Cal Cotis (Rellinars)

Masia del terme municipal de Rellinars. Localització.

Ens hi vàrem acostar buscant un suposat eremitori medieval, perquè l’Antoni Ferrando deia que “L’interés d’aquesta cavitat ve motivat pel fet que la planta de la cova principal té la forma d’un arc de ferradura i sembla obtingut picant a la pedra; per aquesta raó hom ha considerat la balma com un possible eremitori de l’època visigòtica.”

De fet, el mateix Ferrando ja es va mostrar tan escèptic com nosaltres sobre aquest punt, perquè tampoc no hi veia cap element datable ni que li permetés atribuir-li una funció específica (fora d’haver estat utilitzada com a cort). I el catàleg de patrimoni de Rellinars només en diu que sembla que havia estat habitada en èpoques protohistòriques i convertida en eremitori.

La cova es troba just a sota de la casa, en el penya-segat travertínic que forma la riera de Rellinars. S’hi accedeix des de l’era de la masia mateix. Just abans d’arribar-hi trobareu un petit edifici de planta quadrangular que, si les bardisses us hi deixen acostar, descobrireu que és una tina rectangular, amb la boixa que dóna directament al camí que duu a la cova.

Cal Cotis és una masia de les que s’anomenen de tipus basilical (té la teulada dividida en tres parts, la central de les quals està més elevada que les altres dues), amb una porta de llinda plana on es pot llegir la data de 1774 escrita molt matusserament. A la banda nord té un annex al qual s’accedia amb una escala de fusta avui desapareguda (de manera que la porta queda un metre elevada del terra): és una tina de construcció moderna. El brescat està fet d’obra i presenta un sòl inclinat cap al centre, de manera que en trepitjar el raïm el most caigués directament a la tina. A la banda de llevant de la tina hi ha un forat a la paret que permet veure una premsa de cargol gairebé sencera.

Per accedir a la premsa cal anar des de l’era i entrar en un cobert de la banda de llevant de la casa. La premsa conserva bona part de l’estructura, amb la base sencera. Porta gravada la data de 1906. Just a sobre de la premsa es veu el forat a la paret que comunica amb la part superior de la tina, de manera que sembla que servia per acostar la brisa fins a la premsa.

Sobre la cova, just davant de l’era de la casa, hi ha uns edificis que a la part inferior havien estat unes corts, mentre a la part superior eren espais que funcionaven com a magatzem. Curiosament, al pis de baix es conserva una peça feta en pedra sorrenca d’1,10 m de diàmetre i 90 cm d’altura. Sembla una olla de grans dimensions i no tenim clar si era una tina per elaborar el vi o el lloc on es guardava algun aliment en llard, oli o sal. En tot cas, cal tenir en compte que no passa per la porta, de manera que segurament seria anterior a la construcció d’aquests edificis.