Tot i que actualment el que es conserva sembla ser una balma, l’anàlisi detallada d’aquestes runes permet veure que es tracta d’una masia semblant al cas de can Bauma d’Aiguafreda (vegeu això).
Es troba a uns 150 metres al sud-oest de la Collada, sota un petit cingle (41º 44’ 521 – 002º 10’ 962 – 824).
La balma pròpiament dita fa uns 10 metres de llarg per 2,50 metres d’amplada. Al seu interior es conserven dues estances, delimitades per parets de pedra i fang. La més oriental fa 5 metres de llarg, mentre l’occidental en fa amb prou feines dos. Sota el sostre de la balma, a ponent, queda un petit espai sense paret, sobre el qual es conserven cinc forats de suport de bigues, situats aproximadament a un metre i mig del sòl.
La part superior del mur que delimita la balma presenta encara un pany de paret que es recolza sobre la roca mare, de la qual ressegueix de manera molt acurada les irregularitats. Se suposa que aquesta paret servia per suportar una teulada que arribava fins a uns murs que hi ha uns 6 o 7 metres al sud de la paret. El mur de la banda de llevant fa 60 cm de gruix.
Aquestes restes s’han pogut localitzat gràcies a la quantitat de peces de ceràmica, rajols i teules que es troben en el camí que passa just per sota de la balma.
