Es troba al nord d’aquesta masia d’Aiguafreda (41º 46’ 414 – 002º 15’ 562 – 545), enmig d’una zona molt emboscada.
Una gran presa recull les aigües que s’escorren pel torrent de l’Aregall (capturades parcialment per una petita mina). En el seu extrem sud-est hi ha una construcció amb teulada a dues aigües, adossada a la presa, de 3 m x 2,5 m i 2,30 m d’alçada. S’hi accedeix per una porta d’1,90 m x 90 cm amb una llinda de pedra rogenca feta amb tres peces més una dovella en forma d’arc rebaixat (té una llum de 20 cm). Gravat en els extrems de la dovella hi ha la data de 1799.
A l’interior, a la banda nord, hi ha un banc, mentre a les altres dues parets hi ha uns canals per on circulava l’aigua. A la paret del fons hi ha una aixeta monumental i una comunicació que dóna al fons de la presa.
Fora de la caseta, però a la paret de la presa, hi ha una fornícula amb un sobreeixidor de les aigües de la bassa.
A l’interior es poden llegir diferents dates, la més antiga de les quals és de 1858 (al mig del sostre i molt poc visible, tot i que de lletres força grans). Una altra inscripció porta la data de l’1 d’octubre de 1893 i sembla que correspon a una persona que s’hi va refugiar un dia que plovia. En un altre lloc diu que un tal Jesús hi va ser el dia 10 de juliol de 1949. Però la inscripció més interessant és aquesta: “Maria Barnils estubo el día 7 de agosto de 1913 a visitar esta grande mina de oro perco (sic) con su tío Salvador Gui[tart?]”
Patrimoni Existencial 
Magnífic treball, Francesc!!
Sembla mentida que encara es puguin trobar indrets perduts i oblidats com aquest.
Pel que fa a la inscripció de 1913, a mí em sembla llegir “Maria Ramis” (no “Barnils”). On posa “oro perco”, aquesta expressió em sembla sense sentit. Potser tingui una altra lectura, però no la se veure. Amb imaginació, on posa “perco” també es podria llegir “perro” y fins i tot “Paco”
Salutacions
Ferran Cardona