Es tracta d’una gran era, situada just al davant de la casa. Les imatges que reproduïm a sota mostren la importància d’aquesta construcció que malauradament no podem datar.
L’era és feta de peces rectangulars tallades expressament i les de les vores fan un rivet cap amunt per evitar la pèrdua del gra. En les lloses que tanquen l’era per la part sud s’han practicat uns petits forats per permetre el drenatge de l’aigua.
Una peculiaritat d’aquesta era és el fet que es va construir en part sobre el buit, de manera que va caldre bastir un arc de mig punt per suportar la seva part sud-oriental.
A la banda nord, unes escales permetien entrar i sortir de l’era.
En parlar d’aquesta casa, Enric Garcia-Pey diu:
“L’era empedrada i quadrada, ara coberta d’herba, amb la pallissa, situades cap a la banda de llevant de la casa. Feien la garbera de vint-i-cinc garbes, vint de les quals, les posaven a baix dretes, i cinc, a dalt per fer teulada i així no mullar-se. Anaven a buscar-Ies amb els bous i les posaven dretes al mig de l’era amb l’espiga a dalt. Entraven els animals i els anaven fent voltar un quart a cada costat. Quan estava prou aixafat els portaven a la cort, i amb la forca ventaven cap a la dreta, tornant a fer-los sortir, operació que repetien giravoltant un quart a cada costat perquè no es maregessin i els deixaven reposar ja a Ia cort. Feien de cada banda tres o quatre vegades la girada de la palla, fins que veien que ja no hi havia gra. Ho apilotaven i treien la màquina de ventar de maneta on el tiraven a senallades. EI gra anava al graner i la palla a la pallissa, que s’omplia de sec per a I’hivern quan nevava. Feien pallers d’herba i alfals; segons l’època en feien dos de palla i un d’herba, i aquesta, l’aprofitaven per fer-la créixer als marges, i després de dallada la deixaven assecar. La gent de les cases d’aquestes alçades s’ajudaven mútuament amb els animals a l’hora de batre“.
Patrimoni Existencial 