt poc visibles. I, excavats a la paret de la balma, hi ha alguns encaixos de bigues que dibuixen, com a mínim una construcció de dos pisos o bé alguna construcció que no tocava al terra.

Valdria la pena fer-hi una prospecció arqueològica per valorar les possibilitats del lloc.

Masdeu

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Masdeu (Cànoves)
Masdeu (Cànoves)

A la carena que va del morro Negre al turó d’en Cuc, a la divisòria entre Cànoves i Sant Pere de Vilamajor (41º 44’ 382 – 002º 20’ 696 – 981).

Gran casa de 17 m x 19 m, amb diverses estances i com a mínim dos pisos, amb un corral a la banda occidental amb un pilar rodó. Els murs arriben a fer 8o cm de gruix i són fets de pedra i fang.

En el mapa de Senén Mateos, de 1924, apareix com un mas habitat anomenat Mas de Deu o Almadiós

Can Morera del Serrat

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Al sud del Puig Cogull, en terme de Cànoves (41º 42’ 561 – 002º 21’ 488 – 712).

Estructura de 10 m x 4,90 m, situada dalt del serrat i enmig del bosc, feta amb murs de pedra i fang d’aproximadament 40 cm de gruix. Podria presentar una porta al sud i no es distingeix cap divisió al seu interior.

Can Morera del Serrat
Can Morera del Serrat (Cànoves)

Can Patirem

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A l’oest de can Perera, a Sant Pere de Vilamajor (41º 42’ 537 – 002º 22’ 410 – 558).

Estructura de 9,70 m de llarg per 5 m d’amplada, feta amb murs de pedra i fang de 45 cm de gruix, separada de la muntanya per un ampli vall. Presenta tres espais clarament diferenciats, el de més a llevant dels quals podria ser posterior. Possiblement tenia una coberta de teules.

El Casal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
El Casal

Es troba al sud de la Castanya, en un serradet cobert de vegetació (41º 46’ 847 – 002º 21’ 153 – 787).

Es tracta d’una estructura molt gran (15 m x 15 m), de com a mínim dos pisos i murs de 90 cm de gruix a la part baixa, fets amb pedra i fang. Consta, com a mínim, de cinc espais diferents. Encara avui dia, alguns murs arriben als 4 m d’altura.

El mapa de l’editorial Alpina situa el topònim la Sala no massa lluny d’aquest indret. Per altra banda, Pladevall (1198) no esmenta aquest mas. Aquests dos fets ens fan pensar si no seria l’antiga Sala, un mas del segle XII.

Can Solà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Antiga masia avui enrunada que es troba al sud de can Geperut (41º 46’ 991 – 002º 21’ 275 – 865). No sembla que presenti cap interès especial, excepte una cisterna o pou negre que hi ha a la banda de llevant, entre la casa i unes corts. Pladevall (1998, 153) la documenta al 1855, però podria ser anterior.

Can Pla

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A ponent de can Ribes (41º 47’ 162 – 002º 21’ 530 – 991). Restes d’una construcció de 10 m x 6 m, amb dos espais dividits per un ampli mur i un portal al sud. Els murs fan 60 cm de gruix i són fets de pedra i fang.

Pladevall (1998, p.153) documenta aquesta masia per primer cop a l’any 1717, però el 14 d’abril de 1711, Jaume Vilar de la Castanya registra l’establiment d’una peça de terra a favor d’Antoni Cruells. Aquesta peça afronta amb el Juvany i amb terrenys Gabriel Uyà, i es troba en un lloc que es diu Rebollo. Una nota que permet identificar el protocol indica que es tracta de can Pla.[1]

[1] ABEV, Castanya, U/1.

Can Pla