Al nord-oest del poble de Peguera (el Berguedà), just a la banda de darrere del penyal que arrecera el poble, hi ha una quinzena d’estructures semisubterrànies que servien per guardar les patates de llavor. N’hi he vist dues tipologies, i vistes des de lluny semblen grans talperes amb una entrada normalment a la banda de ponent.
Tal com diu Ramon Soler, a l’hivern el conjunt quedava completament tancat i, per tant, soterrat. L’objectiu era evitar que els tubercles es glacessin.
L’agrònom Josep M. Soler i Coll, l’any 1944, va posar per escrit els motius del fracàs d’aquesta especialització: segons ell, els barcelonins estaven acostumats i satisfets amb les patates de l’Institut Beauvais —anomenades del bufé—, però va ser l’aparició d’un virus el que va arruinar aquest negoci a Gósol i Peguera.
Si en voleu saber més, podeu mirar això.
Patrimoni Existencial 