Al nord de la masia de Torrents, al costat de la pista i ben visible en les imatges per satèl·lit (41º 43′ 691 – 002º 09′ 599 – 635), es troba un jub per emmagatzemar aglans. Enric Garcia-Pey diu que va ser picat i obert a la roca viva i que servia per guardar els aglans en humit per evitar que es podrissin. La gent de Torrents ens ha explicat que té una profunditat aproximada d’un metre i mig (actualment és ple d’aigua i no s’ha pogut comprovar) i que els aglans es guardaven amb aigua, que es duia expressament fins al jub o s’hi recollia quan plovia. Originàriament era un forat cilíndric obert al mateix nivell del sòl, amb una base lleugerament més petita que la boca superior, però el perill que representava per a animals i persones els va dur a posar-li la tanca que actualment el rodeja. Ningú a la casa l’ha vist en funcionament, però sí els seus besavis. Fa un diàmetre de 3,10 metres.
Ens diuen que a la baga de Torrents, al sud de la masia, hi havia uns grans roures, que era on es recollien els aglans, però que es varen tallar i foren substituïts pels actuals pins rojos. Demanem si saben algun lloc on hi hagi algun altre tipus de jub com aquest i ens parlen de Granera; més a prop no n’hi hauria cap.
A l’entrada del barri de torrents hi ha una llinda de mig punt amb una inscripció que diu Francesc Torrents, 1730. Els actuals estadants de la masia ens diuen que aquesta és la data de construcció de la casa, però el llibre d’Antoni Pladevall sobre Sant Quirze explica que el mas Torrents és documentat en un capbreu de l’Estany de 1370
Patrimoni Existencial 