Orris de Taüll

La història comença quan anant a visitar el corral de Pedrenys (construït als anys cinquanta del segle passat, sorpresa!) em vaig trobar l’amo del tros. Vàrem estar parlant de pletes, corrals, orris, usos i costums de la vall, etc. Vaja, que vaig perdre una excursió, però vaig poder verificar moltes coses interessants. Entre elles, la següent.

Entre el camí dels Solanells, el barranc de les Costes i la carretera que puja a l’estació de Boí-Taüll, just per sobre de la carretera, hi ha una dotzena de construccions que ningú no sap què són, però que el meu informant pensa que eren orris. Diu, això sí, que altres persones creuen que són “coses del temps de la guerra”.

En tot cas, queda clar que són construccions artificials, que responen totes a una mateixa estructura tipològica.

Aquestes dotze estructures tenen forma rectangular, i estan orientades d’est a oest. Normalment no fan més de 15 m de llarg, tot i que algun en tenia 20 i altres no arriben als 10 metres. L’amplada oscil·la entre els 2,50 m i el metre i mig.

No hi ha cap indici que permeti pensar que havien tingut cap tipus de coberta, i en algun cas excepcional sembla que hi hauria hagut una cabana annexa, tocant a la paret principal (orris 5 i 6). Aquesta podria haver tingut alguna mena de sostre.

Les parets són fetes de grans blocs de pedra granítica, alguns aprofitats in situ, però altres degudament posats al lloc convenient. Els murs de la banda nord estan pràcticament enganxats al marge, i no acostumen a sobresortir del nivell del sòl. En canvi, a la part sud, eren autèntics murs de pedra seca de fins a 80 cm o un metre de gruix. En algun cas hi ha fornícules al mur nord: el més destacat és l’orri número 11, que tot i estar molt deteriorat, presenta una fornícula de 50 x 50 cm i un metre de profunditat.

Totes aquestes estructures presenten indicis clars d’haver tingut una obertura a la banda est o, excepcionalment, sud-est. Quan era una entrada sense llinda tenim amplades d’1,20 m a l’orri 2, però quan a la porta hi havia alguna mena de llinda que es conservi les mides són: 1 m d’altura x 0,60 d’amplada (orri 5) i 60-65 cm d’amplada (orri 6). Eren, per tant, passos relativament estrets.

Feta aquesta descripció, cal dir que es tracta de construccions artificials, fetes aprofitant el pendent i els materials rocosos del lloc i descobertes. La seva forma és rectangular i de poca amplada (com a molt 2,5 m). Tenen una porta d’accés a la banda est, que a vegades deixava un pas molt petit sota una llinda de pedra (1 x 0,60 m). No tenien coberta.Creiem que es tractaria d’una forma avançada dels orris que, com el que apareix a les Carranques (a poc més de dos quilòmetres en línia recta i a poca més altura), consistien només en una munyidora allargada (en aquest cas, 30 m de llarg per 2,70 d’amplada). També a la vall de Nyiri hi ha un cas semblant (25 m de llarg per 2 d’amplada, amb un pas sota dintell que comunica amb un espai arrodonit de 4 metres).

Com en aquests dos casos, al costat de l’entrada, en alguns exemplars constatem la presència de possibles cabanes o estructures construïdes, possiblement amb la funció de munyir el bestiar.

Pel que fa a la cronologia, res no es pot avançar. El fet que la gent del lloc no ho conegui i que fins i tot en doni interpretacions diferents sembla suggerir que es varen deixar d’utilitzar en un passat força reculat. De tota manera, semblen construccions més pròpies de l’edat moderna que no de la contemporània.