Segons diu Anna Gómez, es tracta d’una petita església situada al peu del turó de Tagamanent (just a sobre del collet de Sant Martí, a l’est del turó). Només en resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d’absis, orientada al sud-est, amb el començament de la volta de quart d’esfera i l’arc triomfal on ha quedat un àbac. Aquest àbac, és visible per la cara interior, i el mur conservat fa 6 per 3 m alt i és força fragmentari.
Es tracta d’una una nau única amb absis semicircular, ornamentat amb un fris de finestretes cegues. El mur sud, que encara roman més o menys sencer, presenta filades de carreus d’arenisca vermella de petites dimensions, ben escairats per la cara externa i ajuntat amb morter de calç, mostrant la fàbrica constructiva. Encara es poden observar els basaments dels murs que formen la planta, tot i el deteriorament progressiu de les estructures.
Al seu entorn hi ha un cementiri, i ben aprop un seguit de murs sense identificar.
Aquest edifici de petites dimensions, dedicat a Sant Martí de Tours, fou construït avançat el segle XI i funcionà com a parròquia del terme. Documentada al 1009 com a “Sancti Martini supra via”, havia de ser església parroquial cap al 1098, en lloc de Santa Maria, quan aquesta havia d’esdevenir monestir.
L’any 1361, l’església de Santa Maria va esdevenir el centre parroquial i la de Sant Martí, poc a poc, es va anar malmetent, essent considerada una capella depenent de l’església principal o una capella de camí.
