
El turó de Montcau, o de can Sunyer, es troba al sud de Gallicant, ja en terme de la Garriga. Es tracta d’un pla situat just al nivell dels 500 m sobre el nivell del mar, on ha crescut un bosc de pins i sobretot alzines que actualment està molt net.
A ponent del pla (41º 42’ 266 – 002º 16’ 121 – 501) es troba una cabana de pedra seca, exempta, que es conserva sencera. Té una planta en forma de ferradura o u invertida, amb un extrem recte i l’altre en forma d’absis semicircular. L’exterior fa 2,60 m x 3,10 m i arriba a una altura d’1,40 m. La porta d’entrada es troba a l’oest i fa 1,05 m d’altura i 70 cm d’amplada. A la zona de la porta, on el mur es més gruixut, arriba als 95 cm. Les mides interiors són de 2,60 m x 1,25 m amb una alçada màxima d’1,30 m. A la banda sud hi ha dues petites fornícules i una petita lleixa a la banda de llevant. El sostre està fet per aproximació de filades i tota l’obra és feta amb blocs calcaris plans, excepte en una part de la zona sud. El sostre s’ha impermeabilitzat amb una coberta de terra i vegetació viva.
Dos-cents metres al nord-est d’aquesta cabana, a tocar d’una petita pista que mor dalt del pla (41º 42’ 328 – 002º 16’ 236 – 494), hi ha les restes sense sostre d’una altra barraca. Sembla que també hauria tingut una planta de ferradura, tot i que una reforma posterior li dóna un aspecte arrodonit. Segurament la porta d’entrada també es trobava a l’oest. El diàmetre interior és aproximadament d’1,50 m i els murs fan entre 60 cm i 75 cm, i estan fets amb pedra i una mica de fang.
Un centenar de metres al nord, just a l’altre costat de la pista principal (41º 42’ 380 – 002º 16’ 254 – 488), es localitzen les restes del que segurament va ser una altra barraca. La zona ha estat tan remoguda, segurament en les ampliacions de la pista, que no es conserva la planta original i, per tant, no se’n pot fer una descripció.
En general, aquest espai semblaria haver correspost a una zona de conreu, més que no pas ramadera, aprofitant que la zona és pràcticament plana.