Les muntanyes de l’oest de Tona amaguen sota el seu subsòl un mineral sedimentari de gran utilitat per la construcció: el guix. El cas de la Guixera del Garet indica que aquest material es va explotar, com a mínim des del segle XVIII. Ara bé, durant el segle XX va ser objecte una important explotació industrial.
El centre d’aquesta explotació es trobava en uns forns que es troben al sud de Vall-llobera, a sobre el torrent de Sant Cugat (41º 51’ 308 – 002º 11’ 879 – 694), avui dia abandonats. Tot el pany de paret que es troba al nord de Güells i fins arribar al Torrent de Güells és ple d’explotacions de pedreres de guix.
La pista d’explotació arrencava del quilòmetre 40,1 de la N-141C i al cap de poc es dividia en dos ramals. El de la dreta conduïa a les mines que es troben al nord de Güells. Aquí hi ha una petita cabana, segurament per allotjar algun tipus de maquinària, amb la data de 1958 gravada a la façana. Més endavant, hi ha un espai que devia servir de magatzem, de 12 m x 8 m i sostre pla, amb una data de 1963. Aquesta pista anava seguint la beta del guix, de manera que l’únic lloc on en podem veure l’aflorament natural és al final del tot (41º 50’ 739 – 002º 11’ 924 – 847).
La pista de l’esquerra condueix a una altra pedrera situada a ponent del pont de Güells. Aquí cal destacar la presència d’un monòlit de guix que fa equilibris per no caure a la vall i d’una cavitat amb una entrada de 8 m d’ample per 3,5 m d’altura, i un recorregut de 13 metres. El fet que estigui oberta a la mateixa paret de la pedrera fa pensar que es tractava d’un refugi per als treballadors (de fet a l’interior encara hi ha alguns objectes com una nevera vella). En un racó de la banda esquerra (oest) es troba l’entrada a una galeria més estreta i baixa d’uns 10 o 15 m de recorregut, que semblaria ser natural.
Patrimoni Existencial 