Masia avui enrunada situada al nord de Rovirals i a l’est de Vilardebò (41º 44 708 – 002º 17′ 223 – 795). Actualment l’estructura està partida per una pista que passa pel mig, a tocar de l’era de la casa. Això dibuixa un edifici amb tres cossos.
La casa presenta la curiositat de què les parets de la banda nord, part que dóna a la muntanya, estan aguantades per un parell de contraforts, per evitar que caiguin. Aquest fet sembla indicar un moviment del terreny pendent avall, moviment que sembla insinuar-se també en alguns dels murs de les feixes que rodegen la casa.
Del conjunt, en destaquem l’era, situada a l’est de la casa, a uns cinquanta metres i en l’espai que queda entre els tres edificis. Se’n conserven, perfectament arrenglerades, les 13 peces que formaven la part sud, amb un realç per evitar la pèrdua del gra.
La peça que tanca l’era per la part sud-est fa 1,68 m de llarg per 45 cm d’ample i uns 25 cm de gruix. A 8 cm de la banda més llarga i a 20 de la curta hi ha el rebaix de 4-5 cm que evitava la pèrdua del gra.
L’era feia 13,75 m de llarg i uns 13 d’ample (aquesta mida caldria verificar-la en una excavació). Al nord-est de l’era hi ha les restes d’un edifici de dos pisos que segurament corresponia a la pallissa, que sembla que havia tingut entrades per la part superior i per la inferior.
Segons Anna Gómez, aquesta masia apareix documentada en els fogatges de 1497, 1515 i 1553, tot i que el topònim ens apareix des del segle XII, en un pergamí de l’Arxiu de la Corona d’Aragó on es fa referència a “P. de Solano”. La seva cronologia constructiva és poc precisa, ja que no es conserven elements arquitectònics clars per poder ajustar dates, ni es conserva cap llinda amb cap inscripció indicativa. La tècnica constructiva de la casa i la presència de rajola i els arrebossats, ens fan pensar en una cronologia força tardana, segle XVIII, moment de gran auge constructiu arreu de Catalunya. Aquesta ocupació hauria perdurant fins a principis del segle XX, com ens documenta el Registre de la Propietat (1912) i el Cadastre de 1947.
Patrimoni Existencial 
Sabem que l’any 1697 tingué lloc un arrendament del mas Solà per part de Joan Solà al seu cunyat per un període de 4 anys que havia començat per Tots Sants de 1696. En aquest document es parla d’una vinya.