Es troba una mica més amunt del pont de Salgueda, al límit entre Vidrà i Sant Pere de Torelló (42º 06’ 975 – 002º 19’ 187 – 852). En realitat es tracta d’un important sistema de molins format per dos edificis separats.
L’edifici principal es troba a l’aiguabarreig del rierol de la Vila Vella (dit en alguns mapes riera de Sant Bartomeu) amb el riu Ges, entre els dos cursos hídrics.
L’aigua arribava del riu Ges per un canal fins a una gran bassa d’una vintena de metres de llarg que acaba en un pou de més de 5 metres de salt i un diàmetres d’1,70 m, fet amb pedra del lloc sense treballar.
Aquest pou donava accés a un carcabà dividit en dues parts per una paret d’obra, de manera que podien funcionar simultàniament dues moles amb dos arbres independents. La sortida exterior del carcabà es feia amb un arc de mig punt d’1,60 m d’ample i 1,40 m d’altura (mínim). Té un recorregut de 4 metres. L’aigua que en sortia anava a parar a una petita presa enmig del riu Ges de la qual parlarem tot seguit.
L’obrador i part de l’edifici dels moliners era format per un edifici de dos pisos amb unes cantoneres de grans pedres molt treballades (gres). Sobre la sortida del carcabà hi havia una porta que donava a un balcó penjat sobre el riu (actualment sembla una finestra, però les fotos antigues permeten identificar aquest balcó).
A l’edifici principal es varen afegir, per la banda de ponent, altres dependències fetes amb materials més bastos i mal treballats (pedra relligada amb fang). En total, s’estenen durant més de 15 metres lineals. Tota aquesta estructura construïda i alguns edificis menys importants es varen aixecar contra la bassa del molí, i per estabilitzar el conjunt es va construir un contrafort a la banda de llevant, que s’aixeca des del llit del riu mateix. La porta principal era a la banda nord, a tocar del riu Ges. Segurament hi havia hagut un pont que permetia travessar-lo, tot i que el camí de bast seguia la fina carena entre els dos cursos hídrics.
A l’altra banda del riu, un cop ja s’han ajuntat els dos rius, hi ha un edifici més petit on hi havia un altre obrador. L’aigua era recollida en una presa feta al llit mateix del Ges, a la qual es podia abocar l’aigua que sortia de l’obrador del primer molí. Encara avui dia s’evidencien els ancoratges al llit del torrent i algunes restes dels troncs que retenien l’aigua. Els ancoratges són molt grans (30 cm x 30 cm) i n’hem comptat una quinzena, i les roques del llit del Ges han estat treballades per ajudar a conduir l’aigua a l’inici del curt canal.
Aquest molinot es troba just al llit del torrent, a redós d’un gran bloc que intenta protegir-lo de les crescudes del riu. Les cantoneres són fetes amb grans blocs de pedra calcària ben escairats, que li donen una aparença de solidesa i fortalesa.
A la part inferior hi ha el carcabà, que devia rebre l’aigua directament de la presa (hi ha un inici de canal de 2,5 m d’ample, amb sostre d’arc rebaixat construït a plec de llibre que actualment fa 1,20 m d’altura, però que havia de ser més gran). Aquest carcabà fa 1,40 m d’amplada per 1,25 m d’altura i té un recorregut de 4,5 m. A dins s’eixampla a banda i banda i dóna lloc a una saleta rectangular. Al sostre hi ha dues connexions amb l’obrador, una per a un arbre de mides normals i una altra de més petit, segurament per al molí d’escairar.
L’obrador, situat a sobre, és de planta irregular però, en diagonal, fa aproximadament 6 m x 4,7 m. Presentava una teulada a un vessant que actualment està enderrocada. A la banda nord hi ha la porta principal (1 m d’ample per 1,80 d’altura) on arribava un camí força estret. Hi falta la llinda, que suposem que va ser arrencada i que era de pedra picada. A la banda sud hi ha una altra porta, de dimensions més reduïdes. Presenta dues finestres sobre el riu, una que dóna just a sobre del carcabà i l’altra amb vista a l’altre molí. A l’interior hi ha una mola sobirana i unes curres d’escairar de 60 cm de diàmetre a la part més ampla.
L’aigua que arribava a aquests dos molins era recollida en una presa situada aigües amunt del riu Ges (42º 07’ 026 – 002º 19’ 212 – 850), un centenar de metres al nord. Aquesta presa es conserva encara en un estat que permet fer-se una idea de com havia estat. Situada de biaix al curs del riu, presenta encara entre 20 i 25 ancoratges clavats al terra, amb els grans puntals de fusta en la seva major part al seu lloc, alguns complets. L’aigua retinguda era conduïda al molí per un canal d’un metre aproximadament d’amplada.
El curiós del cas és que la petita presa on es recollia l’aigua, feta al curs del riu Ges, recollia també l’aigua que venia d’una altra presa, situada aigües amunt del torrent de Sant Bartomeu (42º 06’ 99 1 – 002º 19’ 302 – 848). En aquest punt, aprofitant la configuració del llit del riu, que va ser treballat per encabir-hi 7 ancoratges i un bagant de fusta que encara es troba enmig del torrent, l’aigua és recollida per un canal més estret que l’anterior que ressegueix el torrent uns metres per sobre, fins que aconseguia travessar un petit fil de carena (per on passava el camí que duia al molí) mitjançant un túnel avui dia ple de sediments. D’aquesta manera, l’aigua del torrent de Sant Bartomeu era conduïa fins al llit del riu Ges, just a l’inici de la presa que aprofitava per anar al molí. S’aprofitava així tota la potencialitat dels dos cursos hídrics per fer anar el molí gran i després, si convenia, el petit molinot.
Patrimoni Existencial 