Al nord del Giol, a la zona obaga, es troben dues fonts i una mina que podria haver estat utilitzada com a jub per guardar aglans.
En el punt 41º 47’ 744 – 002º 10’ 119 – 673 hi ha una petita font de capelleta, actualment seca, coberta amb una volta feta a plec de llibre i amb un arc lleugerament apuntat. El dipòsit fa 2,30 m de llarg per 1,50 m d’ample i l’alçada actual és d’1,40 m. A la part que dóna al lloc on hi havia la porta que permetia accedir a la cisterna hi ha una pica tallada a la pedra (40 cm x 40 cm x 13 cm) amb una gran regata que permetia treure l’aigua cap a l’exterior (l’aigua havia de ser pouada amb una galleda i abocada a la pica).
Pocs metres a ponent de la font hi ha una mina excavada a la roca (41º 47’ 747 – 002º 10’ 107 – 698). La seva planta està completament ocupada per aigua, fet que no ens ha deixat entrar-hi. La part inferior ha estat excavada a la roca, però la coberta, tot i ser subterrània, està feta amb una volta rebaixada de pedres disposades a plec de llibre. Fa 1’90 m d’amplada per 1,60 m d’altura (se suposa que fa uns 8 o 10 m de recorregut).
Una mica més a ponent d’aquesta mina hi ha una altra font que reprodueix l’estructura de la primera, tot i que d’unes dimensions lleugerament menors. La principal diferència és que aquesta encara es troba en actiu actualment. A la llinda de la porta que dóna accés a la cisterna hi figuren unes lletres escrites acompanyades d’una data: “RYFR 1850” o bé “Rº JFR 1850”.
Val la pena també esmentar que a la llinda de l’entrada del cementiri de Santa Coloma hi ha una inscripció mig desapareguda que sembla que deia: “Esta testa descarnada – escoltal i te dirà – fou cara de (…) tu – avui o demà tu (…) 1873”.
