El 27 de novembre de 1611, davant de notari, se signava una concòrdia entre Jaume Casanova, moliner de la parròquia de Moià, i Miquel Rovira, anomenat Coromines, també de Moià, per la qual en Casanova deixava un tros de terra per fer un pou de glaç, «lo qual han de fer per iguals pars a costes y despeses de quiscuna de les pars accepta la fusta qui sie menester (?) en lo pou y en la cuberta que aquexa sie tingut y obligat dit Coromines als Rovira en aportarla a costes y despeses sues y sie també tingut y obligat dit Coromines de mantenir dit pou tant quant durara dita (…) y asso per temps de vuyt anys (…)»
El pou fa un diàmetre aproximat de 4,25 m i se’n conserva una alçada de 3,80 m. Està fet amb pedra relligada amb morter de calç, tot i que algun tros de la part inferior està tallat a la roca mare. Podria ser que a la seva banda de llevant hi hagués hagut una obertura que funcionés com una entrada, i una petita rampa per accedir al seu interior, però caldria verificar-ho. Segurament no va tenir cúpula.
Com a dada curiosa es pot dir que aquest Jaume Casanova era un avantpassat de Rafel Casanova, el conseller en cap de la ciutat de Barcelona aquell fatídic 1714. De fet, el pou queda a 1,3 km al nord de la casa, i en aquella època els Casanova també havien comprat el molí de Cladells, actualment conegut com a molí del Pujol.
Es troba al punt 31T x=428915 y=4631222, a tocar de la riera de Boladeres, justament aquí.
Patrimoni Existencial 
Merci, Francesc. Vagi bé.