Les aigües del molí de Dalt, un cop fetes servir, eren enviades mitjançant un rec cap al molí del Mig, que es troba encara no mig quilòmetre al sud del primer, però a la riba esquerra (41º 45’ 092 – 002º 09’ 604 – 649). El qualificatiu deriva de la seva pertinença al mas Bosc.
Les aigües arriben a una bassa amb un pou de 5 m de desnivell (2 per sota del nivell del sòl) i un diàmetre d’1,60 m. La paret sud de la bassa està formada per la façana del molí, una estructura de treball sense espai per a residència dels moliners i les seves famílies (a diferència dels altres dos). Des del riu, no es pot distingir on comença l’obrador i on continua la paret de la bassa. En tots els casos, les parets estan inclinades cap a l’interior per tenir més resistència a l’aigua.
Una porta d’1,60 m d’ample i 2 m d’alçada, amb una llinda plana sense inscripció, dóna accés a l’obrador, un edifici fet amb pedra relligada amb argamassa i murs de 80 cm de gruix, amb una part (est inferior) excavada a la mateixa roca. Fa 4,5 m de llarg per 5,5 d’ample i està cobert per una volta de canó. A la banda nord-oest es conserva la mola jussana, pel forat del mig de la qual es veu el carcabà. Encara es conserva l’estructura de fusta on se subjectava l’eix que feia girar el molí (mirant des del carcabà es veuen tres forats rodons en línia, un al sostre del carcabà, un altre a la pedra jussana i un altre a la biga superior). A la banda sud hi ha una petita finestra.
El carcabà es troba a la banda de ponent, al costat del riu. L’aigua que en sortia, en comptes de tornar al riu, era recollida per un canal (per sobre del qual passa un petit pont) i conduïda fins a la bassa del molí de Baix.
Patrimoni Existencial 