Es troba al costat de la Llavina, a tocar del torrent i pocs metres més amunt del pont peatonal que creua el torrent (41º 47’ 149 – 002º 13’ 848 – 474).
Uns graons permeten accedir a la font, on hi ha dos rajos. Un d’aigua convencional i un altre, a vegades sec, d’aigua ferruginosa (es troba dins una petita fornícula).
La font en si no té cap interès especial, però històricament va ser un dels llocs de Centelles vinculats al turisme que va intentar ser explotat comercialment a principis del segle XX. Aquesta font havia estat analitzada abans de 1910, igual com les de la font de la Llavina i de la Font Calenta, intentant descobrir les seves propietats terapèutiques. A més a més, es va intentar construir un establiment de banys a la Llavina.[1] L’intent d’explotació de l’aigua, però, va fracassar a causa de les dificultats per conservar aquesta en bones condicions un cop embotellada.[2]
[1] BAGÈS, Benet: “Centelles, estació d’estiu”. La Veu de Catalunya, 8 d’abril de 1910, p. 2.
[2] LLAVINA i VERDAGUER, Jordi: “El molí de la Llavina” a PLADEVALL i FONT, A.; LLAVINA i VERDAGUER, J.: Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Centelles, Ajuntament de Centelles i Centre d’Estudis Centellecs, 1997. P. 36.
Patrimoni Existencial 