Es troba al terme municipal de Moià, un quilòmetre al sud-est de la Saleta.
La base de la premsa, rebaixada en la codina, fa 1,60 m d’ample x 1,20 m de llarg i està inclinada cap a llevant. Una petita regata conduïa el most cap a un punt on saltava per un petit graó. A la banda nord hi ha quatre forats, pràcticament arrodonits, els més propers a la premsa fan 22 cm i 20 cm de diàmetre (no es pot saber la profunditat perquè estan reomplerts de sediments), mentre els dos darrers fan un diàmetre d’uns 20 cm. A la banda sud els forats són lleugerament més grans (30 cm i 25 cm de diàmetre, també plens de sediments).
Segons diuen Ramon i Jaume Corominas (1998),
“Als forats rodons d’una banda, hi anaven encastats els muntants del bastiment de recolzament de la biga, i en els de l’altre cantó anava fixat l’altre bastiment, el que treballa a tracció i serveix per a retenir l’extrem de la biga -d’aquí la forma peculiar dels forats, dissenyats perquè els muntants no s’hi puguin escórrer-. Entremig d’aquests bastiments a sobre mateix del plat hi posaven la brisa prèviament acordonada i a punt d’ésser premuda. (…) Suposem que la força a l’extrem de la biga o palanca s’efectuava apalancant, és a dir, repenjant-s’hi, ajudant-se potser també amb algun contrapès (…)”.
Agafem d’un article de l’amic Albert Fàbrega (2011) la reproducció d’una d’aquestes premses del Beatus Emilianense (segle X):
Creiem que podria tractar-se d’una premsa d’època medieval, si no anterior, associada a la masia de la Saleta, actualment derruïda, datada com a mínim al segle XIV i que es troba a un quilòmetre al nord-oest. O també vinculada a la Coma de Sant Jaume, datada al segle X.