Els dòlmens montsenyencs que han estat trobats majoritàriament a la Serra de l’Arca, entre Aiguafreda i el Brull, daten del final del Neolític, al voltant del segon mil·leni abans de Crist. Són sepulcres megalítics a l’interior dels quals s’inhumaven els cadàvers envoltats de les seves armes i d’algunes ofrenes. La paraula dolmen prové de l’expressió bretona “tol men”, que significa “taula de pedra”.
El gran Dolmen d’ Aiguafreda està situat dins la propietat de can Brull en terme d’ Aiguafreda, al pla del Boix a la serra de l’Arca. Està format per quatre grans lloses verticals i una d’horitzontal en forma de túmul i era un monument funerari. Va ser construït pels habitants de la zona entre els segles XXV i XX a. C. (font)
El dolmen de Serra de l’Arca segons Fortià Solà
“De la obra megalítica, casi coberta de brolla, queden sis pedres; dues laterals que serveixen de montants, les quals moventse s’han juntat en la part alta; la cobertora, trencada y mal ajeguda sobre aquelles, y altres tres lloses dretes que poden haver servit de corredor d’entrada. Això podria fer pensar en un tumulus. Totes les pedres son de calç, tretes probablement de no molt lluny. La porta mira entre llevant y mitxdía, essent la seva desviació del pol magnétich 47º aproximadament. En la part contraria s’hi veuen restes de paret en sech fetes ab posterioritat”.
(Butlletí del Centre Excursionista de Vic, XII (octubre-desembre de 1914), p. 194-196.
Patrimoni Existencial 