Molt, però que molt interessant, com sempre. Gràcies, francesc. I per cert, glans d’alzina només, o també de roure? Que “teniu a casa vostra” estrucures aixì o/i amb pedra seca per a les castanyes? Com que ara estic treballant d’etnògraf a Gordailua, el magatzem de patrimoni moble de la Diputació de Guipúscoa, doncs, voldria contrastar elements com aquests amb “els nostres”.
En principi tant funcionen amb els aglans d’alzina com de roure. En un cas ens deien que els mantenien separats, però quan vaig fer l’experiment varen funcionar exactament igual.
Desconec el tema de les castanyes. A priori diria que no es feia servir cap tipus d’estructura d’aquestes, però la veritat és que no ho conec. És un bon tema per investigar.
Més que res és que pensava que a part de ser un sistema de conservació, també podia ser per desamargar-les. Estic interessat en temes de glans per a consum humà, de manera que si anant pel món trobes algun informador i ho comparteixes, t’ho agraïré. Tot i que sobretot m’interessa el tema de la gla dolça, que no cal desamargar. El meu pare m’havia explicat que de vegades el seu avi duia glans i se les menjaven bullides, però ells no les conservaven. Cert que això devia ser durant la guerra i els primers anys de postguerra. Un home originari d’Almeria em deia que al seu poble hi havia una alzina dolça. “Aquelles ens les menjàvem crues, per berenar….” També m’han dit que al Solsonès hi ha força “cupets” (sembla que allà en diuen així?) que eren també per remullar les glans.
Gràcies per la feina i per compartir-la!
Hi ha una cita d’un autor clàssic (crec que grec) que diu els la gent que habita a la Península en menjava regularment. Però no recordo qui era. De tota manera, crec que això no passava a Catalunya (segons el seu escrit).
Patrimoni Existencial 
Molt, però que molt interessant, com sempre. Gràcies, francesc. I per cert, glans d’alzina només, o també de roure? Que “teniu a casa vostra” estrucures aixì o/i amb pedra seca per a les castanyes? Com que ara estic treballant d’etnògraf a Gordailua, el magatzem de patrimoni moble de la Diputació de Guipúscoa, doncs, voldria contrastar elements com aquests amb “els nostres”.
En principi tant funcionen amb els aglans d’alzina com de roure. En un cas ens deien que els mantenien separats, però quan vaig fer l’experiment varen funcionar exactament igual.
Desconec el tema de les castanyes. A priori diria que no es feia servir cap tipus d’estructura d’aquestes, però la veritat és que no ho conec. És un bon tema per investigar.
Frances
Moltes gràcies, molt interessant. Tens informació sobre si part d’aquestes aglans anaven per alimentació humana? o només animal?
Hola Jaume, no en tinc informació. Sí que sabem, però, que quan anaven mal dades es menjaven aglans…
Més que res és que pensava que a part de ser un sistema de conservació, també podia ser per desamargar-les. Estic interessat en temes de glans per a consum humà, de manera que si anant pel món trobes algun informador i ho comparteixes, t’ho agraïré. Tot i que sobretot m’interessa el tema de la gla dolça, que no cal desamargar. El meu pare m’havia explicat que de vegades el seu avi duia glans i se les menjaven bullides, però ells no les conservaven. Cert que això devia ser durant la guerra i els primers anys de postguerra. Un home originari d’Almeria em deia que al seu poble hi havia una alzina dolça. “Aquelles ens les menjàvem crues, per berenar….” També m’han dit que al Solsonès hi ha força “cupets” (sembla que allà en diuen així?) que eren també per remullar les glans.
Gràcies per la feina i per compartir-la!
Hi ha una cita d’un autor clàssic (crec que grec) que diu els la gent que habita a la Península en menjava regularment. Però no recordo qui era. De tota manera, crec que això no passava a Catalunya (segons el seu escrit).