El Forat d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) és un engorjat que forma el riu Abella quan passa a l’oest d’aquest poble. És un engorjat molt curt, però força tancat, i a la sortida s’hi troben les restes, concretament els encaixos, de dues rescloses de les anomenades de suports laterals.
El que les fa diferents és que no tenien cunyeres perquè no calien, ja que es podia arribar d’una banda a l’altra del riu sense necessitat de fer cap forat intermedi. En el vídeo es veu com era aquest espai, i els encaixos de les dues rescloses:
L’aigua que era recollida en les rescloses, sortia per la riba dreta del riu, mitjançant un canal, i al cap de no massa metres (just on avui la pista gira a la dreta abans de baixar a l’aparcament) es troben unes restes que fan pensar en el cup i les restes del casal d’un molí.
L’aigua que sortia de la presa era conduïda fins a un segon molí d’oli, que veurem en la propera entrega.
Patrimoni Existencial 
Hola, Francesc, m’alegra que tornes a penjar vídeos i en aquest cas de les recloses del riu Abella. Però no m’ha quedat clar el funcionament dels forat. Soc el propietari del molí de Basturs, aigües avall.
Les nombroses trinxeres formen part del teu interès?
Parlaven a tv d’un celler, deien l’únic, que encara usava les sitges de pedra, i vaig pensar que el celler Castell d’Encus, passat Talarn, també les usa.
Salutacions
Hola Màrius, tenim pendent la visita al teu molí…
Tens raó pel que fa al castell d’Encús, tot i que no és l’únic celler que fa servir tines de pedra. Però la tele és així…
Les recloses de suports laterals tenen la peculiaritat que la “barrera” va de banda a banda del riu, i no cal posar cap ancoratge enmig del llit del torrent.
Francesc
A la viquipèdia he trobat que el baró d’Abella, a meitat de segle XIX, va voler fer una presa, la qual cosa va ser un fracàs. Però el que no entenc és perquè tants forats al llarg del congost. A més, l’alçada dels forats és poca i el riu té en aquest paratge té un ser desnivell, poca aigua és podia acumular. Potser la necessària per les necessitats. El molí (jo solament en vaig saber trobar un passat el congost i un
abans )o els dos molins devien funcionar amb rescloses senzilles com la que devia portar l’aigua al molí de Basturs.
Segurament al congost s’hi va fer més d’una cosa, en moments diferents. Dins del mateix congost és estrany que hi hagi encaixos, però hi són. A part d’un molí que hi havia a la sortida de l’engorjat, aigües avall hi ha un molí d’oli que feia servir, en part, l’aigua de la resclosa (ho publico en poques hores)