Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, es tracta d’un edifici, parcialment en runes, format per un cos rectangular orientat oest-est, situat sobre la roca natural sobre un penya-segat. L’estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l’edifici principal i un conjunt d’annexes ramaders adossats a la façana sud. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors tot i que també cal destacar que han perdut bona part de la teulada.
El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada i lligada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb un arrebossat senzill. Algunes obertures presenten signes clars d’expoliació i les dues portes conservades apareixen emmarcades amb filades de totxana indicant també diverses reparacions. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. També es conserva l’estructura del forn que es troba situat a la cuina.
A la llinda de fusta d’una de les portes es pot llegir la data de 1761.
Es troba en el punt 41º 43′ 388 – 002º 17′ 040 – 572 i s’hi accedeix des de la pista que puja del Figaró a can Plans.
Patrimoni Existencial 
La Meva avia i els seus dos fills petits, un d’ells el meu pare, s’hi van refugiar un temps durant la Guerra Civil tot fugint de les bombes que queien a Barcelona. El meu pare va fer feina durant aquella estada al pròxim mas de Can Valls, a tocar l’ermita de San Cristofol de Montegués.
Josep maria , me encantaria poder hablar contigo sobre can torrapa.
Me encanta la historia de tu padre..y me gustaria que conozcas la mia. nos ponemos en contacto ?
Val a dir que a meitats de la dècada dels seixanta del passat Segle XX, la teulada encara no era enrunada. Hi vaig fer nit amb uns companys a qui vaig voler ensenyar l’indret després que el meu pare m’hi dugués i m’expliqués la seva vivència en aquest indret.