Segons la Wikipèdia, es troba a prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós, al terme de Castellcir, a l’enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827. Al 1847 es va unir a Castellcir. Localització.
La casa presenta una estructura força clara: una zona construïda –potser ampliada- al segle XVII (com es veu en una llinda d’una finestra de la casa) a la que es va adossar, per la banda de llevant, un edifici i segurament també una tina. La porta d’entrada a aquest espai duu la data de 1799. La tina hauria de ser construïda en aquesta data o posteriorment.
La càrrega i el trepitjat del raïm es feia per una obertura que hi ha a la banda de llevant, aprofitant un desnivell. Aquí hi ha la tina pròpiament dita, de forma cilíndrica amb un rebaix per al brescat, construïda amb cairons sense esmaltar. Dins de la casa s’observa la possible boixa (un tub metàl·lic que sembla connectar amb l’interior de la tina).
Just al davant de la boixa, a la que era la paret principal de la casa, hi ha el que aparentment sembla una porta amb una llinda plana de fusta. Aquest era el lloc on hi havia la premsa per a la brisa, perquè la gran fusta és el mascle del cargol de la premsa. La resta de l’aparell de premsat ha desaparegut, tot i que caldria estudiar més a fons unes pedres d’un dels costats de l’obertura.
Patrimoni Existencial 