L’aigua del molí de Brotons, després de ser utilitzada, era recollida per una presa i, per la banda dreta del torrent, conduïda per un canal fins al molí de Marfà, situat mig quilòmetre més avall i a la riba dreta (41º 46’ 825 – 002º 04’ 525 – 527).
D’aquest molí se’n conserva una gran bassa, el pou i s’evidencia la sortida del carcabà i l’obrador. La casa tenia fins a dos pisos i estava adossada a la paret de la bassa. Tenia un forn (possiblement dos) a la planta superior. A la banda de ponent, la porta principal d’entrada al molí, feta amb una llinda plana, duu gravada la data de 1820, però podria ser que part de l’edifici fos més antic.
Volem destacar dues peces tallades en pedra, de forma quadrada i amb un forat al seu interior, situades just a sota del festejador d’una de les finestres que no tenim ni idea de què podien ser.
Ens han dit que la zona on es troba el molí era tan emboscada que ni tan sols es veia no fa massa anys. Per això s’entén que Aymamí i Pallarès no el trobessin i només parlessin d’una mola a l’altra banda del riu. Per cert que, just davant del molí, el riu presenta una línia d’ancoratges de presa en el seu llit.
Patrimoni Existencial 