
Per sobre (nord) de la confluència entre el torrent del Pererol i el del Solà (41º 44’ 559 – 002º 06’ 606 – 729), al nord de la pista, just sobre el revolt.
Gran caixa megalítica de 2,20 m de llarg per 1,30 m d’ample i una profunditat d’1,25 m, sense coberta (podria ser que fossin les lloses que es veuen esparses al costat del túmul). Els suports laterals són més grans que les lloses frontals, i aquestes no arribaven a tocar la coberta. Això permet suposar que s’accedia al seu interior per l’escletxa que quedava entre la coberta i alguna de les dues lloses frontals. De manera que els cadàvers que hi eren dipositats se suposa que haurien d’haver estat descarnat abans, a no ser que la coberta només es col·loqués un cop la caixa era plena de cadàvers. Aquesta darrera hipòtesi se suporta precisament en les tres capes d’inhumats, separades per enllosats, que es varen trobar en aquest dolmen (Tarrús, 2003).
La caixa estava coberta per un gran túmul circular de terra i pedres que encara s’observa sobre el terreny.
En el carener que puja des de la pista, sota una petita balma camuflada per la vegetació (41º 44’ 542 – 002º 06’ 619 – 721) hi ha un petit refugi d’un parell de metres de llarg per un d’ample, tancat a la banda sud per un mur de pedra seca que deixa una obertura al nord-est. Actualment es troba totalment abandonat.