La documentació municipal d’Aiguafreda parla de tres boques de mina de minerals. Una d’elles és la mina Esperanza, construïda en terreny de Josep Dachs, de la qual tenim esment per un document de 1868. Sembla que l’explotava en Josep Maria Babat.[1]
En un altre document de l’any següent es parla d’un pou a la mina Gemela i un pou a la mina Lazo (?) en el terme de Joan Aragall i Vila. Aragall havia acudit a l’alcalde perquè en el seu terreny tenia dues “calicatas ó minas”, una dita Gemela i l’altra Lazo o Laso, i volia que el mateix J. M. de Babat les tapés en aplicació de l’article 62 de la llei de mines de 1868, que establia que calia tapar les entrades de les mines un cop eren abandonades. Si les parts implicades no ho feien, l’alcalde els podia obligar a fer-ho. Per això Aragall havia recorregut a l’alcaldia dient que en cadascuna d’elles hi havia un pou de bastanta profunditat i perillós per a les persones i animals. L’alcalde va dictar l’ordre de tapar-les, però en aquest document ja es diu que no se sap on trobar Babat.[2]
Patrimoni Existencial 