Segons la Catalunya Romànica, es tracta d’una roca de gres que contenia uns gravats piquetejats, que donava lloc a figures en negatiu. Hi havia representacions cruciformes que no es podien emmarcar en cap dels prototips clàssics: amb els braços patents, acabats en cercles, amb peana o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle.

També hi havia lletres i inscripcions, figures en espiral i algunes representacions modernes (com la data de 1910). Cronològicament són molt difícils de datar: segur que hi ha elements d’època històrica, però no es descarta que algun d’ells fos prehistòric.
En el seu moment es va dir que podia tractar-se d’un límit de terme o d’una marca de pas, però res no queda clar.
Actualment, amb prou feines es veuen alguns dels gravats de la banda dreta, que han estat bandalitzats i sobreescrits. Tota la part esquerra va desaparèixer en exfoliar-se la capa superior de la roca.
Joan Escoda n’ofereix unes imatges de l’any 2016, on encara es veu alguna cosa de la part dreta, perquè l’esquerra segurament ja havia desaparegut (com a mínim així apareix en les fotos que es varen fer l’any 2010 i així la vàrem trobar l’any 2018 quan vàrem fer la revisió del mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona)