Segons Garcia-Pey (1998; 182), l’Estulviada (estalviada) seria “(…) aquell espai guardat per si de cas, perquè no se sabia mai si caldria utilitzar-lo en un moment donat per conrear-hi. (…) S’estalviaven de conrear la terra i mentrestant servia de pastorim.” Però el diccionari Alcover-Moll defineix una estalviada com un prat clos per evitar que hi pasturi més bestiar del que es vol o l’herba que s’ha estalviat en pasturar el bestiar. Sembla que és en aquest sentit que apareix en un arrendament de la masia de Fondrats de l’any 1736, quan es diu que “(…) se aia de astalviar las hervas del Prat fins á nadal, y figuera al puga romprer si li apar”. El mateix document també diu que les glans s’han d’estalviar per als tocinos.[1]
[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.
Patrimoni Existencial 